Eleccions i gaspatxo calent

Eleccions empastifades per la calorada. La humitat, el sol i l’ambient enganxós han envaït els col·legis electorals. La pitjor part d’aquesta cita canicular amb les urnes se l’han endut els partits independentistes: atropellats per un 23-J que els ha enxampat pesant figues. La dada de participació (vora el 65%) és un símptoma inequívoc del cop de calor polític. No és qüestió de termòmetres, ni de clima. És la política catalana, la que ha provocat aquesta calentor, que s’està traduint des de fa temps, eleccions rere eleccions, en una distància cada cop més gran entre el carrer i els partits que havien estat hegemònics. Resultat: uns electors desmenjats, que van a les urnes com qui pren un glop de gaspatxo calent, perquè és tot el que queda a taula.

El 23-J ha sacsejat el mapa polític català. Si juguem als blocs, la pèrdua de pes dels partits independentistes en la política espanyola és notòria, perquè passen de tenir 23 a només 14 diputats a Madrid. El bloc es desfigura. La desfeta dels candidats independentistes és total en el cas de la CUP. Desapareguts del Congrés de Diputats, els anticapitalistes posen punt final a l’aventura estatal sortint per la porta del darrere. Ni han plantat cara –com prometia el lema d’aquesta contesa electoral–, ni han fet que l’estat espanyol sigui “ingorvernable” (probablement perquè qui més contribueix a la ingovernabilitat espanyola és la mateixa política espanyola). La pèrdua de suport d’ERC és un càstig sever. Sense pal·liatius. El segon correctiu per als d’Oriol Junqueras en menys de tres mesos. Les municipals de finals de maig ja van ser un avís prou seriós per als republicans, que tot i així van optar per fer-ne una lectura particular, sense ni rastre d’autocrítica i sense assumpció de responsabilitats. La resposta va ser brandar encara amb més ímpetu la bandera de la presidència de la Generalitat i intentar capitalitzar des de Palau mateix la resposta a l’amenaça de “l’hora greu” que representaven el duet PP -Vox. Perdre la meitat dels escons d’un cop de ploma hauria d’obligar a una reflexió a fons, a la seu del carrer Calàbria.

La polarització i el bipartidisme, el fet que siguin les “eleccions espanyoles més espanyoles dels últims temps” –com afirmava Gabriel Rufián ahir a la nit– son factors que només expliquen en part els mals resultats dels republicans. I haver quedat per davant de Junts per la mínima és un consol infantil. Els de Laura Borràs i Jordi Turull tampoc poden encarar aquest 24-J xirois. L’objectiu era quedar per davant d’ERC i s’hi han quedat a un pèl perdent un bon grapat de vots respecte al 2019, tot i haver-ne engolit del PDECat. Amb aquest panorama, la capacitat d’influència dels partits catalans en la política espanyola queda clarament atenuada, malgrat que continua sent real. I resulta francament alarmant la miopia d’aquestes formacions per analitzar seriosament la distància que han engrandit amb l’electorat.

A l’altre bloc, a Salvador Illa sembla que totes li ponen, des del seu retorn del ministeri de Sanitat. Té el camí cada cop més aplanat i de cara a Ferraz ha demostrat que és infal·lible: va aconseguir ser el més votat a les últimes eleccions al Parlament, ha arrabassat alcaldies claus a ERC en les municipals i ara ha tenyit de vermell el lot dels 48 diputats que Catalunya aporta al Congrés de Diputats. El gaspatxo fred se l’ha acabat ell.

Més informació del 23-J

• Les eleccions generals, en directe
• Mapes de resultats de les eleccions generals 2023
• Les eleccions generals 2023, en directe
• Resultats de les eleccions generals a Catalunya
• Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
• Resultats de les eleccions a la província de Girona
• Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
• Resultats de les eleccions a la província de Lleida