L’abstenció a Euskadi: l’últim escull per a la reedició del pacte PNB-PSE

VitòriaLa campanya electoral basca ha estat condicionada pel coronavirus, tant en els temes (el tema) de debat com en les formes. Condicionada des del principi pel distanciament físic, important no només pel metre i mig de separació entre els assistents als actes sinó, sobretot, per la llunyania que hi ha hagut entre els partits i els seus missatges i els electors i les seves preocupacions.

Ha sigut una campanya plana. Anodina i sense sobresalts. Previsible. I quan no hi ha agitació, la cosa més normal és que qui parteix com a favorit s’hi trobi còmode. Iñigo Urkullu i el PNB s’hi han trobat còmodes. L’últim obstacle que li queda per saltar avui a l’actual lehendakari per aconseguir la majoria absoluta amb el PSE és la també previsible poca participació. Sembla que sigui l’únic factor de distorsió. Totes les enquestes auguren una passejada militar per al PNB. Amb un Parlament de 75 membres, la forquilla que manegen se situa entre els 30 i els 33 escons (ara en té 28). Amb aquests resultats i l’ajuda dels socialistes bascos, Urkullu en tindria prou per al seu tercer mandat amb la majoria absoluta que se li ha negat fins ara.

No cometre errors, l’objectiu

La seva campanya ha consistit en no cometre errors d’envergadura, posar damunt la taula el que ha fet fins ara i presentar les promeses per sortir de la crisi actual. Ha defensat fins i tot la quadratura del cercle econòmic, tot i l’extraordinària baixada de la recaptació: “No hi haurà pujada d’impostos ni hi haurà retallades”. Plàcidament ha anat ratllant fulls al calendari.

EH Bildu, l’altra gran opció electoral i l’alternativa més sòlida al model jeltzale, ha combinat la necessària polarització amb el PNB per moure els seus votants amb la presentació de propostes. Arnaldo Otegi hi ha estat, però ha cedit el protagonisme de la campanya a la periodista i candidata Maddalen Iriarte. S’ha afanyat a denunciar els casos de corrupció del PNB i la seva mala gestió durant aquesta legislatura, amb exemples com les irregularitats en l’oferta pública d’ocupació a l’Osakidetza -sistema sanitari- o l’abocador de Zaldibar. Els sondejos preveuen una pujada dels 18 escons actuals a 20.

La legislatura passada Elkarrekin Podem va ser la tercera força política a la cambra basca. No sembla que ho continuï sent a partir d’avui. Les enquestes pronostiquen que podria perdre entre 3 i 5 escons. Fa molt de temps que a la formació lila no li van de cara les coses a Euskadi. Sumida en una perenne crisi interna, ni el desembarcament de Pablo Iglesias evitarà la previsible hemorràgia de vots. La seva campanya basada exclusivament en la formació d’un tripartit d’esquerres per substituir el PNB va néixer morta per la negativa d’EH Bildu i el PSE a avalar-la.

El PSE ho fia tot a Sánchez

Idoia Mendia ha tornat a encapçalar la candidatura del PSE. Sense escarafalls i sense grans discursos, ha aprofitat els elements positius de ser al govern d’Urkullu. I els negatius? Aquestes qüestions s’han tapat rere una espessa cortina. Se n’ha allunyat tant, que de vegades ha semblat que el PSE fos un partit d’oposició.

Mendia ha presentat com a gran aval de campanya la gestió de Pedro Sánchez durant la pandèmia. En algun moment ha semblat fins i tot que Sánchez era el candidat. Les seves expectatives de vot són bones i podria passar dels 9 escons que va obtenir el 2016 a una forquilla d’entre 10 i 11.

Per la seva banda, el PP de Pablo Casado va treure de la cursa electoral Alfonso Alonso i va apostar pel passat. Carlos Iturgaiz ha insistit en un discurs vell i monotemàtic de divisió; de bons i dolents; de terrorisme; d’enfrontament entre bascos amb què ben pocs sintonitzen ja.

La lluita amb Vox

La competència amb Vox ha fet retrocedir el PP i si s’ha de jutjar per les enquestes podrien perdre entre 2 i 3 escons dels 9 de què disposen; als quals caldria restar també els dos que Ciutadans té garantits en la coalició. I això que, excepte una aparició d’Inés Arrimadas a Gernika, la formació taronja ha estat desapareguda. Mal negoci per al PP basc.

L’agitador, en el pitjor sentit de la paraula, ha sigut Vox. Amb una nul·la representació als ajuntaments bascos, s’ha dedicat a la campanya de la provocació. Ha convocat mítings en localitats on amb prou feines tenia una dotzena de vots per alimentar la crispació i s’ha trobat amb concentracions antifeixistes, que han acabat en incidents amb l’Ertzaintza. Entre visques a Espanya, a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, els dirigents territorials de Vox han agraït a l’Ertzaintza la protecció. La possibilitat que obtinguin un escó es limita a Àlaba, encara que és una opció bastant remota, segons la demoscòpia.

Durant la campanya, unes altres qüestions com el tema nacional i la convivència han passat a un segon pla. EH Bildu ha sigut l’únic partit que ha intentat introduir-los, però un Urkullu favorit ha pensat que en aquest tema hi tenia més a perdre que no a guanyar. El líder jeltzale s’ha referit a l’autogovern, en genèric, i ha evitat qualsevol al·lusió al dret a decidir.

El rebrot de contagis, sobretot el d’Ordizia, ha tornat a reobrir el tema de les prioritats amb què va començar la campanya: què és més prioritari, la salut o les eleccions? Malgrat les queixes de l’oposició, el lehendakari ho té clar: “Si es pot anar a la muntanya o a la platja, també es pot anar a votar”. Aquests nous rebrots, juntament amb la novetat d’unes eleccions a l’estiu, influiran en la participació. L’abstenció és l’últim obstacle que li queda per saltar a Urkullu. L’únic que no controla. L’única cosa imprevisible d’una campanya previsible.

Les eleccions gallegues també estan pendents de l’evolució dels rebrots del coronavirus a A Mariña (Lugo) però, com Urkullu, el president de la Xunta i candidat a la reelecció, Alberto Núñez Feijóo, tampoc vol sentir a parlar d’ajornaments. El líder del PP a Galícia aspira a revalidar la majoria absoluta. Les enquestes li atorguen una clara victòria però la incògnita és si podrà mantenir la majoria amb què governa des de fa dotze anys o si la perdrà i s’obrirà la porta a un govern alternatiu d’esquerres. També dependrà de la participació.