La CUP debat no presentar-se a les eleccions espanyoles

BarcelonaEl camí de la CUP al Congrés es podria acabar en dos mesos. Després d'una única legislatura a la cambra baixa, els cupaires debaten no presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles, segons ha pogut saber l'ARA. La formació anticapitalista ha convocat un consell polític extraordinari telemàtic aquest dimecres al vespre on es posaran sobre la taula tres propostes del secretariat: mantenir la candidatura al Congrés, o no presentar-se i demanar el vot nul o promoure l'abstenció. La decisió no es prendrà avui, sinó que la trobada servirà per marcar les bases d'un debat que no es pot demorar perquè en 15 dies s’han de presentar les candidatures.

El debat sobre concórrer a les eleccions generals ja estava pactat abans de les eleccions municipals i no és fruit dels mals resultats que va tenir diumenge la CUP, que no va recuperar la representació ni a Barcelona ni a Lleida i, a més, no la va poder mantenir a Tarragona, amb una pèrdua de 40.000 vots arreu del país. Les reticències d'alguns sectors a ser presents al Congrés es mantenen. Sigui com sigui, la patacada a les urnes en un context de desmobilització de l'independentisme pot pesar en la decisió final, perquè dona arguments als contraris a estar presents a les institucions espanyoles. 

El 2019, per un sol vot es va decidir fer el salt al Congrés

Fonts de la formació asseguren que l'escenari és més obert que mai: "És incert el que s'acabarà decidint", admeten. Fa quatre anys la CUP ja va acordar presentar-se per un sol vot (30 a 29) a les eleccions del 10-N després que a les de l'abril, que es van haver de repetir per falta d'acord entre els partits, ho rebutgés una àmplia majoria. Ara les posicions segueixen igual de dividides amb els dos grans blocs del partit enfrontats. Endavant és el sector que lidera el rebuig a tornar a fer el salt al Congrés, mentre que Poble Lliure sí que n'és partidari per no deixar orfe el seu electorat i marcar distàncies amb les altres dues grans forces independentistes.

Després dels resultats de diumenge, aquesta organització va denunciar "la incapacitat" de la direcció de la CUP "per traçar una línia política que sigui capaç de recollir tot el descontentament quan n’hauria de ser l’alternativa principal" i va reclamar "aprofundir en el model" d’algunes ciutats com Girona i del conjunt de comarques nord-orientals, recordant que acumulen un terç dels regidors totals.  

De fet, Poble Lliure, després de la negativa de la CUP a presentar-se a les eleccions de l'abril, va decidir presentar-s’hi unilateralment amb el partit d’Albano Dante Fachín, Som Alternativa, i Pirates de Catalunya, sota la marca de Front Republicà, que no va assolir representació, tot i rebre el suport de gairebé 110.000 votants. Cinc mesos després, ja sota la marca de la CUP, Mireia Vehí i Albert Botran sí que van sortir escollits en obtenir més del doble de vots (244.754) que la candidatura liderada per Fachín. Com en tots els debats, el sector no-alineat, el majoritari, serà clau ara per decidir si cal o no tornar a presentar batalla a Madrid.