Sánchez marca distàncies amb el PP i descarta la gran coalició

MadridAmb el PP, no. I amb Pablo Iglesias, pel que sembla, tampoc. El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, avança inexorable cap al plebiscit sobre ell mateix que suposa la repetició electoral del 10-N sense que pel camí s’aclareixi l’horitzó de la governabilitat a l’Estat. Ahir, en el primer dia de campanya, Sánchez va descartar públicament la gran coalició entre el PSOE i el PP, però va demostrar també que la ferida oberta arran de la investidura fallida amb el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, segueix sense cicatritzar. A vuit dies que les urnes dibuixin la nova aritmètica del Congrés, la fórmula que doni una suma possible per a la investidura encara està lluny de resoldre’s.

La campanya de les eleccions espanyoles del 10 de novembre -les quartes en quatre anys- ha començat allà on va acabar el debat d’investidura fallit del juliol: amb Sánchez i Iglesias creuant retrets sobre la incapacitat de tots dos per arribar a un acord que permetés a les esquerres arribar a la Moncloa. El líder d’Unides Podem va ser el primer a disparar i ben d’hora -a les vuit del matí- va aprofitar les portades d’ El Mundo i La Razón que feien al·lusió a un pacte entre el PSOE i el PP per collar Sánchez i retreure-li que no es desmarqués clarament de la gran coalició. “Només si nosaltres som forts es podrà evitar”, resumia el dirigent del partit lila.

Revertir la reforma laboral

Era només la primera escena d’un intercanvi de cops que havia de durar tot el dia. Des de Vitòria, en el primer dels dos mítings que va fer ahir, Sánchez va recollir de seguida el guant llançat per Iglesias i va tancar la porta a un govern de coalició amb el PP. “No pactarem un govern amb un partit que ha pactat amb l’extrema dreta, que banalitza la violència de gènere, la igualtat entre homes i dones i la història democràtica d’aquest país”, va subratllar. A més de descartar la gran coalició, Sánchez va aprofitar per marcar distàncies amb els populars i marcar perfil d’esquerres comprometent-se a revertir durant el primer any de la legislatura “els aspectes més lesius” de la reforma laboral aprovada per Mariano Rajoy.

Cegada la via d’un acord amb els populars, el líder del PSOE va tornar la pilota a Iglesias, a qui va exigir que es comprometés a “no bloquejar un altre cop” un govern socialista després dels comicis. L’anar i venir dels retrets de tots dos líders de l’esquerra espanyola, doncs, viatjava ara des de Vitòria fins a Palma, on ahir Unides Podem tenia el seu acte principal. Des d’allà, Iglesias verbalitzava com de tocades han quedat les relacions entre ell i Sánchez i exposava públicament els seus dubtes sobre el compromís del líder socialista de no pactar amb el PP: “Jo en política em refio del que em refio, perquè també em recordo de quan Sánchez ens va dir que faria un govern de coalició amb nosaltres”, va apuntar. Sobre la petició del president espanyol en funcions de si tornaria a bloquejar un executiu socialista, Iglesias va respondre redoblant la seva aposta per un govern de coalició del qual formin part membres de la seva formació: “Cada vot que rebi Unides Podem es convertirà en un mandat sagrat per formar part del govern”, va avisar el secretari general del partit lila.

Qui sí que va donar credibilitat al compromís de Sánchez de no pactar amb el PP va ser el líder dels populars, Pablo Casado, que també des de Vitòria va considerar que el candidat del PSOE s’havia “tret la careta el dia de Halloween” i havia deixat clar que la seva prioritat després del 10-N és la de “reeditar un govern Frankenstein” amb Unides Podem i els independentistes, una estratègia que, va opinar, tornarà a portar Espanya al bloqueig quan ja hauran passat més de sis mesos des de les eleccions del 28 d’abril.

Catalunya, en segon pla

La campanya electoral del 10-N torna a situar-se en el moment previ a l’estiu, quan Pedro Sánchez era el centre de les crítiques de tots els partits per la seva incapacitat de tirar endavant la investidura. Ara tots li reconeixen la condició de favorit a revalidar la victòria, però la clau tornarà a estar en la seva capacitat d’assolir pactes postelectorals que li permetin, com a mínim, ser investit. Els estrategs que li xiuxiuejaven a l’orella les bondats de la repetició electoral miren ara amb certa preocupació l’estancament a les enquestes, l’alt índex d’abstencionistes i la possibilitat de tornar al Congrés amb un escenari tant o més complicat que el que hi havia al juliol. A més, les relacions amb Unides Podem estan en el seu pitjor moment i l’independentisme s’ha tancat en banda com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents que van fer possible l’1-O i l’enduriment del discurs del mateix Sánchez.

Després de dues setmanes molt marcades per Catalunya i la resposta a la sentència, l’inici de campanya ha tornat a posar el focus en el bloqueig a l’Estat. És previsible, però, que el debat català ressusciti amb força dilluns per la visita del rei Felip VI a Barcelona i les protestes que ja hi ha convocades. Mentrestant, la política espanyola ha tornat a la campanya de la culpa, mirant de trobar encara qui és el responsable de la repetició electoral i incapaç de trobar qui serà capaç de desbloquejar la situació.

Ahir Pedro Sánchez va tancar la porta a un govern de coalició amb el PP, però no al fet que els populars permetin amb els seus vots que arrenqui la legislatura. Aquest va ser ja un escenari anhelat pel president espanyol durant la investidura fallida, i serà la música que tornarà a sonar si el 10-N les tres dretes no sumen i el PSOE torna a trobar-se amb necessitat de pactar. Quan ja han passat més de sis mesos des de les eleccions del 28 d’abril, la partida torna a estar en el mateix lloc: el punt inicial.