1986: El desembarcament fallit de CiU a Madrid de bracet de Florentino Pérez
Desencantats de la UCD, liberals i centristes van impulsar el que havia de ser el partit de centre, que es va acabar dient Partit Reformista Democràtic
El fracàs de la UCD post Adolfo Suárez en les eleccions del 1982 va fracturar l’espai que es pretenia de centre davant el creixement dels pols. A l’esquerra, la majoria absoluta del PSOE. A la dreta, l’Aliança Popular de Manuel Fraga per prosseguir amb el bipartidisme. Aquell va ser el context propici perquè desencantats de la UCD -el partit es va dissoldre el 1983- i liberals i centristes fins aleshores en un segon esglaó polític impulsessin el que havia de ser el partit de centre, que es va acabar dient Partit Reformista Democràtic (PRD).
Entre els promotors, un dels més rellevants era Florentino Pérez, que, molt abans d’iniciar la seva carrera a ACS i al Reial Madrid, s’havia passat set anys ocupant càrrecs intermedis a l’administració pública postfranquista. El 1983 acabava de tornar a l’empresa privada com a màxim executiu d’una constructora, però ja abans tenia al cap una operació política per fer de l’espai de centre una tercera via. Una idea que, paral·lelament, també defensava des de feia uns anys l’aleshores màxim responsable de CiU a Madrid, Miquel Roca, que trobava a faltar un espai liberal que defensés la descentralització de l’Estat. Florentino tenia les eines -contactes a Madrid, accés als bancs i coneixements de l’administració estatal- i Roca era un dels dirigents polítics de més renom al Congrés de Diputats. Jordi Pujol s’hi va mostrar partidari, tot i que no va aconseguir que Suárez s’acabés incorporant al projecte.
El PRD i CiU van unir forces amb una condició: Roca seria el candidat del partit a la presidència del govern espanyol en els comicis del 1986, però ni hi militaria ni es presentaria per Madrid. I així va ser. Com a número 1 de CiU per Barcelona, va assolir els millors resultats històrics per a la federació nacionalista (18 escons i un milió de vots), mentre que el PRD s’enfonsava a l’Estat sense ni un sol escó i menys de 200.000 suports. L’operació Roca va fracassar, però CiU aviat va començar a exercir amb desimboltura el seu paper de crossa de la Moncloa.