De la cordialitat a l'amenaça: tot el que s'han dit Sánchez i Puigdemont

Barcelona"La paraula de Puigdemont val el que val la seva declaració d'independència. Afortunadament Puigdemont, que era un problema per a Espanya, avui és una anècdota". Així es despatxava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, contra l'excap de l'executiu català durant la campanya electoral per haver dit que dirigents del PSOE li havien ofert l'indult si es lliurava. Deu dies més tard en una entrevista a l'ARA, l'ara eurodiputat li replicava que si volia, feia públics els noms dels emissaris que li van fer l'oferta i sentenciava que Sánchez no seria president "amb els vots de Junts". "Pagar per avançat a un tio a qui no compraries ni un cotxe de segona mà és un esport de risc", afegia Puigdemont. Aquest foc creuat de declaracions posa en relleu la tumultuosa relació existent entre els dos dirigents, que es va trencar després de l'1-O amb l'arribada a la presidència de la Moncloa del socialista, en un context en què el mandatari espanyol necessita el suport de la formació independentista si vol tornar a governar.

Lluny queda el clima de cordialitat amb què van transcórrer les dues reunions que van mantenir el 2016 amb Sánchez encara com a cap de l'oposició. La primera es va produir el 15 de març al Palau de la Generalitat i ja s'hi va abordar el referèndum d'autodeterminació que Puigdemont convocaria un any i tres mesos després i que ara reclama Junts per donar el sí a la investidura de Sánchez. Segons explica al llibre autobiogràfic M'explico: de la investidura a l'exili,el president li va demanar suport per a la consulta, però el líder del PSOE li va plantejar una reforma de la Constitució o un nou Estatut com a contrapartides.

Segons el relat de Puigdemont que no ha estat desautoritzat pel PSOE, Sánchez s'hi va negar perquè considerava que trencava "la sobirania nacional", però en un moment de la conversa, que es va allargar una hora i mitja, va suggerir que si es feia haurien de votar tots els espanyols, cosa que Puigdemont va acceptar si s'acceptava com a vinculant el resultat de Catalunya. Després que Sánchez digués que "la independència no es pot votar", Puigdemont li va suggerir que fes una oferta per a Catalunya i que es portés a votació juntament amb el referèndum perquè els catalans decidissin. Sánchez li preguntaria aleshores fins quants anys després es comprometria a no fer un altre referèndum si l'opció de la independència perdia i Puigdemont es va obrir a negociar-ho.

Com Puigdemont, Sánchez també té la seva pròpia autobiografia (Manual de resistencia), on admet que tenia una bona relació amb Puigdemont i considera que l'error de l'aleshores president espanyol Mariano Rajoy va ser trencar els ponts amb el president i no reunir-s'hi més “abans de la seva fugida, esclar”. Tot plegat per afavorir el diàleg, que insistia que no es podia confondre amb la negociació ni amb la cessió després de refusar de nou un referèndum. En la línia del que podria oferir ara a Junts, Sánchez apunta en aquest llibre del 2019 que s'havia d'haver atès el document amb 23 punts que el predecessor de Puigdemont, Artur Mas, va plantejar a Rajoy el 2014, llevat de la independència, que és "inadmissible". "Si es recupera aquest full de peticions de Mas, no és difícil veure que es podria haver convertit en una palanca per solucionar problemes comuns", assenyalava Sánchez al seu manual.

El trencament per l'1-O

Puigdemont i Sánchez es tornarien a veure les cares quan faltava poc més d'un mes per al referèndum, tot i que aquesta reunió no es va publicitar. Va ser el 25 d'agost del 2017, just abans de la manifestació a Cambrils pels atemptats jihadistes del 17-A. Tot i que no van acostar posicions en relació amb la consulta, la trobada va ser cordial i va servir per evidenciar que els canals de comunicació es mantenien oberts en un moment en què el diàleg entre tots dos governs era inexistent. De fet, la darrera reunió entre Puigdemont i Rajoy es va produir l'11 de gener d'aquell mateix any i també es va fer lluny dels focus. Durant la reunió a la Moncloa, el mandatari espanyol es va tancar en banda a parlar del referèndum i es va negar a trobar-se un altre cop a Catalunya, com li va proposar el cap de l'executiu. "Jo fent una roda de premsa a Catalunya per dir que no ens hem posat d'acord en res. Em sembla estrany", li va dir Rajoy.

La celebració de l'1-O va marcar un abans i un després en les relacions entre Puigdemont i Sánchez. Tot i les crítiques a Rajoy per les càrregues policials, Sánchez va assenyalar el Govern com el principal responsable: “En l'ordre d'irresponsabilitats, la primera i més important és la dels actuals dirigents de la Generalitat, que ha portat a un salt al buit les institucions catalanes per caure en el desacatament”. En aquest sentit, Sánchez va acusar directament Puigdemont de “treure la política de les institucions i portar-la al carrer dividint la societat catalana i posant en risc la convivència i la seva seguretat”.

La seva marxa a Waterloo, però, va acabar de dinamitar tots els ponts. Quatre mesos després d'exiliar-se a Bèlgica, Sánchez el va titllar d'"hipòcrita" per mobilitzar les masses i després marxar per "no assumir en primera persona les conseqüències de les seves polítiques". Puigdemont el titllaria d'"indecent" a finals del 2018 quan Sánchez en una conversa informal amb periodistes a la tradicional copa de Nadal de la Moncloa afirmés que els presos no es posaven d’acord ni per fer la vaga de fam, en al·lusió al fet que cap pres d’ERC seguís la mesura.

Durant la campanya electoral del 10-N del 2019, Sánchez apujava el to i es despenjava amb una promesa controvertida en el debat a cinc que retransmetien diferents televisions estatals. Després de retreure-li a Pablo Casado que va ser amb el PP amb qui es va "fugar" Puigdemont, va dir que si guanyava les eleccions el portaria a Espanya per ser jutjat, cosa que xocava amb la teòrica divisió de poders.

L'expresident respondria sense embuts dient-li que només tenia dues maneres de complir la seva promesa i que totes dues eren il·legals: intercedint en la justícia o segrestant-lo "com feien dirigents del seu partit en el passat", en referència als GAL.

La desjudicialització del Procés empresa per Sánchez a instàncies d'ERC no ha implicat cap treva entre els dos dirigents. De fet, Sánchez va defensar que la reforma del Codi Penal, en què va caure el delicte de sedició i es va modificar el de malversació, tenia com a objectiu "facilitar les extradicions" dels polítics exiliats. "A efectes de Catalunya, la diferència és que el PSOE opera amb anestèsia i el PP sense, però tots dos amputen", denunciava Puigdemont a la mateixa entrevista a l'ARA. 

Quan falten poc més de dos mesos perquè es compleixin set anys del seu exili, Puigdemont vol aprofitar la seva posició de força per fer que Sánchez contribueixi a la seva rehabilitació pública. I això implica liderar l'equip negociador de Junts per evidenciar, així, l'existència del conflicte polític. Premonitòriament, al seu llibre, Sánchez criticava l'estricte lideratge de Puigdemont a Junts. “Aquesta personalitat es converteix en el teu principal actiu electoral, però també en el teu principal desestabilitzador intern”, va concloure. Ara haurà de negociar amb ell si vol ser investit.