ERC fa un pas per convertir-se en la força hegemònica

Catalunya se'n va a dormir pintada del color groc d’Esquerra, que ha aconseguit finalment un dels seus objectius històrics. I ho ha fet després de protagonitzar un gir cap al pragmatisme que l’ha convertida en objecte preferent dels atacs de l’independentisme més abrandat, que feia befa del lema “eixamplar la base”. Doncs bé, ERC ha aconseguit guanyar i créixer sense fagocitar el món postconvergent, que resisteix prou bé. Per tant, l’estratègia dels de Junqueras ha funcionat: el vot independentista ha crescut del 32% el 2016 al 39,5%.

I d’on venen aquests vots? Doncs de múltiples fonts que fan d’ERC una força guanyadora en tradicionals feus convergents com Sant Cugat i alhora créixer a l’àrea metropolitana. La correlació de forces a dins de l’independentisme, doncs, sembla que es decanta cap a ERC.

L’altra notícia de la nit és que l’unionisme radical queda profundament deslegitimat a Catalunya. Ciutadans aguanta, però passa de guanyar les eleccions a ser cinquena força. I el bloc de dreta passa dels 11 diputats a només 7, amb el PP a la vora de la desaparició. Finalment, no hi ha hagut efecte Cayetana, i els populars catalans passen a ser una força marginal competint colze a colze amb Vox.

I és que Catalunya ha enviat un missatge nítid: un 54,3% de vots a favor d’un referèndum (independentistes més comuns), i un 77,6% a favor de la via negociada per resoldre el conflicte (amb el PSC). La via del 155 amb prou feines arriba al 20% (a Espanya és del 42%).

Si ERC revalida la victòria a les municipals i a les europees haurà fet un pas per ser la força hegemònica a Catalunya. Començarà llavors un pols per fer el salt definitiu a la presidència de la Generalitat. Això sí, amb el permís de Carles Puigdemont i Quim Torra.