Aznar narcisista, Rajoy trans, González PP i Zapatero ETA
BarcelonaEn política –i en qualsevol altre sector–, quan treuen a passejar el santcristo gros és que la cosa va de debò. I no hi ha res més de debò per a PP i PSOE que la presidència del govern espanyol. Per això és normal, en un moment en què les enquestes apunten possibilitat de canvi, que els populars recorrin a José María Aznar, líder gairebé espiritual del partit, i a Mariano Rajoy, sense tanta tirada però expresident al cap i a la fi.
Tots dos tenen molta presència en els actes del PP, amb Feijóo o fins i tot en solitari. Fa dos dies que a Múrcia van coincidir Aznar i Feijóo per advertir que amb quatre anys més de Pedro Sánchez a la Moncloa hi haurà referèndum a Catalunya i al País Basc. I ara fa uns dies que carregava contra el “narcisisme inútil” de l’actual president espanyol.
Rajoy també ha anat tenint espai i, tot i repetir sempre si fa no fa el mateix, no va ser fins ahir que va aconseguir que el miréssim. “Hi ha temes que no li importen a ningú, com la llei del benestar animal i els transsexuals”. Per sort (per a ell), va tornar a deixar una de les seves frases per al record que va fer que molta gent mirés cap a una altra banda: “Hoy estoy aquí y el día 15 a quien quiera acordarse que se acuerde de que yo, aunque no sea físicamente, estoy aquí y mucha más intensidad que en el día de hoy”.
A l’altra banda de la trinxera, és José Luis Rodríguez Zapatero el santcristo gros més actiu. Fa unes setmanes va aparèixer per reivindicar el seu paper en el final d’ETA i ahir explicava que “l’ús de les víctimes d’ETA contra el PSOE” ha estat el que l'ha fet bolcar-se en la campanya. A Felipe González, en canvi, se l’ha vist més aviat poc pels mítings socialistes. ¿No deu ser perquè defensa que governi la llista més votada?
