Pablo Iglesias, el professor de Vallecas i el preu de les contradiccions
MadridPablo Iglesias (Madrid, 1978) arriba a les seves terceres eleccions sense la frescor de les primeres i víctima de les contradiccions pròpies de qui opta per fer discursos puristes. L’última, quan va tornar d’un permís de paternitat que va fer a mitges amb la seva dona i número dos, Irene Montero. “Torna”, deia un cartell amb la silueta d’Iglesias, una imatge que convertia en heroïcitat i màrqueting polític el que per a les dones és tan habitual.
El fet que algú tan crític amb el nepotisme col·loqués com a número dos Irene Montero, quan ja era la seva parella, ja va aixecar suspicàcies. Però la gran llosa de la seva carrera política va ser la compra d’un apartament de 600.000 euros i més de 200 metres quadrats (2.000 de terreny) l’any passat a la urbanització madrilenya de Galapagar. El casoplón s’ha convertit en un dels clàssics de la dreta per atacar-lo.
“¿Entregaries la teva política econòmica a algú que es gasta 600.000 euros en un àtic de luxe?”, es va preguntar Iglesias el 2012 sobre el llavors ministre d’Economia Luis de Guindos, quan ell encara vivia -“Molt a gust”, segons presumia a les televisions- al seu pis del barri de Vallecas. És on es va criar i va viure tota la vida, també després de convertir-se en catedràtic de ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid i fer-se mediàtic en tertúlies i programes de televisió que el van impulsar a ser el líder de Podem i candidat primer a les europees i després a les generals. La repetició electoral del 2016 va marcar un punt d’inflexió, perquè allà va quedar enterrat el somni de fer el sorpasso al PSOE.
A les d’avui hi arriba amb menys expectatives i el seu ex número 2, Íñigo Errejón, allunyat del partit. Continua amb el missatge nítidament d’esquerres i dur amb els poderosos però respectuós en les formes que el va fer triomfar als debats. Però el seu objectiu ja no és tant un gran resultat com entrar en un govern de Sánchez.
