ERC i Sumar porten al límit la seva guerra de retrets
Els dos partits aspiren a prendre's vots que poden ser claus la nit electoral
BarcelonaTot i que els dos partits comparteixen l'objectiu d'intentar evitar un govern del PP i Vox, Esquerra i Sumar estan dedicant una part de les seves campanyes a atacar-se amb duresa. El fet és que tenen un votant fronterer que es volen pispar l'un a l'altre i això ha fet que en els últims dies les dues parts hagin portat al límit una guerra de retrets de la qual no es veu el final. La qüestió és fins a quin punt les ferides que deixi la campanya es podran recosir després del 23 de juliol, quan, probablement, els tocarà col·laborar.
Les seves relacions ja estaven malmeses des de la negociació de la reforma laboral: ERC hi va acabar votant en contra i Gabriel Rufián i Yolanda Díaz no van acabar gens bé. Des de llavors, lluny de reconciliar-se, s'han separat una mica més. L'última andanada l'ha llançat aquest diumenge l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha ficat al mateix sac Rufián que el candidat de Vox, Santiago Abascal. "Són dos señoros que aparentment són molt diferents, però que coincideixen en témer Yolanda Díaz", ha dit en un míting des de Barcelona. A continuació ha afegit que ni l'un ni l'altre "han fet res per la gent".
Colau ha fet aquesta equiparació després que fa pocs dies el seu mateix partit posés el crit al cel perquè Rufián feia exactament el mateix. Llavors el republicà va equiparar Díaz i Abascal assegurant que li feia més por la candidata de Sumar que el líder de Vox perquè aquest últim "tothom sap què és", mentre que Díaz, deia, no és el que aparenta. En els mítings és freqüent que l'acusi de no tenir escrúpols per haver deixat a la "cuneta" la ministra Irene Montero, ja que va quedar exclosa de les llistes de Sumar. "Votar Yolanda Díaz és votar una mentida piadosa", va dir fa poc.
![El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, passa davant de la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El rerefons d'aquesta batalla és que les dues formacions interpreten que es poden prendre l'una a l'altra vots claus que els puguin fer somriure més o menys la nit electoral. Esquerra veu en Sumar una bossa de votants que li pot acabar de garantir almenys una desena de diputats a Catalunya i un eventual paper rellevant al Congrés la pròxima legislatura. Sumar creu que ERC també té uns votants indecisos que poden canviar de bàndol i ajudar-los a afermar la condició de tercera força a Espanya per davant de Vox.
Dos errors estratègics
Si la batalla entre les dues formacions va començar a ser més crua també és, en part, perquè Esquerra considera que Sumar ha comès dos errors estratègics d'on pot treure un gran rèdit. En primer lloc, haver fet alcalde de Barcelona Jaume Collboni amb una operació en què també hi era el PP, cosa que considera que resta a Díaz credibilitat per criticar la dreta. En segon lloc, haver exclòs una proposta de referèndum per a Catalunya del seu programa electoral, malgrat que tant Podem com els comuns n'havien fet bandera durant anys. Sumar, però, també creu que té les seves cartes, com ara mirar de convèncer els catalans que és millor condicionar "l'ànima neoliberal" del PSOE des de dins del govern espanyol com fan ells que no pas des de fora, com ha fet ERC l'últim mandat.
En el fons, si la batalla és crua també és perquè són dos partits que, en els últims 10 anys i si parlem d'eleccions generals, han viscut la seva dècada prodigiosa a Catalunya. Sumar i Esquerra venen de repartir-se les últimes quatre eleccions generals al Principat i, per tant, de trencar el bipartidisme CiU-PSC que havia dominat fins llavors. Sumar, amb la marca d'En Comú Podem, va regnar a les generals del 2015 i el 2016, mentre que ERC va vèncer en les dues eleccions generals del 2019. Uns volen recuperar l'esplendor perduda i els altres no perdre-la. Això ha fet inevitable que hagin de baixar al fang.
