Com afecta l'avançament electoral a la presidència espanyola de la UE?

Brussel·lesDe portes enfora, és com si no hagués passat res. Tant líders europeus com dirigents espanyols diuen que estan convençuts que l'avançament de les eleccions generals al 23 de juliol no afectarà negativament a la presidència espanyola de la Unió Europea, que pot ser clau en la reforma del pacte d'estabilitat —el retorn de les regles fiscals— i la relació comercial i de dependència respecte als Estats Units i la Xina. "Estic segur que no tindrà cap efecte. El govern espanyol ho ha preparat molt bé i ja sabem quina és l'agenda de les pròximes setmanes i mesos", va respondre aquest dijous el president del Consell Europeu, Charles Michel. "No influirà en res", ha repetit en diverses ocasions el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares.

Ara bé, de portes en dins, diferents diplomàtics admeten que no les tenen totes i temen la incertesa que suposa la celebració d'uns comicis en plena presidència. Fa mesos i mesos que alts funcionaris i tècnics de la delegació d'Espanya a Brussel·les l'estan preparant, i l'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, els ha caigut com una galleda d'aigua freda un mes abans que comenci, l'1 de juliol. L'administració continuarà funcionant amb les línies mestres que ja estan marcades, però la presidència pot perdre l'impuls polític que requereixen algunes de les qüestions més delicades perquè acabin tirant endavant.

L'avançament electoral tampoc ha estat gaire ben rebut a les diferents institucions europees. Fonts comunitàries creuen que sí que pot tenir impacte en els diferents processos legislatius que estan en marxa, sobretot si el govern espanyol canvia de color i vol regirar tota l'agenda que ja ha marcat l'executiu de Sánchez. En aquest sentit, Brussel·les també té l'esperança que no s'allarguin les negociacions per formar govern després dels comicis per estar el mínim de temps possible amb un govern en funcions liderant la presidència de la UE.

De totes maneres, la presidència europea rotatòria entre els diferents estats membres —a Espanya li toca el segon semestre d'enguany— ha perdut poder des del Tractat de Lisboa (2007). Actualment es limita sobretot a presidir les diferents reunions del Consell, a organitzar l'agenda de trobades, i de les qüestions que s'han de discutir i negociar. A més, molts dels temes ja li venen definits per l'actualitat, com pot ser el suport militar a Ucraïna, i l'estat que té la presidència senzillament pot prioritzar els dossiers que més li interessen, com en el cas d'Espanya és la millora de les relacions amb l'Amèrica del Sud o el pacte migratori. També pot fer el contrari, esclar, i dificultar els acords en les matèries que menys li convenen.

Sánchez es queda sense discurs inaugural al Parlament Europeu

El Partit Popular Europeu (PPE) no governa en cap dels grans estats de la Unió Europea i veu en Espanya l'oportunitat de recuperar les regnes del quart executiu més important. El president de la família conservadora europea, Manfred Weber, fa uns mesos que ha apujat el to contra el govern socialista, i després de l'anunci de Sánchez va demanar ajornar el seu discurs d'inici de la presidència al Parlament Europeu perquè estarà en plena campanya.

Finalment, el president espanyol també ho va demanar divendres passat, però aprofitarà igualment el mes de presidència per continuar potenciant la seva imatge de líder internacional i reforçant el paper d'Espanya a les institucions europees, sobretot en les carteres d'Economia i Energia, liderades per Nadia Calviño i Teresa Ribera. De fet, al juliol es concentren diferents cites que poden jugar a favor de la projecció de Sánchez: el dia 7 es farà a Madrid la roda de premsa posterior al Col·legi de Comissaris amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; l'11 i el 12 assistirà a la cimera decisiva de l'OTAN, que té el focus posat en les seves relacions amb Ucraïna, i el 17 i 18 se celebrarà la trobada UE-CELAC (Comunitat d'Estats de l'Amèrica Llatina i el Carib).