'Cavall Fort' irromp en el debat de portaveus
BarcelonaNou debat televisiu. Aquesta vegada a set bandes i a RTVE. En el cara a cara a Antena 3 només eren dos candidats i van caldre dos moderadors. A la televisió pública, en canvi, amb un sol presentador n’hi va haver prou. Xabier Fortes feia una advertència inicial: ja havien comprovat que amb només dos candidats la discussió podia ser força crispada i, per tant, demanava que sent set intentessin respectar-se per no haver de posar ordre.
RTVE va optar per un decorat en semicercle auster i neutre. Organitzar un debat de portaveus i no de candidats tenia una gran virtut: la gran majoria dels participants tenen una bona oratòria. I, a més, és més just. És més plural, i la dinàmica permetia que tots poguessin fer aportacions. La dinàmica del cronòmetre era molt més complexa, en aquesta tradicional tirania del rellotge i el compte enrere que, en aquest cas, els portaveus van respectar amb disciplina. Aquesta vegada RTVE va comptar amb la col·laboració dels àrbitres de la Federació Espanyola d’Hoquei per al càlcul de temps, mentre que dilluns Atresmedia va demanar els serveis dels de l’ACB. Però tal com està evolucionant l’espectacle polític en aquest país potser calen menys persones al cronòmetre i més professionals fent el fact checking de les afirmacions dels polítics. Per a Patxi López, del PSOE, i Cuca Gamarra, del PP, el debat va semblar una segona ronda del cara a cara de dilluns: inicialment van aprofitar per desmentir, repassar i retreure’s les falsedats esmentades aquell dia. L’efecte va ser el mateix: la incertesa de l’espectador a l’hora de separar les dades rigoroses de les construccions interessades.
Acabat el primer bloc, Fortes va felicitar els portaveus, però va trobar que no s’havien discutit prou: “Ha habido un par de carreras buenas, pero hay que intentarlo un poco más”. I hi va afegir el desig que s’interpel·lessin entre ells una mica més.
El cop d’efecte de la nit el va tenir Gabriel Rufián, que va regalar un exemplar de Cavall Fort als portaveus del PP i Vox. I això va facilitar una de les imatges de la nit: Espinosa de los Monteros observant amb atenció la revista infantil per veure què hi trobava per utilitzar-ho com a arma llancívola contra l’independentisme. Fins i tot Fortes va apuntar amb sarcasme l’interès que havia despertat la revista en el de Vox. L’apunt humorístic i televisiu el va aportar Aina Vidal criticant el recurs de campanya del PP d’al·ludir a Verano azul: “Le recuerdo que lo que mató a Chanquete fue el disgusto que le dieron sus políticas de especulación”.
A dos quarts de dotze de la nit, l’hora de tancar aquest article, molt abans que s’acabés el debat, RTVE va demostrar que, sense fanfàrries èpiques, promeses presumptuoses sobre el decorat, eslògans apel·lant a l’esdeveniment històric i exhibicions petulants sobre les regles del joc i la dinàmica, va organitzar un debat civilitzat, plural i constructiu. I això dona rellevància a la feina i al periodisme de la televisió pública, que massa sovint els líders polítics obliden o menyspreen, en contra dels principis democràtics.
