La CUP acorda tornar-se a presentar a les eleccions espanyoles

BarcelonaLa CUP tornarà a presentar batalla al Congrés en les pròximes eleccions. Així ho ha decidit la seva militància i la de les organitzacions que formen part de la candidatura. En una votació que es va engegar dijous a la nit i que es va allargar fins divendres a la nit, l'organització s'ha posicionat a favor de prosseguir la seva aventura a Madrid. Amb una participació de 1.282 persones, un 61% de la militància hi ha votat favorablement, mentre que un 39% hi ha votat en contra.

Ara caldrà posar en marxa tota la maquinària electoral, però aquest dissabte el secretariat nacional ja ha proposat que els dos diputats que té actualment, Albert Botran i Mireia Vehí, tornin a liderar la llista. Vehí, però, no farà tàndem amb Botran per Barcelona aquest cop i liderarà la llista de Girona, on la formació anticapitalista buscarà assolir representació després d'obtenir en aquesta demarcació els millors resultats a les municipals. A Vehí l'acompanyarà l'exalcalde de Viladamat, Robert Sabater, mentre que Botran es presentarà amb Laure Vega i Ignasi Bea. A falta de saber qui encapçalarà la candidatura a Lleida, a Tarragona els caps de llista seran Edgar Fernández, exregidor de Reus i membre del secretariat, i l'activista Pepa Plana.

Els mals resultats a les eleccions municipals, on van perdre més de 40.000 vots i no van recuperar la representació ni a Barcelona, Lleida ni Tarragona, no han fet tirar la tovallola als cupaires. La majoria de la militància ha considerat que deixar de concórrer en cicles electorals faria que la CUP perdés encara més pistonada. Així, la patacada a les urnes, que es va notar arreu del país, en un context general de desmobilització de l'independentisme, no ha fet que la militància hagi optat per fer un pas enrere. L'assumpció que cal ser-hi a totes comença a arrelar.

El debat, però, com va avançar l'ARA, era anterior als comicis, perquè les reticències a anar al Congrés no han desaparegut mai i presentar-se a les generals implica, tant sí com no, ratificació de la militància. De fet, el 2019 es va aprovar per només per un vot (30 a 29) anar a les eleccions del 10-N després que a les de l'abril, que es van haver de repetir, es va rebutjar per una àmplia majoria (37 a 20).

Més enllà de no deixar orfe el seu electorat, els motius que expliquen l'aposta per tornar a concórrer als comicis són diversos. Amb una ERC que ha garantit la governabilitat de l'Estat i que no tanca la porta a tornar a investir Pedro Sánchez, els cupaires creuen que en aquests comicis poden arrabassar l'electorat d'esquerres i independentista que no comparteix l'estratègia dels republicans. En aquest sentit, la formació anticapitalista està convençuda que la seva estratègia de no donar suport a cap govern espanyol els pot donar rèdits perquè casa amb el malestar de part de les bases independentistes, com el de l'ANC.

En roda de premsa des de Sant Pere de Ribes després del consell polític, Botran ha valorat "molt positivament" que la militància hagi revalidat l’aposta per tornar a presentar-se a les eleccions espanyoles perquè hi haurà "una opció clarament independentista i d’esquerres" al Congrés. "Nosaltres no amaguem l'estelada, ni a les municipals ni mai", ha reblat el diputat. Davant l'onada abstencionista que va fer que l'independentisme perdés 300.000 vots a les municipals i que podria tenir continuïtat ara a les generals, Vehí ha fet una crida a acudir a les urnes: "No organitzar-se i no votar és la incompareixença de l’esquerra independentista quan la dreta i l’extrema amenaça els drets de tothom", ha avisat, i ha afegit: "Si Vox pot estar al govern, que hi hagi diputats republicans i que defensen la independència del nostre poble és imprescindible".  

Endavant no es posiciona aquest cop

La manca d'una defensa del no articulada també ha ajudat a fer que guanyés el sí. Endavant, un dels dos grans sectors de la CUP, amb Poble Lliure, i que sempre s'havia posicionat en contra de presentar-se a les eleccions espanyoles, no ha emès cap comunicat aquest cop, fruit de la divisió que hi ha a l'organització en aquesta qüestió, segons han admès a l'ARA persones que hi estan vinculades.

Alerta Solidària sí que s'ha posicionat, i no comparteix, com Endavant, la legitimació del poder de Madrid que implica ser al Congrés. De fet, Alerta, en un document intern que va enviar als seus militants, va denunciar que la participació en els comicis és “de facto un intent de reformar o reformular l’estat espanyol”, que considera que és un “obstacle per a l’alliberament nacional i social del poble treballador català”. També que la motivació econòmica per sustentar l’organització no és prou motiu si no hi ha una “estratègia i motivació política”. I és que el tema econòmic ha estat un dels motius que també han pesat en la decisió final, conscients que les arques de l'organització se n'haurien ressentit.

Qui ha tornat a defensar obertament la necessitat de ser als comicis ha estat Poble Lliure per "articular un front popular, republicà i antifeixista per la independència, ampli i plural, que mobilitzi de nou el vot popular independentista i transformador i faci de mur de contenció de l’extrema dreta a Catalunya". També Lluita Internacionalista, que, tot i el retrocés a les municipals, defensa que la CUP sigui l'alternativa a "la política autonomista de Junts i ERC" i que no es limiti a ser només l’ala esquerra de “l’independentisme”. Amb tots aquests arguments sobre la taula, la CUP ha avalat per àmplia majoria tornar-se a presentar a les generals.