Casado recupera la línia dura tot i el flirteig amb els moderats del PP

MadridAna Pastor tenia un compromís i va haver de marxar ahir de l’acte del PP a Madrid tan bon punt va acabar la seva intervenció, prèvia als encesos discursos de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, i del candidat a la Moncloa, Pablo Casado. Podria ser una metàfora del cop d’efecte que va imprimir el líder conservador a la seva campanya, ara que en la recta final Catalunya pot ser una caixa de sorpreses amb la visita de Felip VI a Barcelona. Pastor, amb una llarga trajectòria al PP de la mà de Mariano Rajoy, no va presenciar ahir com Casado tornava a la lògica de la crispació, mirant de treure rèdit dels possibles incidents que es puguin produir per la presència del monarca i per les convocatòries que els CDR i el Tsunami Democràtic preparen per a la jornada de reflexió.

“Faig responsable Pedro Sánchez si no garanteix la seguretat i la llibertat dels que vulguin votar i dels que vulguin tenir tranquil·litat en la jornada de votació. I també si no garanteix el respecte al cap d’estat en els premis Princesa de Girona. L’estem avisant 24 hores abans”. Aquest és el missatge que ahir Casado va voler fer circular a les portes de la setmana decisiva de la campanya del 10-N, amb el debat de candidats d’aquesta nit com a punt d’inflexió. Ja va llançar l’advertiment en una entrevista publicada ahir a El Mundo, però en l’acte amb el PP madrileny encara va anar més enllà, i va recriminar al president del govern espanyol en funcions la suposada voluntat premeditada de repetir eleccions i de fer-les coincidir amb la sentència del Tribunal Suprem. “Quan les enquestes li donaven 150 diputats, ell va pensar que li interessava que hi hagués violència per aparèixer com el de la porra envoltat amb la bandera. Ara que n’hi donen 120 tornen amb el «no enfadem el PSC i no molestem a ERC, JxCat i el PNB per si els necessitem»”, va etzibar.

La reacció d’ahir de Casado va sorprendre i va evidenciar un canvi de to. Feia setmanes que mantenia un discurs contundent però pla sobre la qüestió catalana, amb un paquet de mesures com l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional o l’enviament del requeriment previ al 155 a Quim Torra, a més d’altres receptes a mitjà termini, però no havia transmès la sensació d’urgència i apocalipsi que ahir va dibuixar. “Això no és ni Burkina Faso ni el Iemen. És Espanya, la nació més vella d’Europa. Posi ordre d’una vegada a Catalunya. No es pot aguantar més. Unes eleccions no mereixen aquest escarni”, va continuar el líder del PP, amb “pena”, segons va assegurar. Díaz Ayuso ja havia abonat el terreny al comparar les pedres que van servir per construir el Mur de Berlín -el 30è aniversari de la caiguda del qual se celebra el pròxim cap de setmana- amb les “pedres que avui es tiren als agents de la Policia Nacional a Barcelona”.

Casado va apujar el to rodejat de fidels, com Díaz Ayuso i l’alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, designats per ell de cara a les passades eleccions autonòmiques i municipals del 26 de maig. Arribar al govern en les dues administracions madrilenyes va permetre al president del partit neutralitzar la dissidència interna, tot i que no van faltar tocs d’alerta sobre la necessitat de redirigir el rumb. L’endemà dels comicis, Casado va qualificar Vox d’extrema dreta i va començar la tasca de recosir un partit que havia quedat tocat arran de les primàries per succeir Rajoy i dels pitjors resultats de la història el 28 d’abril, que van ser la conseqüència d’una batalla aferrissada per l’estridència amb Cs i Vox.

Aconsellat pel sector moderat, Casado va intentar ocupar algun dels carrils de l’autopista de la centralitat política de la qual s’havia apropiat Sánchez, aprofitant la incapacitat del socialista de formar govern. La repetició electoral li brindava una oportunitat per fer-ho. Les decisions més explícites en aquest sentit van ser situar Ana Pastor, expresidenta del Congrés i exministra amb Rajoy, com a número dos en la llista per Madrid, però també acompanyar-se durant la campanya dels barons més centristes. Divendres va celebrar el seu únic acte a Euskadi amb Alfonso Alonso -s’havia posicionat a favor de Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries- a Vitòria, i dissabte amb el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, en un poble de Pontevedra. A més, Rajoy ha entrat en campanya amb un acte també dissabte a Antequera (Màlaga) i aquesta setmana intervindrà en alguns mítings a Galícia. En canvi, José María Aznar, de moment, no ha interferit, per bé que avui pronuncia una conferència a la Universitat Francisco de Vitoria.

Enquestes en mà, l’aposta del PP de Casado ha suposat una certa recuperació del terreny perdut. Durant la precampanya, els sondejos l’enfilaven fins als 100 escons, però els que van publicar ahir El Periódico i El País redueixen l’ascens fins al voltant dels 90. Un dels factors condicionants és la pujada de Vox, que podria doblar els 24 diputats del 28-A, fet que també podria explicar la recuperació de la línia dura de Casado de cara als dies més determinants de la campanya.

“Que s’apliqui el no és no ”

“Que s’apliqui el no és no

Després d’uns dies en què ha posat l’accent sobre les mesures sectorials per fer creïble que la seva és l’única alternativa de govern a Sánchez, el líder del PP busca prendre a Cs i Vox la iniciativa sobre el que pugui passar a Catalunya. Ahir no va deixar de presentar la seva candidatura com un “projecte transversal”, alhora que va marcar encara més distància amb la gran coalició i amb una possible abstenció amb relació al candidat socialista. “No se’ns passa pel cap. El no és no, que se l’apliqui. Quina part del no no ha entès?”, va reblar Casado.

El candidat popular s’ha encarregat els últims dies de situar la campanya en un cos a cos amb el president en funcions, fet que difícilment podrà fer avui en el debat televisat de candidats, perquè previsiblement es convertirà en un tots contra Sánchez. És un escenari que pot beneficiar el líder del PSOE, malgrat que pot veure’s acorralat si la pressió se centra en els pactes post 10-N: l’aposta pel govern en solitari amb els vots de franc de l’oposició és més complicada de sostenir a mesura que les enquestes apunten a l’estancament dels socialistes. La variable catalana pot jugar un rol incert, atès que les protestes contra Felip VI podrien estar-se produint mentre s’estigui celebrant el debat. Per si de cas, Casado ja va encendre ahir la metxa, sense la supervisió de Pastor.