Alberto Núñez Feijóo: l'aspirant que no volia ser polític
El líder del PP sempre s'ha fet esperar, tant en la política com en la vida personal
BarcelonaSi les urnes li somriuen el 23-J, Alberto Núñez Feijóo (Os Peares, 1961) podria convertir-se, amb 61 anys –62 a partir del 10 de setembre–, en el president espanyol més veterà en estrenar el càrrec. La pressa mai ha sigut un tret característic de l’ara líder del PP, que va ser pare als 55 anys per a alegria de la seva mare, que ja feia gairebé una dècada que havia perdut l’esperança que la fes àvia: “El meu fill està casat amb Galícia, però Galícia no em dona nets”, lamentava lacònica sovint. De fins a quin punt Feijóo no és precisament un home impulsiu en parla també la història de com va conèixer la seva parella, Eva Cárdenas, amb qui va coincidir per primer cop l’any 2009 en un vol Madrid-Santiago quan ell tornava de reunir-se a la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero i ella era una de les dones fortes de l’imperi d’Inditex, com a directora de Zara Home. Van haver de passar dos anys perquè es tornessin a veure en una visita a l’empresa d’Amancio Ortega i encara dos més perquè sopessin junts per primer cop. Vist l’historial, s’entén una mica més el temps que es va prendre per fer el salt definitiu a la direcció del PP ara fa un any i mig, quan ja havia deixat escapar dos trens i semblava que la seva oportunitat de liderar el partit s’havia esvaït.
Potser va ser en la seva infància a Os Peares –un petit poble d'Ourense de menys de 300 veïns– que Feijóo va aprendre que molts cops la vida és esperar. Hi va viure fins que als 10 anys els seus pares van decidir enviar-lo a l’internat Maristas Champagnat de Lleó, on va passar tres cursos que ell mateix explica que li van “ensenyar a pencar” i que serien claus després per treure’s la carrera de dret a la Universitat de Santiago. Aleshores la política encara no formava part dels plans d’un Feijóo que anhelava ser jutge. Va ser l’acomiadament del seu pare el revés que canviaria per sempre la vida del dirigent gallec. Sense el suport familiar, va haver de deixar les oposicions per ser jutge i buscar-ne unes de més assequibles. I així va ser com va entrar a formar part del cos superior de funcionaris de la Xunta de Galícia i com va conèixer l’home més important de la seva trajectòria política: José Manuel Romay Beccaría, amb qui va treballar en el camp de la sanitat primer a Galícia i després a Madrid, on durant els mandats de José María Aznar va arribar a ser president de l'Insalud. Després ho seria també de Correus, empresa que ara no dubta a posar en el punt de mira quan atia la teoria de possibles irregularitats en el vot de cara al 23-J.
Perquè aquest també és Feijóo. Malgrat l’etiqueta de moderat que ha permès convenientment que li col·loquessin, el candidat del PP ha demostrat ara i en el passat que no li importa baixar al fang. El 2009, en la seva estrena com a candidat a la Xunta, Feijóo va deixar enrere la gomina i també els escrúpols, orquestrant una campanya furibunda contra Xosé Touriño (PSdG) per la compra d’un cotxe oficial i deixant que els seus fessin córrer la brama que Anxo Quintana (BNG) era un maltractador. Li va sortir bé: va recuperar la presidència per al PP amb majoria absoluta, la primera de les quatre que obtindria per igualar el seu antecessor, un Manuel Fraga que va veure en Feijóo una sortida després que el chapapote acabés amb el seu successor natural: Xosé Cuiña.
La taca del narcotraficant
Més tard, però, Feijóo tastaria en la seva pell la guerra bruta: la sortida a la llum de la relació d’amistat amb el narcotraficant Marcial Dorado, amb qui el 1995 –quan ell era el número dos de Salut a la Xunta– compartia vacances amb banyador en una barca. La taca de crema solar d’aquella foto que va trobar la Guàrdia Civil el 2004 a la casa de Dorado i que va publicar El País l’any 2013 es va anar estenent fins a convertir-se en la principal ombra de la seva trajectòria política. Un escàndol que, tanmateix, no l’ha privat de veure’s ara a les portes de la Moncloa.
L’home que no volia ser polític i que fins i tot deia desconfiar dels partits –no es va fer militant del PP fins al 2002– ara és davant de la seva gran oportunitat, i és una incògnita quin tipus de president podrà ser. Hermètic com és –“el cercle de Feijóo és Feijóo”, subratllen amb ironia els veterans del partit–, són molt pocs els que coneixen els plans del líder del PP i, en el cas de ser president després del 23-J, si el Feijóo que veurem serà el de la mà de ferro, el control ferri dels mitjans i els pocs escrúpols o si, per contra, s’imposarà la imatge moderada que l’entorn li ha dibuixat –Jiménez Losantos l’anomenava irònicament Gallardoncito en els seus inicis per equiparar-lo a Alberto Ruiz Gallardón– i que ell mateix ha alimentat: s'ha venut com un perfil heterodox, reivindicant sovint fins i tot que no sempre ha votat el PP i que en el passat havia donat suport a les urnes a un Felipe González que avui li torna la mà pressionant el PSOE perquè l’investeixi abans fins i tot de saber els resultats electorals.
