Any 1936: El PSOE, a favor de l’amnistia de Lluís Companys
Entre l’octubre del 34 i el febrer del 36 les institucions catalanes havien estat intervingudes. No va caldre convocar eleccions catalanes per restituir-les
La repetició electoral aquest 2019 ha impulsat un clam unànime dels partits independentistes a favor de l’amnistia dels presos polítics. Una reivindicació ignorada en el millor dels casos pels partits estatals, que de manera molt majoritària l’han rebutjat sense contemplacions. La petició d’amnistia no és nova en campanya. Té un precedent molt clar l’any 1936, tot i que aleshores la situació era ben diferent de l’actual. El Front Popular, una coalició de partits d’esquerres encapçalada pel PSOE de Francisco Largo Caballero, va convertir l’amnistia dels empresonats pels fets d’octubre del 1934 en el primer punt del seu programa electoral.
“Concedirem per llei una àmplia amnistia dels delictes polítics i socials comesos amb posterioritat al novembre del 1933, encara que no fossin considerats com a tals pels tribunals”. La revolució del 1934 va durar entre el 5 i el 19 d’octubre d’aquell any i va tenir els principals focus a Astúries i Catalunya. La vaga general va anar acompanyada, en el cas català, de la proclamació de “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola” a càrrec de l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys. Tot el seu govern -excepte Josep Dencàs, que va fugir a l’exili- va ser empresonat i sentenciat a trenta anys de presó.
La complicitat amb l’esquerra espanyola feia preveure que en les següents eleccions generals exigirien el seu alliberament. I així va ser quan van arribar les del febrer del 1936. El Front Popular va guanyar aquells comicis i l’amnistia va arribar fins i tot abans que es constituís el nou Parlament. Va ser la diputació permanent del Congrés, el 21 de febrer, qui va convalidar el decret promulgat dos dies abans pel consell de ministres.
Entre l’octubre del 34 i el febrer del 36 les institucions catalanes havien estat intervingudes. No va caldre convocar eleccions catalanes per restituir-les: el Front d’Esquerres, amb el PSOE com a força majoritària, va tornar a situar Companys a la presidència de la Generalitat.