El cementiri d'elefants: el PSOE ressitua els seus expresidents autonòmics al Senat

BarcelonaEl líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer del Senat un instrument per fer oposició a Pedro Sánchez en l'anterior legislatura. En aquesta cambra va situar el seu nucli dur i va erigir-se en l'alternativa contra el que ell mateix definia com el sanchisme. Però després del 23-J el Senat ha recuperat la seva antiga funció de cementiri d'elefants i ha sumat diversos expresidents autonòmics del PSOE. Nombrosos barons socialistes que el 28-M van quedar destronats del govern de les seves autonomies hi han desembarcat. Entre ells hi ha l'expresident d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que hi ha fet cap després d'anunciar que es desvincula de la política al seu territori. També Javier Lambán, encara president d'Aragó en funcions i una de les veus internes més crítiques amb Sánchez, i l'expresident del País Valencià, Ximo Puig; així com l'expresidenta de La Rioja, Concha Andreu, i el líder del PSOE a Andalusia, Juan Espadas, que no ha aconseguit retornar el feu històric socialista a mans del seu partit.

Comparteixen trajectòria amb altres expresidents i exdirigents tant del PP com del PSOE, que també hi van recalar després de perdre el govern. L'hemeroteca dona testimoni de figures destacades. Entre els socialistes, les de l'expresident de la Generalitat, José Montilla, els expresidents de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán (encara que va haver de deixar l'escó al ser imputat pel cas dels ERO) i Susana Díaz, Marcelino Iglesias (Aragó), Francesc Antich (Balears) i Joan Lerma (País Valencià); mentre que entre els conservadors hi ha exemples com José Ramón Bauzá (Illes Balears), Luisa Fernanda Rudi (Aragó), Alberto Fabra (País Valencià) o Juan José Lucas (La Rioja).

Passa el mateix amb els alcaldes: el socialista derrotat a les eleccions de maig Antonio Muñoz (Sevilla) s'afegirà a la llista de senadors. Pel Senat hi havia passat un cop destronada l'exalcaldessa de València Rita Barberà, que va morir el 2016. Mentre que dirigents socialistes, com el secretari general del partit a la Comunitat de Madrid, Juan Lobato, també formaran part de la cambra alta, com ja ho van fer en el passat Óscar López o Tomás Gómez i els conservadors Javier Arenas o Alicia Sánchez-Camacho. El PSC també ha proposat l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, per anar al Senat per designació autonòmica després d'apartar-la de la Diputació de Barcelona.

Armengol, al Congrés

Només hi ha una expresidenta del PSOE que, després d'haver perdut el govern, hagi fitxat pel Congrés i no pel Senat: Francina Armengol (Illes Balears), que va ser cap de llista per la seva circumscripció. Una figura propera a Sánchez que podria tenir més protagonisme si el líder del PSOE aconsegueix revalidar el mandat a la Moncloa. L'exalcalde de Valladolid Óscar Puente també serà diputat. Sigui com sigui, tots els expresidents del PSOE excepte Vara continuen sent secretaris generals del partit als seus respectius territoris i, per tant, exercint poder com a barons, encara que debilitats pels resultats electorals adversos.

Els partits justifiquen aquestes incorporacions pel seu coneixement de la política local i regional, ja que el Senat és una cambra territorial. No obstant això, aquests moviments no han estat exempts de crítiques encreuades i vistos, de vegades, com una eina per apartar alguns dirigents. Exemple d'això és el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, qüestionat internament, que abans del 23-J va negar-se a fer el pas al Congrés com a cap de llista per Tarragona. Els canvis en la direcció del PP sovint han situat al Senat figures influents del passat, a les quals es busca acomodar en llocs de menys responsabilitat. En l'etapa de Pablo Casado ja va passar amb dirigents destacats del govern de Mariano Rajoy, com ara l'exsecretari d'Organització Carlos Floriano o l'exsecretari general Fernando Martínez-Maíllo.

El Senat s'ha considerat el cementiri d'elefants del bipartidisme perquè hi tenen més representants, mentre que altres partits com Sumar o Vox tenen menys accés als seients de la cambra alta. El passat 23-J, el Senat va registrar el doble de vots nuls que el Congrés: 559.603 enfront de 262.078. Una mostra més que els ciutadans estan més distanciats d'aquest òrgan. Durant el moviment del 15-M es promovia el vot nul com a protesta per l'escassa utilitat del Senat com a cambra territorial i el seu rol com a mer instrument de doble lectura del que passa al Congrés: a les generals del 2015 es van arribar a comptabilitzar més de 800.000 vots no vàlids al Senat.