Del parc eòlic marí a ampliar la dessalinitzadora de la Tordera: què està en joc a les comarques gironines el 23 de juliol?

GironaEn el debat electoral entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es va parlar molt poc d’infraestructures, i encara menys de territori. Però són qüestions cabdals a tenir en compte de cara a la cita a les urnes del 23 de juliol. Què està en joc i quins compromisos adoptats –molts a partir de les esmenes en la negociació dels pressupostos generals de l’Estat– poden acabar dilatant-se o sent tombats?

Després de mesos d’espera, el govern de Pedro Sánchez va aprovar a finals de febrer el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), el mapa que planifica quins usos pot tenir l’espai marítim. Entre ells, la zona on es pot construir un parc eòlic marí al golf de Roses, tot i que encara queden molts tràmits perquè sigui una realitat. S’han convocat eleccions sense que el ministeri de Transició Ecològica hagi aprovat la regulació elèctrica específica sobre els drets de connexió. I després d’això encara quedarà aprovar la normativa específica per al concurs.

Qui ocupi la Moncloa decidirà quina empresa o empreses construeixen el parc eòlic marí. O bé també si s’aposta per aquesta mena d’energia, tenint en compte que les comarques gironines són a la cua de l’Estat en renovables. Des del PSC s’alerta que el PP podria prioritzar grans empreses amigues i no plataformes com la del Parc Tramuntana, mentre que el senador d’ERC Jordi Martí Deulofeu planteja la possibilitat de lluitar perquè el golf de Roses sigui considerat Reserva de la Biosfera de la Unesco, com Menorca.

Deu anys després de la posada en marxa de l’alta velocitat a les comarques gironines, queda pendent una infraestructura que sobretot reclama el sector empresarial i turístic: crear un baixador de l’AVE a Vilobí d’Onyar, molt a prop de l’aeroport de Girona-Costa Brava. El març va sortir a informació pública l’estudi informatiu encarregat pel ministeri de Transports, que recomana construir el baixador al tram actual de l’AVE –i no pas ampliar les vies– i que els passatgers es desplacin a l’aeroport a través d’un bus llançadora que farà un recorregut d’un quilòmetre. Ara bé, encara està pendent la licitació de les obres i adjudicar-les. El cost previst és de 50 milions d’euros.

La modernització de les instal·lacions ferroviàries és un reclam clàssic dels partits independentistes a Madrid. Sobretot de la R11, que fa el trajecte Barcelona-Portbou, i de les estacions per on passa. Però hi ha un tram especialment conflictiu: el que passa per Figueres i talla la ciutat en dos a través de dos passos a nivell molt perillosos. Madrid es va comprometre a refrescar un estudi antic sobre quina seria la millor manera de solucionar el problema. Però no deixa de ser un projecte. Sobre la taula també hi ha el desdoblament de la N-II en el tram figuerenc i el projecte de millora d’accessos a la cruïlla entre la N-260 i la C-26 a prop de Navata, al terme municipal d’Ordis. Es tracta d’un punt amb molta accidentalitat i el cost projectat és de 5 milions d’euros.

Potser un dels projectes més esperats i promesos és el de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes (Selva). El govern espanyol es va comprometre al maig a posar-hi 220 milions d’euros i assumir-ne el cost total. L’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat assenyala que encara està pendent fer-ne la licitació, però que creu que la nova planta, amb el doble de capacitat –actualment funciona a ple rendiment– sigui una realitat el 2025. El sud de les comarques gironines és una zona amb grans obres pendents, sobretot el que havia de ser el desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva i que s’ha acabat convertint en una millora de la via després que s’acabessin els peatges a l’AP-7.

Hi ha trossos d’una ciutat que són de propietat estatal. O bé de vegades no és clar de qui són o qui se n’ha de cuidar. És el que passa amb la plaça Espanya a Girona, al davant de l’estació de tren. O bé amb el passeig Marítim de Palamós. En el primer cas, fa cinc anys que el projecte està fet a l’espera de diners de Madrid per executar-lo, i els governs municipal i espanyol es tiren els plats pel cap per saber qui n’és el responsable. Segons fonts socialistes, ara ja estava en marxa una proposta.

En el cas de Palamós, el ministeri de Transició Ecològica s’ha compromès a finançar la reforma de tota la zona de costa, que se sumarà als fons europeus que han aconseguit. I la darrera pota a nivell de zones mixtes és la de la construcció de l’Arxiu Provincial al barri de Fontajau, a Girona, després que la deteriorada seu al Barri Vell s’inundés a la tardor. Només quedava firmar la permuta dels terrenys, però no s’ha arribat a fer en aquest mandat.

Queden poques zones verges a la Costa Brava o sense grans construccions. I una és la dels terrenys de Radio Liberty, a Pals. Socialistes i ERC, que han estat en les negociacions, hi veuen uns quants usos possibles. Els primers són partidaris d’enderrocar l'edificació, mentre que els segons creuen que es podria fer un memorial sobre la Guerra Freda. Sigui com sigui, el pròxim govern espanyol determinarà quin ús se'n fa o bé, com ha passat fins ara, continuarà dilatant les decisions de pes a les comarques gironines, a 700 km de Madrid.