L’independentisme fa de la visita del rei un gran acte de rebuig

Felip VI avisa que la “violència, la intolerància i el menyspreu” no poden tenir cabuda a Catalunya

01. Manifestants ahir a Barcelona.02. El rei durant la gala amb un premiat amb el llaç groc darrere.
Gerard Pruna / Mireia Esteve / Xavi Tedó
04/11/2019
4 min

BarcelonaSi, com es va encarregar de subratllar ahir en dues ocasions Felip VI, hi ha vegades en què els gestos o les actituds pesen més que les paraules, el missatge que volia expressar ahir la casa reial espanyola amb la seva visita a Barcelona era clar: el monarca es desplaçarà a Catalunya quan ho cregui convenient, amb independència del context i del rebuig que generi en bona part de la societat catalana. Un rebuig que, segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), fa que el 78% dels catalans suspenguin la casa reial. Un suspens que es va tornar a fer palès ahir quan milers de persones van protestar a les portes del Palau de Congressos de Barcelona contra la presència de Felip VI a la capital catalana. En plena campanya electoral, l’independentisme va fer de la visita del rei un acte massiu de rebuig a la Corona.

Malgrat que la Junta Electoral Central (JEC) negués a finals de la setmana passada que l’acte d’ahir a Barcelona influís en la campanya del 10-N perquè el rei “no té adscripció política”, el cert és que la presència del monarca a Catalunya va condicionar la jornada dels partits, amb l’unionisme reivindicant-lo com un dic de contenció contra l’independentisme i l’independentisme fent-li saber que no li perdona el discurs del 3 d’octubre del 2017.

En aquella intervenció televisada Felip VI va avalar la repressió policial contra els votants en el referèndum de l’1-O i va aplanar el camí al govern de Mariano Rajoy per aplicar el 155. El 3-O va suposar un abans i un després en les relacions entre el rei i una part dels catalans. Des d’aleshores, les tensions han estat constants, i un dels símptomes més clars és l’absència de representants de la Generalitat en el lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona i les dificultats que troba la casa reial per celebrar l’esdeveniment. L’any passat ja va haver de celebrar-se al Mas Marroch de Vilablareix -un local privat- davant la negativa de l’Ajuntament de Girona de tornar a cedir el Palau de Congressos de la ciutat, i ahir la gala es va haver de traslladar a Barcelona entre fortes mesures de seguretat.

Des de mitja tarda furgonetes de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra blindaven tots els accessos al Palau de Congressos, fins on es van acostar milers de persones convocades per l’Assemblea, la CUP, Arran, Pícnic per la República, els CDR i diversos sindicats d’estudiants que durant tota la tarda van tallar l’avinguda Diagonal cridant consignes contra Felip VI i cremant fotos del rei. La concentració es va tancar sense grans incidents, però sí amb algun episodi de tensió quan els manifestants van impedir l’accés al recinte a alguns dels assistents a l’entrega de premis, entre els quals el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona Josep Bou, que es va encarar amb alguns d’ells.

Un llaç groc a la solapa

Un dels premiats per la fundació Princesa de Girona llueix el llaç groc a la solapa

Un cop dins del Palau de Congressos, però, res feia pensar als convidats que a fora hi havia una protesta. La cerimònia va transcórrer com si res, i només el llaç groc a la solapa de Xavier Ros-Otón -el guardonat en la categoria de recerca científica 2019- va aconseguir que la sentència del Suprem entrés portes endins. En contraposició amb els crits de fora, l’auditori va rebre Felip VI dret i amb una ovació que es va tornar a repetir més tard, quan ja en el seu discurs el monarca va fer al·lusió a la situació a Catalunya després de la condemna als dirigents de l’1-O. En català, el rei va avisar que a Catalunya “no hi poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància, ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres”. Segons Felip VI, és imprescindible que els catalans no s’allunyin dels valors que representen “el millor de la seva història”, com la responsabilitat, el compromís, el respecte i l’esperit cívic. En al·lusió als més joves -el col·lectiu que més s’ha mobilitzat després de la sentència-, el monarca va subratllar que en el món del segle XXI els joves “no poden viure aïllats, reclosos en fronteres impermeables”.

El PP, en defensa del rei

Més enllà del que passava dins el Palau de Congressos o fora a l’avinguda Diagonal -on van acudir també representants de JxCat, ERC i la CUP-, la visita del rei va estar present en tots i cadascun dels mítings que els partits catalans van fer durant el dia, així com en el debat que els cinc candidats dels principals partits espanyols van celebrar a la nit a TVE. Allà Pablo Casado va lamentar que el rei no es pogués moure amb normalitat i que el govern que presideix Pedro Sánchez no hagi aplicat la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya. Abans, des del Círculo Ecuestre, la seva candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, havia animat el rei a “no renunciar a ni un mil·límetre de Catalunya” i viatjar-hi encara més. “Amb la seva presència desafia la involució democràtica dels nacionalistes”, va dir.

Per contra, el president del Parlament, Roger Torrent, afirmava en un míting d’ERC a Girona que els republicans “no reconeixen l’autoritat” de Felip VI perquè va “avalar la violència policial”. També la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, va carregar contra el rei perquè “s’ha d’amagar” i “no vol entendre què passa a Catalunya”. I la CUP va celebrar que la gent sortís al carrer a cremar fotos del monarca. Els comuns, per la seva banda, van plantejar un canvi legal perquè el rei tingui un caràcter merament “simbòlic” i no pugui fer intervencions públiques que vulnerin la neutralitat política. I també va fer la seva proposta Òmnium, que va instar l’Ajuntament de Barcelona a retirar els privilegis de la monarquia sobre el Palauet Albéniz, on s’allotgen habitualment els membres de la família reial quan són a la capital catalana.

Felip VI marxarà avui al matí de Catalunya després d’haver-hi condicionat la campanya electoral.

stats