JxCat: Cròniques de la centralitat perduda

BarcelonaAl lounge de l’Hotel Catalonia del carrer Bergara, seu electoral de JxCat, cinc turistes suecs jauen escarxofats al sofà, un amb una gorra del Barça, i intenten obrir d’amagat cinc llaunes de cervesa. Les seves rialles i les seves entonacions foranes callen sobtadament quan hi irrompen els focus que acompanyen la comitiva del president Torra. “Què és això? Què està passant?”, s’estranyen. La comitiva vola cap a un altre lloc i els explico que és nit electoral. “Anem-nos-en a l’habitació”, xiuxiueja un, i fugen escales amunt.

Poca estona després els que voldrien fugir són els militants, que davant dels 5 escons que els atorga el sondeig de TV3 dibuixen tots els gestos de l’abatiment contingut: un somrís congelat, dues mirades que es creuen llargs segons. Una simpatitzant de Sant Gervasi, elegant i enjoiada, s’espolsa el pes del desencís: “Jo ja m’he pres una copa de cava per estar relaxada!” El partit (o l’“espai polític postconvergent”, per ser inexactes) ha escollit un hotel cèntric per viure la seva segona contesa electoral, però ni aquesta circumstància ni la proximitat del Majestic li encomanen la centralitat política del passat. A l’espai dels simpatitzants en són conscients. I viuen l’alegria més espontània de la nit quan TV3 punxa la seva càmera i saluden com el públic del Camp Nou.

El resultat final es respira com un mal menor, però un dels candidats al Senat ens reconeix que no és el que el partit s’esperava. L’energia no acaba d’arribar fins que Laura Borràs, després d’adreçar-se als periodistes, es dirigeix als militants, i mira de mostrar-se quixotesca en el repte, hendecasíl·laba en la paraula. La literatura ens salva.