Carlos Alsina desafia Àngels Barceló a un duel al migdia
Barcelona#ALSINA. Només hi faltava la música de Sergio Leone per convertir-ho en un spaghetti western. El vídeo s’ha fet viral de seguida, amb els supporters de la bancada de la dreta aplaudint amb les orelles. Resulta que Àngels Barceló, aquest dimecres, va dir des dels micròfons de la SER que a Sánchez se l’ha atacat durant tota la legislatura des d’estudis de ràdio amb “proclames matineres, certa malvolença i, en alguns casos, faltant a la veritat” i que per això havia empès el seu singular tour mediàtic. “I compte, que li està sortint bé”, reblava. A Carlos Alsina, a Onda Cero, li han xiulat les orelles i aquest dijous disparava: “L’estudi de ràdio és aquest... és el meu, no hi ha més opció. He consultat amb la meva admirada Àngels Barceló si estava referint-se a mi i m’ho ha confirmat. I per això està convidada a conversar sobre el periodisme, les mentides, les proclames i la relació dels presidents amb els mitjans de comunicació quan ella vulgui”. A Alsina se li escapava el somriure irònic i burleta mentre plantejava el duel. I tenia pressa. “Ho fem aquest mateix matí, si s'hi presta. Si és molt fàcil: enllacem els dos estudis de ràdio i conversem sobre periodisme. Fem-ho, fem-ho! Avui mateix, amb amor, malvolença i bona companyia”. Barceló, esclar, no s’ha empassat l’esquer, però Clint Alsina Eastwood ha tingut el seu vídeo una bona estona marcant audiència. Duel amb pistola d’aigua, al final.
#LaPSOE. Les xarxes han desenvolupat un llenguatge propi. Com més feridor, millor: Perrosanxe i companyia. Aquest dijous és tendència LaPSOE. I no, no és que la calor hagi afluixat els dits dels tuitaires i estiguin cometent la mateixa errata. Tampoc és cap ànim de ser inclusiu. És, senzillament, la translació a les xarxes d’un terme sorgit ja fa anys a Andalusia. Com que el partit tenia una àmplia capacitat de col·locació de treballadors, ja que hi havia La Puleva o L’Abengoa... doncs també es podia parlar de La PSOE. Era una manera d’assenyalar el vot captiu i clientelar del partit que, esclar, va acabar amb alguns dels seus dirigents notables condemnats per corrupció. Ara, a les xarxes, torna a fer fortuna per parlar-ne amb menyspreu.
#StopCensura. Durant les últimes hores, nombrosos personatges de-la-cultura han compartit un mateix missatge en què denuncien els diversos actes de censura que s’han produït des que Vox ha començat a tocar la cuixa del poder. Això ha permès a també no pocs tuitaires catalans recordar que l’esquerra espanyola, ara tan indignada, va tocar un melòdic violí mentre mirava cap a una altra banda quan l’independentisme va ser reprimit. O quan Fermín Muguruza, als premis de la Música, va lamentar el tancament d’Egunkaria, fa vint anys, i va rebre una sonora xiulada. Esclar, no hi havia hashtags.