Sánchez no descarta l’estat d’alarma ni tancar Madrid
Assenyala que la “situació no és estàtica” i que cal tenir en compte tots els escenaris
MadridVeient l’augment vertiginós de contagis, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja no descarta cap escenari sobre les futures decisions que hagi de prendre l’executiu. Fa dos dies la Moncloa assegurava que no estava sobre la taula aïllar Madrid per terra i per aire -una mesura similar a la que va prendre Milà abans de tancar-se tot Itàlia- ni declarar l’estat d’alarma. Ahir, però, el president del govern espanyol ja no va tancar la porta a aquestes hipòtesis. Per videoconferència des de la Moncloa, després d’un consell de ministres extraordinari per aprovar un pla de xoc, el president espanyol va admetre que la situació “no és estàtica” i que “cal anar-se adaptant als desafiaments que es van trobant pel camí”. “Farem el que faci falta, quan faci falta i on faci falta”, va insistir en una roda de premsa en què els periodistes van enviar les preguntes per WhatsApp.
Fa dos dies que totes les institucions demanen a la gent que es quedi a casa i tingui com menys contacte millor a l’exterior. Però Espanya no és la Xina, i en una situació normal el govern espanyol no pot ordenar a les persones que es confinin.
Els governs tenen diverses maneres d'intentar frenar la propagació d'una epidèmia, i totes passen per limitar el contacte entre les persones. Les que de moment s'han aprovat estan encaminades a protegir dues poblacions de risc: els infants i joves i la tercera edat. Però, arribat el cas, la Constitució conté un mecanisme que es podria aplicar per suspendre temporalment la llibertat de moviment de tota la població: l'estat d'alarma. Està recollida a l’article 116 de la Constitució i és una eina que permetria a l’Estat suspendre temporalment la llibertat de moviments de persones i vehicles, així com també intervenir negocis -com hospitals privats-, ocupar locals i requisar béns.
Amb tot, és la més lleu de les tres situacions que preveu la carta magna en cas d'alteracions de la normalitat (les altres són l'estat d'excepció i el de setge). La llei que en regula l'aplicació recull que és l'opció adequada en cas de crisis sanitàries, com epidèmies, però també és la que escau si hi ha un desastre natural, si la població està desproveïda de productes de primera necessitat o si els serveis públics no es poden brindar.
L'ha d'aprovar el consell de ministres amb un decret, i la seva aplicació no pot durar més de quinze dies, tot i que el Congrés pot prorrogar-lo. En cas que s'implanti, el govern passa a poder limitar el moviment de persones i vehicles (és el que interessa en cas d'una epidèmia sanitària), pot requisar qualsevol bé, pot intervenir negocis i ocupar locals (excepte domicilis) o racionar serveis.
Crida a la “disciplina social”
De moment Sánchez va tornar a fer una crida a la ciutadania perquè respongui amb “unitat, responsabilitat i disciplina social” a les mesures de “contenció reforçada” que ja s’han estès de Madrid a tot l’Estat per evitar la propagació del virus. A més, va insistir en la bona coordinació entre comunitats. Per dissabte està prevista una reunió per videoconferència amb tots els presidents autonòmics per analitzar la situació. Però la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no està posant les coses fàcils. Es renta les mans de qualsevol decisió d’aïllar Madrid. En una entrevista a Telecinco va tornar a insistir ahir que no és competència seva: “Si decideixen fer-ho, que ens comuniquin com es tanca Madrid”.
Euskadi i Galícia estudien posposar les eleccions
L'estat d'alarma és una de les opcions que tenen sobre la taula dos presidents que estan decidint si mantenen o no les eleccions anticipades, previstes per al 5 d'abril: el lehendakari Íñigo Urkullu i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo.
No hi ha cap precedent en la història democràtica d'Espanya d'ajornament d'eleccions. Ni tan sols els atemptats de l'11-M a Madrid, el 2004, van evitar que tres dies després els ciutadans votessin, i ho van fer per apartar el PP del poder. Les lleis tampoc recullen enlloc aquesta possibilitat, si bé hi ha tres escletxes legals, molt estretes, per les quals s'hi podrien agafar els presidents basc i gallec si volen posposar les eleccions. De moment ni Urkullu ni Feijóo ho han descartat.
La primera estratègia consistiria en decretar l'estat d'alarma segons preveu l'article 116.2 de la Constitució. Fent una interpretació bastant generosa de la potestat de limitar la circulació de persones, es podria prohibir l'entrada als locals electorals amb l'excusa que s'hi aglomera gent. Tot i això, els experts no ho veuen clar. El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós explica a l'ARA que "una cosa és suspendre el dret de lliure circulació, i l'altra és suspendre el dret de participació política".
Tot i no veure "una legalitat clara" que ho permeti, Arbós és partidari que s'ajornin aquestes eleccions: "Probablement tindria un efecte simbòlic, perquè incrementaria la consciència que estem en una situació crítica i que cal alterar la vida normal", explica. Tot i això, demana que els polítics, en cas d'optar per aquesta via, "ho expliquin bé" per evitar que s'interpreti com una decisió partidista. El catedràtic proposa una altra via, la segona estratègia: una reforma exprés de la llei electoral espanyola que habiliti l'opció de posposar unes eleccions en un supòsit com el d'una crisi sanitària.
La tercera idea que proposa Arbós requereix la intervenció de la Junta Electoral Central (JEC). Consisteix en celebrar les eleccions el dia que estan convocades, però que la JEC, fent ús de les seves competències, ordeni que no es pot acumular més d'una quantitat determinada de persones a l'interior d'un col·legi electoral, per evitar aglomeracions. Aquest sistema, però, no evitaria que es formessin cues, i es dependria de la bona voluntat dels votants per respectar una distància de seguretat entre ells.