Terol també vol existir a les europees

BarcelonaLa darrera legislatura espanyola, la del primer govern de coalició, va ser la del Parlament més fragmentat de la història, amb catorze formacions polítiques diferents. Una d’elles va donar la sorpresa la nit electoral del 10 de novembre del 2019 i va aconseguir entrar per primer cop al Congrés dels Diputats: Terol Existeix. La plataforma d’electors es presentava amb la intenció que les reclamacions de l’anomenada “Espanya buidada” –especialment de la província de Terol– fossin escoltades. Fins i tot van ser decisius per investir Pedro Sánchez. Però el 23-J van quedar fora de la cambra legislativa, i ara tornen a intentar-ho gairebé un any després, aquest cop als comicis europeus amb la candidatura Existeix.

Però no ho fan sols. L’èxit del partit el 2019 va fer que es conformessin com a partit agrupacions en altres territoris de l’Estat com a Sòria, Conca, Zamora o Jaén, que també se senten oblidats pels grans partits, i que es presenten en coalició amb Terol Existeix per al 9-J, juntament amb el partit Per un Món Més Just (PUM+J) i amb gairebé un centenar de formacions polítiques municipalistes.

No tots els partits de la coalició són exactament compatibles ideològicament, tal com reconeix a l’ARA Tomás Guitarte, que va ser el diputat del partit al Congrés i que ara encapçala la coalició, però indica que en un 90% dels plantejaments les formacions es posen d’acord: “Fa gairebé un any que treballem en el projecte, i hem fet l’esforç de deixar en un segon pla les qüestions ideològiques –reflexiona el candidat–. Volem allunyar-nos de la polarització política”. També per aquest motiu serà difícil decidir en quin grup polític s’inscriurien si entressin a l’Eurocambra, una decisió que encara no tenen presa.

Les principals potes del seu plantejament polític són la política agrària i d’infraestructures i garantir que els fons de recuperació arribin als territoris. Proposen clàusules mirall per a les importacions de productes –és a dir, que els productes que venen de fora compleixin els mateixos estàndards que els produïts a la Unió Europea–, retribuir l'agricultura per la retenció de CO₂ que fa la seva activitat –“De la mateixa manera que s’ha de pagar per contaminar, es pot retribuir per fer el contrari”, detalla Guitarte per la vegetació que genera l'activitat– i evitar repetir els “errors” dels fons de cohesió, que “no arriben als territoris”, amb els actuals fons de recuperació europeus.

Contra l'amnistia i a favor de reconèixer Palestina

Però a Brussel·les no només es parla d’agricultura, sinó també de molts altres temes, com ara de política exterior. ¿Cal continuar enviant armes a Ucraïna? “No tenim una posició consensuada, però no s’ha de consentir l’agressió russa”, defensa el partit. Respecte de Palestina, no s’oposen al seu reconeixement, però descarten que s’hagin de trencar relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. Sí que són clars sobre l’aprovació de l’amnistia, que ha condicionat la campanya electoral: “Si seguíssim al Congrés, hauríem votat que no”, argumenta el candidat de la coalició. De fet, assegura que no haurien tornat a investir Sánchez, precisament pels acords amb les forces independentistes. Les expectatives no són especialment prometedores per a Existeix, i és que gairebé cap enquesta els té en compte.