Victòria clara de Meloni, que es consolida a Itàlia i vol ser decisiva a Brussel·les

RomaNo per esperat és menys impactant. Però la solvent victòria aquest diumenge de Giorgia Meloni davant els socialdemòcrates la situen exactament on volia. A Roma consolida la seva obra de govern després de quasi dos anys com a primera ministra –tota una fita a Itàlia–, i a Europa s'erigeix en la cara visible de l’extrema dreta "amable", que buscarà formar part de la nova Comissió Europea. Sens dubte, la mandatària italiana és una de les grans triomfadores d'aquestes eleccions europees.

Amb el 97% escrutat, Meloni obté un 28,82%, per sobre del 26% que va obtenir a les eleccions generals italianes que la van convertir en primera ministra. En segon lloc, queda el Partit Democràtic, de centreesquerra, amb el 24% dels vots; per davant del Moviment 5 Estrelles, també a l'oposició, que es queda amb un 9,9%. Els dos socis de Meloni al govern, Força Itàlia i la Lliga de Matteo Salvini, obtenen un 9,7% i un 9,1% respectivament.

Falta veure si amb aquests resultats, juntament amb dos anys de pragmatisme econòmic i suport a Ucraïna, n'hi haurà prou per ser acceptada íntegrament a l’establishment europeu. De moment, durant la campanya electoral, la mateixa presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, va obrir la porta per primera vegada a trencar el cordó sanitari i a pactar amb el partit de la primera ministra Meloni. Des que va arribar al poder de Roma, Meloni ha protagonitzat un procés de normalització exprés a Brussel·les. Tot i els vincles del seu partit amb el neofeixisme, els mandataris comunitaris han acabat per abraçar Meloni, sobretot després que la primera ministra assegurés que no posaria bastons a les rodes a polítiques importants dels Vint-i-Set, sobretot a l'enviament d'armament i suport econòmic a Ucraïna.

Meloni, a més, necessita Brussel·les per complir part de les seves promeses electorals en immigració i economia. Amb una oposició dividida entre el PD i el Moviment 5 Estrelles, la coalició d’extrema dreta que governa Itàlia sabia que el principal fre a les seves iniciatives podria arribar de fora de les fronteres del país transalpí.

Es tem l'adeu de Salvini 

Tot i el protagonisme de Meloni, el líder que realment es jugava el seu futur era el també ultradretà líder de la Lliga, Matteo Salvini. El gran vencedor dels comicis del 2019 amb un 34,26% obtindria ara un 9%, un resultat per sota de l’objectiu mínim que possiblement obrirà la porta a un adeu de Salvini després d’onze anys de lideratge.

La Lliga seria la cinquena força d’Itàlia i, decisivament, cauria darrere de la conservadora Força Itàlia, el partit fundat pel difunt Silvio Berlusconi. Mantenir-se per davant de Força Itàlia era vist com una línia vermella per a la Lliga, que per tal d’aconseguir-ho va fitxar com a candidat el polèmic exgeneral de l’exèrcit Roberto Vannacci, conegut per les seves opinions homòfobes i obertament racistes.

En unes eleccions sense grans sorpreses, l’únic resultat que crida l’atenció és el bon comportament del PD, que podria superar els seus resultats del 2019, quan van obtenir un 22,74%. Aquests resultats reforçarien el lideratge d’Ely Schlein, molt contestada dins el partit, que la consolidarien com a cap de l’oposició després dels pobres resultats del Moviment 5 Estrelles.

A nivell intern, els resultats contribuiran a fer que Meloni incrementi encara més el seu pes dins de la coalició de govern, amb possibles canvis en carteres relacionades amb l'economia, i que tiri endavant la seva polèmica reforma constitucional per canviar la manera d'escollir el primer ministre.