Captura de pantalla del programa especial de Tv3
4 min

Les televisions públiques van tornar a destacar i lluir en els especials electorals. Tot i que els espectadors de TV3 hem normalitzat la posada en escena espectacular a l’hora d’oferir resultats i l’anàlisi, amb l’eficàcia habitual d’Ariadna Oltra, Toni Cruanyes, Raquel Sans i Pere Bosch, el cert és que continuen donant vint-i-cinc voltes a la resta d’emissions. Les dades explicades a través de la realitat augmentada que va anar gestionant Sans no només eren estèticament fascinants, dignes de premi, sinó també d’una claredat inqüestionable.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La 1 ha evolucionat notòriament –influïda segurament per TV3– i ha incrementat l’ambició i la creativitat en les dinàmiques d’anàlisi i la manera d’exposar les dades, amb Carlos Frenganillo i Alejandra Herranz al capdavant. Per exemple, cinc minuts abans de donar pas als sondejos, entrevistaven una filòsofa per reflexionar sobre el procés electoral. RTVE també va enviar quatre camions-pantalla perquè la gent pogués seguir els resultats de la jornada electoral des del carrer i a la fresca: Cadis, Ezcaray, Barcelona i Madrid. Una iniciativa innovadora tot i que relativament útil, però és una manera de treure pit en el desplegament de mitjans.

A La 1 van donar una informació molt rellevant sobre TV3. En una de les connexions prèvies amb la seu de Vox, el redactor enviat per la televisió pública espanyola advertia que hi havia acreditats 82 mitjans però alertava: el partit d’ultradreta havia vetat tres mitjans: la Ser, El País i, per primera vegada, TV3. Una decisió que evidencia les polítiques de Vox fins i tot abans de formar govern. Més preocupant és encara el poc èmfasi de la resta de cadenes espanyoles en un fet tan greu. Que en el seu moment fos La Sexta la cadena vetada per la ultradreta –un problema que sembla que ja han solucionat–, suposava un victimisme constant per part dels presentadors.

A Telecinco, molt abans de tenir accés a les dades dels sondejos, debatien sobre l’avaria de Renfe que havia deixat sense votar part dels usuaris de la línia de tren. Amb Pedro Piqueras al capdavant de l’especial, es va obrir un debat encès. El més inaudit és que Narciso Michavila, el responsable de GAD3, l’empresa que s’encarrega dels sondejos, va participar en la discussió amb una vehemència excessiva que no corresponia a qui semblava que només havia de limitar-se a presentar les dades de les enquestes.

Un cop apareguts en pantalla els resultats dels sondejos de RTVE/Forta i Mediaset, els dos canals d’Atresmedia van trigar pocs segons a agafar-los. La Sexta i Antena 3 són els rapinyaires oficials de sondejos. Atresmedia, que intenta capitalitzar les campanyes electorals acaparant debats i cara a cara i amb La Sexta fanfarronejant del seu desplegament periodístic, a l’hora de la veritat no tenen sondeig propi. Paguen els altres i Atresmedia se n’aprofita.

Anuncis inoportuns

Per acabar-ho d’adobar, en el moment en què es van fer públics els primers resultats, a les nou i tres minuts del vespre, amb el 6% escrutat, l’única cadena que no en va informar puntualment va ser La Sexta perquè estaven fent anuncis. Molta fanfàrria insuportable i alarmisme d’Antonio García Ferreras, molta saturació de xifres en pantalla, però quan sortien les primeres dades eren a publicitat. Quan va tornar l’especial d’Al rojo vivo ja hi havia un 11,2% escrutat. Si se segueixen simultàniament les emissions de les diferents cadenes, és quan s’evidencia un Ferreras més lent de reflexos del que vol aparentar amb el seu alarmisme informatiu. Una actitud informativa que, en realitat, serveix per compensar la poca capacitat d’anàlisi. Mentre la resta de presentadors (Cruanyes, Oltra, Frenganillo, Vallés o Piqueras) són capaços de donar pas o recollir dades amb una certa valoració comparativa, Ferreras es limita a exclamar titulars i repetir dades. En relació a les privades, la seva exaltació contrasta amb la calma de Vallés i Piqueras. A un quart d’onze de la nit, La Sexta ja titulava “El PSOE podria reeditar la majoria Frankenstein”. Un titular entre estigmatitzant i tendenciós. Poc després, Ferreras batejava el líder socialista com “el renascut Sánchez”.

Quan les cadenes connectaven amb l’exterior de la seu del PP, era fàcil detectar que a la gran pantalla de Génova tenien sintonitzada Antena 3 per fer el seguiment de la nit electoral. No és casualitat.

Tallant els protagonistes

On continuen fallant els especials és a l’hora d’oferir les reaccions dels partits. Massa sovint prioritzen els analistes de la taula a les compareixences dels autèntics protagonistes de la nit, els polítics, també tallant abans d’hora les intervencions.

Si aquesta última nit electoral serveix per a alguna cosa més enllà d’informar-nos del resultat final és per recordar-nos que els sondejos són cada cop més desastrosos. Sembla que les enquestes ja no es fan a peu d’urna i és possible que això distorsioni les respostes dels entrevistats. Les cadenes que els han pagat ja poden reclamar que els tornin els diners.

Més informació del 23-J

stats