Patacada històrica d’un PP català que no remunta

BarcelonaPatacada històrica del PP. L’operació Cayetana fa fallida amb el pitjor resultat de la història del partit a Catalunya en unes generals -només igualat pels d’Aliança Popular el 1977 i el 1979-: aconsegueix un únic escó, el d’Álvarez de Toledo, en tot el territori català. Els conservadors es van quedar sense cap diputat a Tarragona i a Lleida -tampoc a Girona-, dues províncies on històricament els populars sempre havien aconseguit tenir un representant a la cambra baixa. Perden cinc escons i no aconsegueixen frenar la caiguda lliure iniciada el 21-D.

Ahir, el mutisme de la direcció del PP català va regnar tota la nit. De fet, al tancament d’aquesta edició, ni Álvarez de Toledo ni cap altre dirigent no havien sortit a valorar els resultats. L’enduriment del discurs contra l’independentisme i la pugna a la dreta no han aconseguit taponar la previsible fuga de vots cap a Cs, però també cap a Vox. De fet, el partit d’extrema dreta ha aconseguit el seu primer escó per Barcelona i ha confirmat la fragmentació de la dreta també a Catalunya. “Venim a reconstruir el constitucionalisme a Catalunya”, deia el president del PP català, Alejandro Fernández, en aquesta campanya. “Ho ha de fer el PP, sí, el partit que té quatre diputats al Parlament”, afegia. La formació conservadora, però, ha vist com Ciutadans mantenia la seva primera posició en aquest flanc i li prenia, un cop més, el lideratge de la dreta a Catalunya.

Els populars havien dissenyat una campanya a mida de la neòfita candidata popular, una campanya centrada en guanyar en el terreny mediàtic, on Cs fins ara els havia passat al davant. I, de fet, Cayetana Álvarez Toledo havia aconseguit eclipsar la candidata del partit taronja, Inés Arrimadas, tant mediàticament com en presència al territori. Ara bé, l’estratègia no s’ha acabat traduint a les urnes. El cop d’efecte que la candidata popular va donar amb l’episodi de la UAB hores abans de començar la campanya -quan va ser assetjada per un grup d’antifeixistes- no ha donat el rèdit electoral que els populars preveien. Álvarez de Toledo va utilitzar aquella escena per evidenciar la “violència” de l’independentisme i presentar el PP com l’únic capaç de plantar-li cara, però no ha quallat.

No recupera terreny de Cs

Com tampoc ha quallat el pla que el partit havia dissenyat per intentar captar el votant indecís o que se n’havia anat a Cs. “Hem d’ampliar la base constitucionalista”, deia Álvarez de Toledo. Durant aquests últims quinze dies, la candidata s’ha envoltat de persones de la seva confiança, com l’expresident del govern espanyol José María Aznar, l’exdiputada d’UPyD Rosa Díez o el filòsof i escriptor Fernando Savater -que també va participar en un acte de Cs en campanya- per demostrar que personalitats d’altres formacions o del mateix partit s’apropaven a la seva candidatura. Però els populars no només no han recuperat terreny electoral de Cs, sinó que n’han continuat perdent.

Álvarez de Toledo va arribar al PP col·locada per Pablo Casado i amb reticència en alguns sectors populars a Catalunya. Van acceptar-la, però, confiant que salvaria els mobles del partit i permetria revertir parcialment la greu situació que travessa la formació. La realitat, però, l’ha desmentit. El retorn d’Álvarez de Toledo -“He tornat a la política i al PP, principalment, per la situació de Catalunya”, deia- no ha sigut per la porta gran, com li agradava reivindicar. “La llibertat entra per la porta gran”, deia en campanya. Al Congrés, Cayetana hi entrarà com l’única diputada a Catalunya d’un PP en les seves hores més baixes.