Per què Tomàs Molina no es presenta al País Basc?

La llei permet que a les paperetes hi surtin només els candidats de cada territori, però el vot va igualment cap a la llista estatal

3 min
Tomas Molina amb ERC.

BarcelonaFalten pocs dies per a les eleccions europees i a les bústies de tot l'Estat van arribant els sobres amb la propaganda electoral. A Catalunya qui obri els d'Esquerra i els comuns es trobarà amb un fet que potser sorprèn algun elector: a les seves paperetes només hi figuren els noms dels candidats catalans, malgrat que les llistes són estatals perquè la circumscripció és única. Això ha provocat incertesa en algun usuari de les xarxes socials, que s'ha preguntat si el seu vot per als comuns a Catalunya no serveix per fer eurodiputats la cap llista de Sumar, Estrella Galán, o el candidat d'Esquerra Unida, Manu Pineda, atès que els seus noms no apareixen a la llista. La resposta és que sí: els sufragis als comuns engreixen la bossa de vots de Sumar, però la llei electoral habilita els partits a presentar butlletes en què només constin els candidats territorials.

El mateix passa en el cas d'Esquerra: malgrat presentar-se amb Bildu, BNG i els balears Ara Més sota la coalició sobiranista Ara Repúbliques, a la papereta a disposició dels catalans el dia 9 de juny només hi apareixen Diana Riba, Tomàs Molina i la resta d'integrants de la candidatura republicana. De la mateixa manera, la que els bascos es trobaran als col·legis electorals té el logotip d'EH Bildu i els noms de la candidatura que lidera Pernando Barrena; el mateix passa a Galícia amb el BNG. En canvi, a les Illes Balears la coalició opta per presentar la llista sencera.

Llista d'ERC
Llista de Bildu
Llista del BNG

Les raons: visibilitat i autonomia

La possibilitat que a les paperetes s'hi facin constar només els candidats territorials està prevista per la llei del règim electoral general des del 1987, i tant Esquerra com els comuns s'hi han acollit en anteriors eleccions europees. L'article 222 de la llei faculta els partits, coalicions i federacions per demanar-ho davant la Junta Electoral Central per a una o diverses comunitats autònomes. A més dels noms, també poden decidir que hi aparegui el seu logotip i denominació, la qual cosa permet que els partits d'àmbit no estatal que s'agrupen per millorar les seves perspectives electorals no perdin visibilitat. Des d'Esquerra reconeixen que Ara Repúbliques no és una marca tan coneguda com ERC: portar les seves sigles habituals facilita que els votants els reconeguin el dia de votar, expliquen a l'ARA fonts del partit.

En el cas dels comuns, la papereta pròpia els permet reivindicar la seva autonomia respecte de Sumar i donar més protagonisme al candidat Jaume Asens, a qui consideren un actiu polític i de qui destaquen la seva contribució a l'aprovació de l'amnistia. "No som una delegació d'un altre projecte. Tenim personalitat política i jurídica pròpia i a Catalunya tothom ens coneix com a comuns. El que tenim és una aliança estatal amb un projecte germà com és Sumar", subratllen fonts de la formació. A mig camí, el PSC opta per mantenir el seu logotip a la papereta, però seguit de la llista sencera de la candidatura que encapçala Teresa Ribera.

Aquesta previsió legal no ha estat exempta de crítiques. De fet, el PP va registrar una reforma de la llei electoral al Congrés a finals de l'any passat per eliminar-la, al·legant que perjudicava la "transparència" del procés electoral. Per descomptat, populars i Vox es presenten a Catalunya amb la mateixa papereta que a la resta de l'Estat, sense diferenciar ni el logotip ni el nom de la candidatura.

stats