Sánchez posa a prova la victòria de les catalanes
El reconeixement de Palestina i l'enfrontament amb Milei juguen a favor de l'estratègia del PSOE
MadridA les portes de l’arrencada de la campanya, al PSOE exemplificaven de manera molt gràfica la derivada electoral del conflicte de Pedro Sánchez amb el president de l’Argentina, Javier Milei: col·locar la pilota al punt de penal i clara oportunitat de gol. A Ferraz es respira optimisme de cara a les eleccions europees del 9 de juny, especialment després de la recent victòria de Salvador Illa a Catalunya. Les cites anteriors a les urnes, les de Galícia i Euskadi, havien sigut una dramàtica i l’altra acceptable, però no per tirar coets com la del 12 de maig, que ha permès al PSOE proclamar als quatre vents el "teníem raó", en referència a la seva resposta al Procés.
Els socialistes volen agafar-se a aquest rebuf. En un altre context seria sorprenent, però arran de la victòria d’Illa, en aquesta campanya se sentirà parlar molt de Catalunya als mítings del PSOE, encara que siguin unes eleccions europees gens marcades pel Procés, a diferència de les anteriors, en què es presentava Carles Puigdemont des de l’exili –aquesta vegada ho fa Toni Comín, amb perspectives, això sí, de tornar aviat a Catalunya gràcies a l’amnistia–. La primera prova la vam tenir dijous en l’acte d’obertura de campanya a València. La primera a intervenir, la líder del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, va presumir de la primera victòria del PSC en vots i escons. Fins i tot l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero va tenir un lapsus i va proclamar que Morant serà la "pròxima presidenta de la Generalitat de Cat... Valenciana!".
La cap de files del PSOE, Teresa Ribera, serà a Catalunya a finals de la setmana que ve acompanyada d’Illa. El candidat a la Generalitat s’implicarà perquè a les urnes surti un resultat com el del 12-M, preferiblement amb menys suport a PP i Vox, però com a mínim amb un bon paper del PSC. Sánchez, que ja va visitar Barcelona el cap de setmana passat, ja no hi tornarà per fer campanya –sí que va clausurar el Cercle d’Economia aquest passat divendres– i els seus cinc actes previstos de moment són el de dijous a València i el d'aquest dissabte a Sevilla; dissabte que ve a Valladolid, dimecres 5 a Màlaga i divendres 7 el tancament a Madrid. Si una cosa han constatat les eleccions del 12-M és, precisament, que el PSOE ha de centrar els esforços a plantar cara fora de Catalunya. No ho faran amb Illa, encara que fonts de la cúpula socialista defensin que és un "actiu a tot l'Estat", i el candidat a la presidència de la Generalitat es limitarà a fer actes a Catalunya, mentre negocia la seva possible investidura.
Incertesa amb l’amnistia
A Ferraz han imaginat una campanya en la qual volen aconseguir, com en les eleccions generals del 23-J, instal·lar el marc "d’aturar la coalició reaccionària" de PP i Vox. Aquest dissabte, Sánchez hi ha insistit quan ha assegurat que votar els populars és fer-ho "indirectament" per l'extrema dreta, mentre que Teresa Ribera ha carregat contra "l'insult, el fang, la mentida i el joc brut": "El PSOE no vol "terraplanistes en política", ha dit des de Sevilla.
El debat a escala europea sobre la possibilitat que els conservadors s’obrin a pactar amb l’extrema dreta de Giorgia Meloni –ja s'hi ha obert Alberto Núñez Feijóo– i la irrupció de Milei contribueixen al relat que vol fixar el PSOE. Hi ha, però, un factor desestabilitzador que podria impactar en plena campanya: dijous s’aprova definitivament l’amnistia al Congrés i el jutge del Tribunal Suprem tindrà en la seva mà aixecar immediatament les mesures cautelars contra Carles Puigdemont –i Toni Comín, cap de llista de Junts– i permetre el seu lliure retorn a Catalunya. És un escenari difícil pel que fa al calendari –el magistrat donarà audiència a la Fiscalia i les parts abans de decidir–, però que capgiraria com un mitjó el frame de campanya per posar-lo de nou en el que interessa a Junts i el PP. "Estem centrats a guanyar amb Teresa Ribera", traslladen des de la seu del PSOE. Les fonts consultades no volen fer comentaris sobre aquesta hipòtesi, que també han imaginat.
Un altre element de risc pel qual Sánchez ha volgut apostar fort és el dels conflictes diplomàtics. Més enllà de l'Argentina, el president espanyol ha volgut que el reconeixement de Palestina sigui un dels ingredients de la campanya, a diferència del que passa a Brussel·les, on la divisió fa que es prioritzi parlar de la guerra a Ucraïna. De fet, Espanya només s'ha compassat amb Irlanda i Noruega per fer aquest pas i ha provocat que Israel prohibeixi al consolat espanyol prestar serveis als palestins a Jerusalem. Sánchez assumeix el cost davant l'expectativa que aquest gest simbòlic tingui premi a les urnes.
El president espanyol necessita un bon resultat en aquestes eleccions que a l'Estat s'han dibuixat com una mena de revàlida del 23-J i en les quals Sánchez i Feijóo tornen a sotmetre's a un plebiscit que pot influir en el desenvolupament de la legislatura. El líder socialista sap que pot tallar de soca-rel la pressió asfixiant del PP si remunta a les enquestes. Ara bé, la seva estabilitat està més aviat lligada al resultat de les negociacions per a la investidura a Catalunya i a l'incert futur que li espera a Esquerra, un dels socis clau al Congrés. A curt termini, el primer pas és el 9-J i Sánchez puja al tren impulsat per la victòria de Salvador Illa.
