Agustín Santos, el fitxatge incòmode de Yolanda Díaz

MadridVa ser el fitxatge estrella de Yolanda Díaz, el que va col·locar de número dos per Madrid perquè fes tàndem amb ella el 23-J. La líder de Sumar no s'ha cansat de repetir que és un "luxe" que Agustín Santos (Los Angeles, 1955), un diplomàtic de llarga trajectòria i militant durant anys d'Esquerra Unida, formi part de la seva candidatura. Però és precisament tota l'experiència que ha anat acumulant en l'àmbit diplomàtic la que en els últims dies ha convertit Santos en un fitxatge més aviat incòmode per a Díaz. Incòmode per una de les taques que va deixar quan era cap de gabinet del ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos a l'hora de gestionar el conflicte del Sàhara, però també per les seves paraules avalant l'1-O com un exercici d'autodeterminació de Catalunya que ja li ha retret la dreta espanyola.

Santos va començar la seva carrera diplomàtica l'any 1982 i l'últim càrrec que ha exercit ha estat el d'ambaixador d'Espanya a l'ONU: des del 2018 fins al passat 13 de juny. Ara bé, és el seu període al gabinet de Moratinos el que ara ha tornat a aflorar. El col·lectiu saharaui no li ha perdonat l'intent de "comprar" l'activista Aminetu Haidar quan estava en vaga de fam a Lanzarote després que el Marroc l'expulsés del Sàhara Occidental. Quan es va anunciar la seva incorporació a Sumar, només va alçar la veu una entitat, mentre que el Front Polisario es va mantenir en silenci: preguntat per l'ARA, es va mostrar "respectuós" amb el fitxatge de Díaz. Ara bé, les últimes declaracions equidistants de Santos amb el gir d'Espanya en relació al Sàhara l'han tornat a posar en el punt de mira.

La setmana passada, el diplomàtic va concedir la seva primera entrevista des que va ser proclamat número dos de Díaz, a l'agència Efe, encara des de Nova York. Allà va evitar qualificar el Marroc com una "dictadura", tal com l'ha titllat diverses vegades la vicepresidenta segona i líder de Sumar. Santos va afirmar que el país alauita era un "règim de cosobirania" entre el rei i el poble, i va aprofitar per remarcar que el Marroc era un "soci estratègic" per a Espanya amb qui s'havia de "desenvolupar un espai de coprosperitat". Sí que va admetre que l'estat espanyol havia "d'acompanyar" el Marroc per "ampliar" el seu "espai democràtic" i no va negar que hi hagués violacions de drets humans, tot i considerar que són "casos individuals" fent referència a l'informe d'Amnistia Internacional. Santos, a més, va relativitzar el gir d'Espanya amb el Sàhara perquè considera que se segueix posant l'ONU en el centre de qualsevol solució. Una qüestió que ha criticat diverses vegades la número tres de la llista de Sumar per Madrid, l'activista saharaui Tesh Sidi. L'última, aquest diumenge al vespre per contestar al president espanyol, Pedro Sánchez: "El poble no necessitaria ajuda humanitària si Espanya descolonitzés el Sàhara Occidental i pogués gaudir de la seva terra amb llibertat".

El número dos de Díaz també va admetre que no era realista pensar en un referèndum d'autodeterminació que tant ha reclamat el Sàhara perquè el cens de possibles votants (que és del 1974) no té relació gairebé amb la realitat demogràfica actual. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va voler matisar aquest posicionament i aquest mateix dilluns va assegurar que la seva formació, i també Santos, es manté a favor de l'autodeterminació del poble saharaui.

Més enllà del Sàhara, la seva carrera com a diplomàtic l'ha portat a ser també cap de gabinet del president de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i ambaixador representant permanent d'Espanya davant l'Oficina de les Nacions Unides, el Consell de Drets Humans i les Organitzacions Internacionals a Ginebra. A més, també ha estat cònsol general d'Espanya a la Ciutat del Cap i a Perpinyà, i ha format part de les ambaixades de Washington, Pequín, Canberra, Brussel·les i l'Havana.

El dret a l'autodeterminació de Catalunya

Durant els moments àlgids del Procés, Agustín Santos també va escriure articles sota el pseudònim de Gustavo Buster a Sin Permiso, on va defensar l'1-O com un exercici d'autodeterminació de Catalunya i va carregar contra la gestió de Mariano Rajoy. "L'1 d'Octubre ha constituït un poble sobirà català i ha fet realitat el sorgiment d'una nova legitimitat sobre la qual assentar les institucions polítiques catalanes", va escriure en un dels seus articles. Unes paraules que de moment Sumar no ha valorat, però damunt les quals la dreta espanyola ja hi ha posat el focus.