En què t'hauries de fixar el 9-J a Catalunya i a l'Estat?

BarcelonaFins a 38 milions de persones –5,8 a Catalunya– estan cridades a escollir avui els diputats que l’estat espanyol envia al Parlament Europeu, i serà la novena vegada que ho fa des de les primeres eleccions a l’Eurocambra en què va participar, el 1987. Espanya és el quart estat més representat a l’Eurocambra, amb 61 escons, un nombre que ha crescut respecte a les eleccions del 2019, en què es van escollir 54 representants, que van ser finalment 59 amb la sortida del Regne Unit de la UE. A partir de les 23.00 h sabrem què han dictat les urnes, però on cal posar l’atenció aquesta nit electoral?

Feijóo guanyarà (i amb quin marge)?

Alberto Núñez Feijóo insisteix des del 23-J a situar tots els comicis com un plebiscit sobre el president espanyol, Pedro Sánchez. La realitat és que només els d’avui poden assemblar-s’hi, perquè torna a votar tot l'estat com l'any passat a les eleccions espanyoles –fins ara hi ha hagut tan sols algunes cites autonòmiques–. El Partit Popular confia en la victòria, i totes les enquestes la pronostiquen menys el CIS, però Feijóo necessita guanyar i guanyar bé per justificar que el resultat és una esmena a la totalitat a Sánchez, a l’amnistia i als pactes amb l’independentisme.

Es manté el càstig a l’independentisme?

A Junts cap enquesta els augura repetir els resultats que va obtenir Carles Puigdemont a l’Eurocambra el 2019 (va guanyar a Catalunya), però l’exconseller Toni Comín té el repte d’allargar la bona dinàmica de la formació a les urnes després del 12-M, en què va quedar per davant d'Esquerra. Els republicans venen d’una desfeta electoral en les eleccions catalanes i es troben enmig del debat sobre un possible relleu al capdavant del partit. Tanmateix, aquest cop compten amb el coixí d'EH Bildu i el BNG, amb qui es presenten en coalició i tenen perspectives a l'alça, per intentar mantenir els tres representants del 2019.

La disputa Sumar-Podem

L’espai a l’esquerra del PSOE manté una lluita fratricida des de fa mesos. Podem presenta l’exministra Irene Montero de candidata i veu el 9-J com l’oportunitat per demostrar que, després del trencament amb Yolanda Díaz, té futur en solitari. Per la seva banda, Sumar presenta la desconeguda Estrella Galán, que les enquestes situen per davant de Montero, però no espera mantenir els sis eurodiputats que va aconseguir l'espai unit el 2019. Podem i Sumar s’han enfrontat dos cops a les urnes des que es va confirmar el trencament: a les gallegues del febrer i a les basques de l’abril. En tots dos casos Sumar va quedar per davant de Podem, però la patacada va ser compartida: ambdós van quedar fora de la cambra a Galícia, i al País Basc la formació de Díaz només va treure un escó. A Catalunya, Podem no es va presentar, però els comuns van treure el seu mínim històric, amb 6 diputats. Ara les europees són un examen a Sumar després d’un cicle electoral negatiu, mentre Podem s'aferra a entrar a l’Europarlament per reflotar el partit.

L’extrema dreta puja també a l’Estat?

Des de les europees del 2019 Vox s’ha consolidat en les institucions espanyoles com a tercera força política, ha entrat en governs autonòmics presidits pel PP i, malgrat que als darrers comicis ha perdut suport a les urnes, mantenen una tendència a l’alça a les enquestes. El tret de sortida de la seva campanya va ser la trobada a Madrid de les forces ultres internacionals amb els discursos la líder de l’extrema francesa Marine Le Pen; el primer ministre hongarès, Viktor Orbán; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei. La formació vol créixer com l’extrema dreta a tot Europa. Menys de sis diputats seria fer curt, diuen les enquestes.

El PP aconseguirà ser segona força a Catalunya?

Els populars viuen un moment dolç a Catalunya, sobretot comparat amb els anys del Procés. A les eleccions del 12 de maig van ser la quarta força i van multiplicar per cinc el seu nombre d’escons, i a les generals de l’any passat van ser tercera força en vots a Catalunya, només per darrere del PSC i Sumar, i per davant de les forces independentistes. En un context de desmobilització independentista, els populars volen aconseguir la gesta de ser segona força a Catalunya. La virtual desaparició de Ciutadans i la capitalització del rebuig a l’amnistia són les seves principals armes.

Donarà la sorpresa Alvise?

A Vox no només la bona dinàmica del PP els pot restar vots, sinó que els ha sorgit un nou competidor. L’influenciador Alvise Pérez (S'ha Acabat la Festa), estrella de l'ecosistema mediàtic ultra, es presenta en aquests comicis amb un missatge contra la classe política, especialment contra l’esquerra, i amb l’objectiu col·lateral i no confessat d’aconseguir immunitat parlamentària per a les múltiples causes que té pendents per construir notícies falses. Les enquestes li donen opcions d’aconseguir-ho.