Oxigen per a Torra en un moment clau de la legislatura
Esquerra continua sent el partit hegemònic de l’independentisme i el que té una implantació més transversal en el territori, capaç de guanyar tant en pobles petits com en grans capitals com Barcelona, i fer-ho de forma continuada i exhibint una gran solidesa. Però si comparem els resultats amb els del 28-A el que veiem és que la sentència no ha beneficiat els d’Oriol Junqueras, el pres amb una pena més alta, sinó l’independentisme irredempt de la CUP i el de JxCat.
Els dos diputats cupaires fins i tot poden semblar pocs tenint en compte les expectatives, però és l’escó de més guanyat per la llista de Laura Borràs el que té un valor polític més important en un moment en què la posició del president, Quim Torra, era molt delicada. En efecte, aquest diputat és or pur, un baló d’oxigen per a Torra davant el repte de mantenir la legislatura viva en els pròxims mesos. Això sí, continuarà depenent de si els comuns, que han salvat els mobles, li aproven els comptes.
Pel que fa al PSC, ahir Miquel Iceta no va poder evitar el to de jo ja ho vaig avisar parlant de l’extrema dreta. Precisament, el PP torna a ser el partit hegemònic de la dreta a Catalunya, seguit per Vox, mentre que Inés Arrimadas ostenta el trist rècord de passar de primer força el 21 de desembre del 2017 a última ahir. El nacionalisme identitari que abans aglutinaven els taronges s’ha dispersat cap a l’opció de govern que representa el PP i l’extrema dreta de Vox, amb qui no pot competir discursivament.
En tot cas, Catalunya (i també Euskadi) s’allunya avui encara més del mapa polític espanyol. La segona força i la tercera a l’Estat espanyol són cinquena i setena a Catalunya, amb quatre diputats de 48. L’independentisme avança a poc a poc, guanya un escó i 3 punts percentuals. Però no hi ha hagut cap tsunami. El país, un cop més, apareix retratat tal com és i no com Twitter el reflecteix.
