Hi ha medicaments per a tots els europeus?

BarcelonaLa pandèmia, la compra conjunta de vacunes i l'escassetat de medicaments van marcar la passada legislatura europea en clau sanitària. La irrupció de la covid-19 va sacsejar tots els estats membres, cadascun amb les seves particularitats i problemàtiques, però amb una solució compartida: l'estratègia per disposar de dosis suficients amb què immunitzar la ciutadania. Va ser una de les grans lliçons de la crisi sanitària, un front comú per garantir la salut de la població que va alleugerir tots els estats. Europa no és autosuficient en la producció de medicaments i altres productes sanitaris, per la qual cosa era necessari unir esforços en lloc de competir els uns amb els altres. Els aprenentatges del 2020, però, són cada cop més lluny i els reptes actuals, com la guerra d’Ucraïna i el possible rearmament, estan marcant la campanya electoral. Ara bé, les dificultats per abastir el mercat de medicaments s'han incrementat i, en la pròxima legislatura, Europa haurà d'abordar la reforma del sector farmacèutic si vol garantir a tothom l'accés a productes sanitaris.

De fet, la majoria dels estats membres de la Unió Europea va patir ja una crisi d'escassetat de medicaments a principis del 2023. Ciutadans de diferents països tenien problemes per trobar antibiòtics com l'amoxicil·lina i altres d'específics contra els refredats i la grip, a més d'algunes medicines infantils. Per revertir-ho, la Comissió Europea va presentar a finals del mateix any un paquet de mesures entre les quals destaca l'Aliança de Medicaments Crítics, que vol convertir-se en el braç industrial de la UE en salut. "L'escassedat de medicaments és només la punta de l'iceberg", adverteix el president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), Jordi Casas, si bé és el més visible. Amb aquesta aliança es busca garantir tant la producció com les cadenes de subministrament de medicaments estratègic i es vol posar fi a la dependència d'altres països, com la Xina, pel que fa a determinades vacunes, antibiòtics i antivirals, entre d'altres.

A banda d'enfortir les rutes de distribució i reindustrialitzar Europa per a la producció de determinats fàrmacs clau, Casas creu que la futura reforma també ha de fomentar la innovació, la recerca i la producció de nous medicaments, així com abordar l'impacte ecològic del sector farmacèutic. "Hem d'aprofitar les sinergies de la UE, en lloc d'aprofundir en l'atomització de les diferents administracions", defensa.

Un mercat únic europeu

A finals del 2023, la comissària de Salut de la UE, Stella Kyriakides, va defensar la necessitat de desplegar un mercat únic de medicaments a Europa amb el qual homogeneïtzar el mapa regulador. Casas recorda que, a més de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que és qui defineix i clarifica els criteris d'ús i comercialització dels productes, cada estat té després el seu propi organisme regulador, cosa que "complica moltíssim" l'impuls d'aquest mercat únic. Un cop l'EMA autoritza un medicament, és responsabilitat de cada estat decidir si també l'aprova: ara un producte es pot comercialitzar en un país però en d'altres no, per la qual cosa caldrà veure quin encaix es troba per al desplegament d'aquest mercat compartit.

La disparitat de preus, lligats al PIB de cada país, és un altre dels esculls: "Si agafes la mitjana europea de preus faràs que els medicaments siguin inaccessibles en els països amb el PIB més baix i gairebé els regalis als més rics", argumenta Casas, que igualment aposta per transformar la legislació, tot i la complexitat, amb l'objectiu de disposar de fàrmacs de manera equitativa.