La setmana ‘horribilis’ de Pedro Sánchez abans de l’examen del 10-N

BarcelonaTenint en compte tot el que s’arriba a dir en campanya, un terreny abonat a l’exageració, a les promeses incomplertes i fins i tot a les fake news, que algú hagi de sortir a rectificar significa que l’ha feta grossa. És el que li va passar ahir al candidat socialista, Pedro Sánchez, que intentava minimitzar els danys que ell mateix va provocar dimarts quan va fer saltar pels aires l’autonomia de la Fiscalia. “Són moltes entrevistes, moltes hores davant d’un micròfon i una pantalla i de vegades no s’és precís”, va explicar a títol d’excusa en una entrevista a La Sexta. Només és l’últim capítol d’una setmana horribilis per al president en funcions del govern espanyol, que se les prometia molt felices quan va forçar la repetició de les eleccions -les enquestes somreien al PSOE-, però que ara veu amb incertesa la jornada de diumenge, en què no només es jugarà la possibilitat de continuar sent president, sinó també el seu prestigi.

“Es va equivocar? Ho lamenta?”, li va repreguntar ahir el periodista Antonio García Ferreras. “Sí, s’ha de ser humil”, va reconèixer Sánchez, que, aquest cop sí, va fer un esforç addicional de precisió davant d’un micro i una càmera. “He estat un president del govern que ha respectat l’autonomia de la Fiscalia i també la independència del poder judicial”, es va reivindicar. Només 24 hores abans, a Ràdio Nacional d’Espanya, en canvi, havia tret pit de la seva autoritat sobre els fiscals. “De qui depèn la Fiscalia?”, expressava mentre prometia que portaria Carles Puigdemont a Espanya.

Per la seva banda, el PP i Cs busquen treure el màxim rèdit electoral de la relliscada de Pedro Sánchez, i ahir intentaven estirar com un xiclet la polèmica malgrat la rectificació del líder del PSOE. “Només la resposta indignada dels fiscals de tot Espanya l’ha fet rectificar amb la boca petita i quan ja era tard”, li va retreure Pablo Casado. I, com ell, Albert Rivera responsabilitzava directament el president en funcions d’un hipotètic fracàs de l’euroordre contra Puigdemont -el Suprem ja n’ha enviat sense èxit en dues ocasions-. “Vostè no és el Rei Sol, no és l’Estat ni la Fiscalia”, el va criticar Rivera, que es va treure de la màniga una nova llei per donar “independència absoluta als fiscals”.

La campanya del 10 de novembre només haurà durat vuit dies, però la sensació és que al PSOE se li ha fet eterna. Fonts de la caravana socialista admeten que probablement les coses no sortiran com van preveure abans de la convocatòria electoral, malgrat que asseguren que ni la “imprecisió” amb la Fiscalia -les diferents associacions de fiscals van posar el crit al cel amb les declaracions de Sánchez de dimarts- ni la situació a Catalunya els perjudicaran.

Problemes diplomàtics

Ahir Sánchez ja no es mostrava tan contundent amb l’extradició de Puigdemont com dilluns, quan en el debat a cinc amb els seus principals rivals a les urnes la va arribar a exhibir com un compromís personal. “Són expressions que es fan servir als debats -apuntava a La Sexta-. El nostre paper és ajudar la Fiscalia i el poder judicial a fer que es compleixin les sentències”, va remarcar posant-se ara a remolc de la justícia.

Per si no n’hi hagués prou amb la polèmica de la Fiscalia, dimecres el president espanyol també es va veure esquitxat per una altra rectificació, la de la policia del Regne Unit en el cas de l’extradició de l’exconsellera Clara Ponsatí. Les autoritats britàniques rebutjaven l’extradició per “desproporcionada” al matí, però al vespre lamentaven, també, haver estat imprecises. Ara es limiten a demanar informació addicional sobre l’expedient delictiu de Ponsatí. “Hem rebut les disculpes de l’ambaixador”, va destacar, sense entrar a valorar si la diplomàcia espanyola havia pressionat la britànica.

Dilluns el debat electoral no li va anar gaire millor. Va ser l’ase dels cops, com ja s’esperava, però Sánchez va quedar en molts moments desdibuixat, sense capacitat de resposta. Com quan Casado el va interrogar directament preguntant-li si acceptaria els vots de l’independentisme per ser investit i Sánchez es va limitar a mirar a terra i obrir els braços. I això que si alguna cosa havia buscat en aquell debat era mostrar-se contundent contra l’independentisme. Va plantejar tornar a incloure al Codi Penal la convocatòria de referèndums, una mesura que el mateix PSOE va rebutjar al Congrés el passat mes de febrer. També va plantejar afegir majories qualificades per escollir els directius de TV3, una garantia que el Parlament ja havia imposat. A més, va suggerir la possibilitat d’introduir una nova assignatura obligatòria en valors constitucionals. Amb un programa calcat al del 28 d’abril, costa trobar una mesura estrella que no parli de Catalunya als mítings. Aquesta estratègia dura amb el sobiranisme no ha acabat de convèncer una part del PSC -que podria haver aspirat a un vot més catalanista-, tot i que el seu primer secretari, Miquel Iceta, l’ha abraçat efusivament als mítings.

Enquestes edulcorades

150 diputats? El sondeig del CIS és l’únic que pronostica un increment notable del PSOE a les urnes. La resta d’enquestes parlen obertament d’un lleuger descens dels socialistes, que es podrien situar per sota dels 120 diputats, probablement castigats per la repetició electoral. Les enquestes són, doncs, un altre dels maldecaps de Sánchez, que havia viscut un idil·li amb la demoscòpia que sembla haver-se acabat.

Fonts socialistes donen per fet que Vox serà el principal beneficiat de la repetició electoral. L’exhumació de Franco, que els socialistes consideraven que els acabaria de donar una empenta definitiva per créixer el 10 de novembre, i la reacció a la sentència del Procés podrien acabar girant-se en contra del PSOE, malgrat haver calculat que havien de ser els dos puntals de la campanya. “L’error de Sánchez va ser pensar-se que la sentència el beneficiaria a ell i no a Vox”, sentenciava el cap de llista d’Unides Podem, Pablo Iglesias, dimecres en una entrevista a l’ARA.

Una afirmació que no dista gaire de les preocupacions que es viuen al carrer Ferraz de Madrid, on la maquinària socialista intenta minimitzar danys -la rectificació ahir de Sánchez n’és l’últim exemple-. El PSOE ha passat de buscar una majoria excepcional, com la que Artur Mas va intentar amb l’avançament de les eleccions del 2012, a intentar no perdre el lideratge. El pactòmetre ja el traurà a partir de dilluns quan, depenent de les sumes, potser haurà de rectificar més que unes declaracions imprecises.