Les enquestes dibuixen un PSOE en mans d’ERC o del PP
Sánchez només seria investit si troba acords amb diversos partits
BarcelonaNomés el baròmetre del CIS obre totes les possibilitats a Pedro Sánchez per triar soci després del 10-N. Avui, d’acord amb una llei electoral que fa com si no existís internet, és l’últim dia perquè els mitjans de comunicació publiquin enquestes electorals, i la gran majoria coincideixen, en canvi, que el PSOE quedarà en mans del PP o d’ERC si vol que el seu candidat superi el debat d’investidura. Ahir van publicar enquesta El País i El Periódico i en tots dos casos els socialistes van lleugerament a la baixa, amb un PP que pronostiquen que serà el principal beneficiat de la repetició de les eleccions. De fet, la mitjana de les enquestes publicades l’última setmana pels principals diaris de l’Estat dibuixen un escenari similar.
Repassant la mitjana dels sondejos des del 25 d’octubre, el PSOE baixaria un diputat per situar-se en 122, el PP en guanyaria 29 (fins als 95) i, com Vox, que en pujaria 13 (fins als 37), s’aprofitaria de la caiguda al buit de Cs, que tot sol perdria 38 escons, per quedar-se per sota dels 20. Unides Podem, també en retrocés, es deixaria 9 escons pel camí, que no serien compensats pels 4 que, segons les enquestes, obtindria Íñigo Errejón (Més País). ERC tornaria a ser la cinquena força a l’Estat repetint els 15 diputats de l’abril, JxCat en perdria un, fins als 6, i la CUP irrompria al Congrés amb 2 diputats.
En general, les enquestes publicades pels diaris són totes molt similars, i l’única que es diferencia de manera notable és la que va publicar el CIS el dia abans de l’inici de la campanya -que no havia copsat el possible efecte de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes-. Si es complissin els pronòstics, el PSOE tornaria a estar obligat a pactar, però en aquest cas perdria una de les possibilitats: el suport de Cs només tindria algun efecte si es combinés, per exemple, amb una abstenció del PP. El PSOE i el PP només sumarien si apostessin per la gran coalició que tant Sánchez com el líder dels populars, Pablo Casado, ja han rebutjat. En cas d’abstenció dels conservadors per evitar terceres eleccions, els socialistes encara necessitarien l’abstenció de Ciutadans per investir el seu candidat en segona volta.
Si el PSOE decideix tornar a mirar a l’esquerra -la seva prioritat, segons ha explicat el mateix Sánchez-, la suma amb Podem i Més País arribaria als 159 escons, per sota dels 165 als quals aspirava un pacte d’aquestes característiques (sense Errejón) la legislatura passada. Les negociacions fallides i els retrets entre Sánchez i Pablo Iglesias les últimes setmanes no fan albirar que aquest sigui un pacte senzill. I, si aquest cop sí que el consumessin, estarien en mans dels independentistes i nacionalistes catalans i bascos. Bàsicament en les d’Esquerra, que amb 15 diputats tornaria a ser decisiva. Una abstenció dels republicans seria obligada per apuntalar el govern PSOE - Podem - Més País, però no suficient: Sánchez tornaria a necessitar l’abstenció del PNB o de Bildu, suports que semblen més probables d’obtenir. La d’ERC, però, s’ha complicat amb el canvi de discurs del partit respecte al 28-A.
Torna el bipartidisme?
Segons les enquestes, el bipartidisme sembla que és l’opció que surt més reforçada. Passaria del 54% dels escons a un 62%, percentatge similar al que la suma del PSOE i el PP havia obtingut en les eleccions del 2015 i les del 2016. Però els números poden ser enganyosos tenint en compte que el 28 d’abril d’enguany es va registrar el pitjor resultat històric per al bipartidisme a l’Estat, que s’havia mantingut durant molts anys al voltant del 90% de la cambra baixa. El 2011, en les últimes eleccions abans que Cs i Podem entressin amb força al Congrés, socialistes i populars monopolitzaven el 85% dels escons. El que no preveu cap enquesta -tampoc ho feien el 28-A-és que el PP, Cs i Vox tinguin opcions de governar Espanya.
El bloqueig es manté, segons les últimes enquestes
El bloc de les dretes format pel PP, Cs i Vox guanyaria la suma del PSOE, Unides Podem i Més País, segons els sondejos que publiquen aquest dilluns l'Abc, La Razón i El Español. Una altra enquesta d'El Mundo, en canvi, sí que donaria la victòria a aquests tres partits d'esquerres.
Segons els resultats dels sondejos, cap dels dos blocs obtindria la majoria absoluta per governar –situada als 176 diputats–, ja que l'Abc dona entre 158 i 161 escons al PP, Vox i Cs, i entre 151 i 157 al PSOE, UP i Més País; La Razón estima que les tres dretes sumarien entre 153 i 163 diputats i les tres esquerres entre 150 i 158; i El Español, entre 150 i 166 i entre 147 i 162, respectivament.
En canvi, el diari El Mundo situa com a guanyadors el PSOE, UP i Més País, amb entre 157 i 170 escons, i a les dretes els en dona entre 144 i 160. En tot cas, necessitarien els vots independentistes o nacionalistes bascos per arribar a la majoria absoluta.
El baròmetre de GAD3 per a l'Abc estima que la participació serà del 70,5% i augura que el PSOE obtindrà el 27,4% dels vots i entre 120 i 123 diputats, els mateixos que va treure el 28-A. El PP, que a l'abril va aconseguir 66 diputats, arribaria al 21,6% dels sufragis i entre 92 i 95 parlamentaris; Vox, el 14,9% i 49 escons, 25 més; Unides Podem, l'11,2% i entre 28 i 31, 11 menys; i Cs s'enfonsa amb el 8% dels sufragis i només 15 escons, 42 menys.
Són els mateixos que va treure el 28-A ERC, que s'ha proposat superar Ciutadans a nivell estatal. El sondeig, però, no concreta quants diputats aconseguirà l'independentisme, i atorga entre 37 i 40 escons als "altres" partits no estatals. El treball de camp d'aquesta enquesta es va fer entre el 14 i el 31 d'octubre, amb 7.900 entrevistes, i té un marge d'error de l'1,1%.
D'altra banda, el sondeig de La Razón pronostica una participació del 67,1% i dona al PSOE el 27,3% dels vots i entre 114 i 122 escons; al PP, el 27,7% i 99-107; a Vox, el 12,2% i 37-39; a Unides Podem, el 12,1% i 32; a Cs, el 8,8% i 15; a Més País, el 3,5% i 4; i a Navarra Suma, el 0,5% i 2.
Pel que fa als partits catalans, ERC revalidaria els seus 15 diputats –els mateixos que Cs–, JxCat repetiria amb 7 diputats i la CUP entraria al Congrés amb dos escons. L'enquesta es va fer entre el 14 i el 31 d'octubre a 4.758 persones en entrevistes telefòniques amb un marge d'error de l'1,45%.
El Español pronostica una davallada del PSOE, a qui atribueix el 25,1% dels vots i 110-119 escons, i una important pujada del PP, amb el 20,6% dels sufragis i 93-100 diputats. Vox ocuparia la tercera plaça, amb el 14,3% dels vots i 42-48 diputats. Unides Podem assoliria el 12,9% dels sufragis i entre 36 i 40 diputats, Ciutadans, el 8,5% i 15-18 parlamentaris i Més País es quedaria amb el 3,9% dels vots i entre 1 i 3 escons.
En relació als partits catalans, ERC, amb el 3,5% dels vots, obtindria entre 13 i 15 diputats, JxCat, amb l'1,6% dels vots, amb entre 5 i 7, i la CUP s'estrenaria amb un 1,4% dels vots i entre 2 i 4 diputats. El sondeig, elaborat per SocioMétrica, es va portar a terme a partir de 1.100 entrevistes en sistema panel online i telèfon, entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre, amb un marge d'error del 3%.
Finalment, l'enquesta d'El Mundo és menys optimista amb la dreta. El PSOE podria baixar, mantenir-se o pujar uns escons, ja que aconseguiria entre 118 i 126 diputats, i el 27,9% dels vots. El PP, amb el 20,3% pujaria fins als 89-97; Vox, amb el 13,2%, s'enfilaria fins als 39-44, i Cs, amb el 8,9%, baixaria fins als 16-19 escons. Més País s'estavellaria amb el 4% dels sufragis i 4 diputats.
ERC es quedaria amb entre 13 i 15 diputats (4% dels vots) i JxCat podria baixar als 4-6 diputats (1,2% dels vots). El Mundo no concreta quants escons traurien els partits més minoritaris, com la CUP. L'enquesta de Sigma Dos es va elaborar entre el 24 i el 31 d'octubre a partir de 1.800 entrevistes per telèfon, i té un marge d'error del 2,5%.