El dilema de Ciutadans el 23-J: "Votaria el PP, però potser acabo votant una opció friqui"
Els quadres taronges, "orfes de vot", es debaten entre les alternatives al seu partit
BarcelonaEncara amb “estrès posttraumàtic” des del 30 de maig, quan Ciutadans va decidir no presentar-se a les eleccions davant la certesa que no sortirien. Amb aquest estat emocional, un dirigent del partit es debat entre les paperetes. Què vota? El sanchisme que detesta o el PP, que ha esventrat el seu partit? “D’un estic a 80 kilòmetres, i de l’altre a 90”, exposa. No ho té clar. Com ell, molts dels quadres taronges es debaten entre els blocs aquest 23-J.
"Havia pensat votar el PP, però amb el moviment de Nacho Martín Blanco... Com va dir [Xavier] Trias: «Que us bombin»", reflexiona un exdiputat taronja que considera una “indecència” el salt del dirigent de Cs a les files conservadores. En els pròxims dies ha d'acabar de decidir si aquest és motiu suficient per evitar el PP, malgrat que voldria “castigar el PSOE” pels indults i els “pactes amb el nacionalisme”. “Potser acabo votant una opció friqui”, cavil·la.
El mateix dia que va acordar no concórrer al 23-J, la cúpula de Cs també va pactar no donar cap consigna a les bases sobre què votar. “És delicadíssim”, argumenta un membre de la direcció, encara que assegura que molta gent li pregunta per què es decantarà. Admet que el cos li demana “no anar al col·legi electoral”. Però, tot i això, probablement farà vot nul. Justament, aquesta és la proposta d’algunes entitats independentistes, que plantegen posar paperetes del referèndum al sobre. “M’és igual –assegura–. Ja hi posaré un cor de Cs o agafaré la papereta del Pacma i posaré el símbol de Cs”. Es veu incapaç, com altres dirigents que han viscut en primera persona els darrers anys de la política, d’optar pel PSOE, el PP o Vox: “Ni mort”. Ho argumenta d’aquesta manera: “Jo ja no penso com un ciutadà normal, estic compromès amb unes sigles”. Un altre membre destacat de Cs lamenta haver-se convertit en un “orfe de vot”. En la reunió decisiva, va defensar concórrer als comicis, tot i que, per a molts dels seus companys, això hauria estat un suïcidi polític. “Com estaré millor amb mi mateix és no votant”, diu.
Abstenció o PP
Segons el sondeig que l’ARA va publicar dissabte passat, el 64,7% dels votants de Ciutadans a les últimes catalanes ara es decantaran pel PP, mentre que un 23,5% votaran Vox. Dos partits que, de fet, porten a les llistes candidats que abans havien format part del partit taronja: Nacho Martín Blanco i Carina Mejías, que és número dos del partit d’extrema dreta per Barcelona al Congrés.
No obstant això, la majoria de les fonts consultades es decantaran per l’abstenció, el vot nul, o bé pel PP. “Hi ha dubtes, la gent vota amb el nas tapat”, explica una veu taronja. Altres, exposa un dirigent del partit, discuteixen si “posar una papereta antiga del 2006 [any de la fundació de Cs] o del 2017 [quan van guanyar les catalanes]”. L’exvicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado, ha reivindicat l’abstenció.
En canvi, un exdiputat assegura que “l’únic” que el fa dubtar de si votar el PP són els possibles pactes amb l’extrema dreta de Vox. Es debat entre els conservadors i l’abstenció, però al PSOE no li perdona el diàleg amb l’independentisme, com la majoria de les fonts consultades. Alguns, fins i tot, asseguren que se senten més propers al PSOE, “però no al de Pedro Sánchez”.
“Jo votaré el PP”, explica sense embuts una exdiputada. “És un vot contra Sánchez”, afegeix. De fet, defensa el salt de Martín Blanco al PP: “Escollint-lo de número u, el missatge que donen és: «Cs és aquí»". Una excompanya seva assegura que optaria pel PSC si el candidat a la presidència fos un altre, com per exemple el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Però amb Sánchez com a candidat es planteja optar pel PP, encara que no es considera “de dretes”. Una altra veu del partit es manifesta no obstant en contra d’optar pel PP: “Per a mi era molt important que no semblés que no presentar-nos implicava regalar-li el vot”. Molt indignada per l’opa hostil que han patit per part dels conservadors, la mateixa veu insisteix que, “en política, no s’hi val tot”. Té clar que acudirà a les urnes, però es guarda el secret sobre la seva papereta.