La UE, dividida sobre Israel i la guerra a Gaza: com es posicionen els partits?
El suport total a Netanyahu del principi ha derivat en friccions entre els Vint-i-set
Barcelona“La diplomàcia és l’art de gestionar les dobles vares de mesurar”, deia fa uns dies en un discurs a la Universitat d’Oxford Josep Borrell, cap de la política exterior de la Unió Europea. I admetia: “El que està passant a Gaza retrata Europa d’una manera que no es pot entendre: van veure la nostra ràpida i decisiva implicació en suport d’Ucraïna i ara la percepció és que les vides dels civils a Palestina per a nosaltres valen menys. Si parlem de crims de guerra en un lloc, hem de dir el mateix quan passa en un altre lloc”. Ni les millors arts de la diplomàcia poden gestionar un doble estàndard tan evident.
Les paraules de Borrell podrien haver ressonat a les orelles de la seva cap, la presidenta de la Comissió Europea, la cristianodemòcrata alemanya Ursula von der Leyen, que ha mostrat un suport incondicional a Israel des dels atacs palestins del 7 d’octubre, mentre que el polític català feia crides a l’alto el foc i alertava que “un horror no en justifica un altre”. El president del Consell Europeu, el liberal belga Charles Michel, ha fet costat a Borrell. Però el comissari europeu de Veïnatge, l’hongarès Olivér Várhelyi, va tallar unilateralment l’ajuda europea a l’Autoritat Palestina, fins que Borrell i alguns països membres el van forçar a restablir-la.
El desacord entre els dirigents de les institucions europees reflecteix la profunda divisió entre els països membres de la UE pel que fa al Pròxim Orient. Bàsicament s’han format tres blocs. Alemanya, la República Txeca, Àustria i Hongria s’han posat al costat d’Israel, han accentuat el suport militar i polític a Netanyahu i s’estalvien cap crítica per la sagnant ofensiva a Gaza. A l’altre extrem hi ha Espanya, Bèlgica i Irlanda, i fins a cert punt França, que condemnen l’acció de Hamàs, reclamen un alto el foc i critiquen Israel per violar les lleis internacionals, tot i que tampoc es posen al costat dels palestins. La resta de països estan al mig, amb un suport més moderat a Israel.
El resultat de la divisió és que la posició comuna dels Vint-i-set és una fórmula de compromís que acaba fent costat al govern Netanyahu: “Israel té dret a defensar-se, dins el marc del dret internacional”. El Tribunal Internacional de l'ONU i el fiscal del Tribunal Penal Internacional estan processant Israel per crims de guerra i contra la humanitat, però això no ha fet canviar la posició dels països més obertament proisraelians a Europa.
Dividits a l'ONU
La divisió en els tres blocs s’ha ventilat també de portes enfora, malgrat els esforços de la UE de projectar una imatge d’unitat. A l’assemblea de l’ONU del 12 de desembre, Àustria i la República Txeca van estar entre els deu països del món que van votar no a la petició d’un alto el foc humanitari, mentre que Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bulgària, Romania i Eslovàquia es van abstenir en la votació. La resta de socis comunitaris hi van votar a favor. Amb aquest panorama, la cimera de líders europeus del desembre es va acabar sense declaració conjunta. A mitjans de gener el Parlament Europeu va aprovar una resolució que demanava un alto el foc, condicionat al “desmantellament de Hamàs”, cosa que, de fet, legitimava que continués l’ofensiva israeliana fins a assolir aquest objectiu establert pel gabinet de guerra israelià.
Més enllà de les declaracions polítiques, Alemanya i els Països Baixos (també Espanya) han continuat venent armament a Israel, encara que les seves lleis prohibeixen armar governs sospitosos de cometre crims de guerra o contra la humanitat. També en contra de l’opinió majoritària de la seva ciutadania a les enquestes: fins i tot a Alemanya, el país europeu més proisraelià per la responsabilitat històrica de l’Holocaust nazi, el 61% de la població considera no justificada l’ofensiva militar a Gaza per l’elevat nombre de víctimes civils.
Influència a la regió
A més, la doble vara de mesurar europea està minant la capacitat de la UE d’influenciar una regió a les seves fronteres i amb un gran potencial de desestabilització. La mateixa Unió Europea que va aconseguir el 2015 l’acord nuclear amb l’Iran ara s’autodescarta per ser part de la solució en la guerra més devastadora a la Mediterrània des de la dels Balcans.
El suport europeu i dels Estats Units a Israel en la guerra de Gaza ha fet inútils tots els esforços per embarcar els països del Sud Global en el suport a Ucraïna contra la invasió russa. Perquè s’invoca el dret internacional quan convé, però no quan no convé. Si, com és previsible, el Tribunal Penal Internacional acaba ordenant la detenció de Netanyahu i el seu ministre de Defensa, el doble estàndard tornarà a ser evident, perquè ni el president estatunidenc, Joe Biden, ni el canceller alemany, Olaf Scholz, faran costat al mateix tribunal que van aplaudir quan va ordenar detenir Putin pels crims de guerra a Ucraïna.
