Eleccions 23-J: les dues Espanyes xoquen amb Catalunya de fons

BarcelonaVeient com, al llarg de la legislatura, augmentava la tensió en cada sessió de control, en cada debat, fins i tot a la sala de premsa del Congrés, resultava impossible no preguntar-se: ¿fins on arribaran? I sobretot: com acabarà això? En els darrers cinc anys s’han anat conformant dos blocs que, de manera sorprenentment fidel, calquen la correlació de forces de les eleccions de febrer del 1936 durant la República. A un costat, l’esquerra espanyola i, a grans trets, el nacionalisme basc i el català (també el valencià i el gallec); a l’altre, les dretes espanyoles: el PP, Vox i Cs (tot i els intents d'Arrimadas de desmarcar-se). D'aquesta manera arribem en aquest 23-J a l’enèsim xoc de les dues Espanyes. Aquesta vegada, però, amb elements nous.

El principal fet diferencial és la presència de l’extrema dreta en el tauler polític i, des del 28-M, en molts ajuntaments i institucions autonòmiques, gràcies als pactes amb el PP. Des de la restauració de la democràcia no hi havia hagut mai un partit d’inspiració clarament franquista (com a exemple el candidat per Barcelona, Juan José Aizcorbe, exmembre de Fuerza Nueva) amb possibilitats reals de seure al consell de ministres i de posar en pràctica les seves polítiques. Si parlem, per exemple, de drets socials, quan la dreta del PP ha governat s’ha limitat a posar el fre, però no ha desmuntat les principals conquestes de l’esquerra, com ara el divorci, la llei de l’avortament o el matrimoni gai. Però ara hi ha un partit que sí que es presenta amb un programa que clarament vol involucionar en tots aquests aspectes, i això afegeix un grau de dramatisme a la contesa d’aquest diumenge que encara no s’havia experimentat mai. L'esquerra i el sobiranisme viuen aquesta jornada amb una angoixa evident.

Però en realitat la jugada de fons és una altra. El pla del PP passa per treure un resultat que faci inviable la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. Una part important de l'establishment espanyol percep Sánchez com una amenaça i s'ha cregut que, amb ell fora del tauler polític, serà possible recuperar certs consensos entre les dues principals forces i restar influència tant als extrems com als nacionalismes perifèrics. Alberto Núñez Feijóo somia amb un PSOE liderat per, posem per cas, un Emiliano García-Page o un Javier Lambán, amb el qual seria fàcil arribar a acords per tancar de manera definitiva el model d'estat. L'objectiu final és que ja cap govern torni a dependre de forces com el PNB o ERC i, com que Cs no ha sigut la frontissa que es pretenia, toca blindar el sistema per dalt, a l'estil del que van fer Cánovas i Sagasta durant la Restauració monàrquica. El PP creu, a més, que des del govern i amb el PSOE desactivat podrà per fi imposar l'hegemonia cultural conservadora i acabar amb la impugnació del règim del 78 (sobretot protegir la monarquia) i instaurar una visió no conflictiva del passat espanyol. Franco, en definitiva, va nomenar Joan Carles I com a successor, com recorden sovint a Vox.

Catalunya, una anomalia

El xoc d'aquest 23-J, doncs, pot tenir conseqüències molt a llarg termini per a la història d'Espanya. I en un context de victòria de la dreta, Catalunya seria, cada cop més, una anomalia sociopolítica. És cert que Catalunya no ha monopolitzat el debat com sí que ho havia fet en el passat recent, però no hi ha dubte que ha estat molt present. Feijóo s'ha esforçat en traslladar la imatge que no vol que torni la tensió, però no ha explicat com pensa fer-ho si alhora pretén recuperar la sedició, convertir en delicte la convocatòria de referèndum i imposar el 25% del castellà a les escoles. Sense dir-ho, el líder gallec sap que perquè el seu pla tingui èxit necessita la cobertura del nou PSOE post-Sánchez, ja que si depèn de Vox, és molt fàcil que la situació es torni a incendiar. És per aquest motiu que Feijóo no en té prou amb guanyar, ni tan sols amb sumar amb Vox, sinó que necessita una majoria aclaparadora. Només d'aquesta manera podrà aplicar el seu pla i desactivar també la possible oposició interna d'Isabel Díaz Ayuso, partidària de viure en un país en flames.

A l'altre extrem, Pedro Sánchez s'enfronta al repte més difícil de la seva vida. Per sobreviure necessita que el PP i Vox no arribin als somiats 176 diputats. Això li atorgaria uns mesos més de vida a la Moncloa i la possibilitat, si no és capaç de teixir una majoria per a la investidura, de preparar-se millor per a un nou xoc. Sánchez té poques cartes, però també sap que en té algunes. La principal és que si, contra tot pronòstic, l’esquerra sobreviu al match ball, la dreta entrarà en combustió i no és descartable que moltes mirades es dirigissin llavors contra un Feijóo que hauria desaprofitat una oportunitat històrica. ¿Els seus li donarien una segona oportunitat si hi ha finalment una repetició electoral? És difícil de saber a hores d'ara.

En l'improbable, però no impossible, escenari que Sánchez pogués formar govern, algunes veus apunten que se sentiria reforçat per prémer l’accelerador i reformar l’Estat profund que avui li és hostil (per exemple la justícia), però ningú sap què farà, per exemple amb Catalunya. Feijóo, això sí, hauria gastat la seva única bala i el camí quedaria expedit per a Isabel Díaz Ayuso. A més, el PP comptaria amb gairebé tot el poder territorial, que seria una palanca per desestabilitzar el govern de coalició. Queda clar que, en aquest escenari, Espanya no seria una bassa d’oli. Però també és cert que, havent sobreviscut a la prova més difícil, els dubtes i les tensions se situarien més en la part de la dreta que en la de l'esquerra.

La conclusió és que els vots d'avui no serviran només per dibuixar el rumb durant quatre anys, sinó que fixaran la cartografia de les pròximes dècades. I Catalunya, un cop més, en pot ser la gran perdedora.

Més informació del 23-J

• Tots els resultats de les eleccions generals 2023
• Directe de les eleccions generals amb tota l'última hora de la jornada electoral
• Resultats de les eleccions generals a Catalunya
• Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
• Resultats de les eleccions a la província de Girona
• Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
• Resultats de les eleccions a la província de Lleida
• Enquestes de les eleccions generals