La gran coalició de l'Eurocambra manté la majoria tot i l'augment de l'extrema dreta

Brussel·lesL'extrema dreta ha tret els millors resultats de la història en unes eleccions europees, però no ha aconseguit fer-se amb la clau de la governabilitat del Parlament Europeu i, per tant, del global de la Unió Europea. Les últimes projeccions publicades per l'Eurocambra, la majoria tricolor —conservadors (185), socialdemòcrates (137) i liberals (80)— té la força suficient per tornar a dominar la cambra comunitària. Tot i això, la ultradreta ha registrat un increment substancial d'eurodiputats: els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) han quedat en quarta posició, amb 73 escons, i Identitat i Democràcia (ID) en cinquena, amb 58.

D'aquesta manera, les tres grans famílies de l'Eurocambra superen els 400 escons i, a priori, podrien tornar a sumar majoria a l'hora d'escollir, per exemple, el pròxim president de la Comissió Europea. És a dir, l'extrema dreta no seria necessària per ratificar la potencial candidata al tron de Brussel·les, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, que podria revalidar mandat sense els vots de cap partit d'ultradreta.

De fet, el president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, ha anunciat que la intenció dels conservadors és repetir "l'aliança prodemocràtica i proeuropea" amb els socialdemòcrates i liberals, i n'ha exclòs implícitament a la ultradreta i els ecologistes, que han allargat la mà als conservadors. "Construirem un bastió contra els extrems, d'esquerres i de dretes", ha afegit Von der Leyen. Ara bé, la conservadora alemanya tampoc ha descartat arribar un acord amb forces ultradretanes com la de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia), mentre siguin europeistes, apostin per mantenir el suport a Ucraïna i respectin l'estat de dret.

Per aquest motiu, Von der Leyen no vol tancar-se cap porta perquè al Parlament Europeu la disciplina de vot és poc estricte i sovint els eurodiputats no voten en el sentit que mana la direcció dels seus grups europarlamentaris. En aquest sentit, la conservadora alemanya tem no tenir prou suports i fa temps que busca vots per totes les bandes.

Per un costat, per primera vegada a la història de l'Eurocambra, la candidata del PPE ha obert la porta a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta de Meloni, que les projeccions li auguren guanyar els comicis a Itàlia de forma folgada. I, per l'altre costat, va buscar els últims dies suports per l'esquerra dels socialdemòcrates i durant el final de la campanya ha fet alguna picada d'ullet (tímida) als Verds.

Tanmateix, els ecologistes no formaven part de l'anterior majoria parlamentària que donava suport a l'executiu comunitari, tal com s'ha espavilat Weber a recordar aquest diumenge, i la conservadora alemanya durant l'últim any ha evitat parlar, i encara molt menys reivindicar, de l'ambiciós pla mediambiental que va impulsar ella mateixa des de Brussel·les. Per això, el portaveu ecologista Philippe Lamberts ha ofert el suport del seu partit a la conservadora alemanya a canvi, això sí, d'un "compromís real" amb l'agenda mediambiental.

Ara bé, tot allò que Von der Leyen pot guanyar per un costat ho pot perdre per l'altre. Socialdemòcrates i liberals aquest diumenge han tornat a ser molt crítics amb la recerca de vots a l'extrema dreta per part de l'actual presidenta de la Comissió Europea i una part d'aquestes famílies amenacen en retirar-li els suports si accepta, per exemple, els vots de Meloni. "No volem saber-ne res dels que volen desmantellar la UE", ha dit el candidat socialdemòcrata, Nicolas Schmit, dirigint-se a Von der Leyen.

En tot cas, i vistos els resultats, que han sigut lleugerament més baixos per l'extrema dreta del que preveien les enquestes, el PPE aquest diumenge ha evitat parlar obertament de cap mena d'acord amb la ultradreta. Von der Leyen, però, i malgrat que no sembla necessitar-la a l'Eurocambra, no es rendeix i vol sumar Meloni a la gran coalició que, segons ella mateixa, vol ser de "centre". Acabi obtenint els seus vots o no, tot apunta que tindrà els suports del Parlament Europeu, només falta que els estats membres escoltin les urnes i la tornin a proposar com a candidata a presidir la Comissió Europea.

L'extrema dreta creix a l'eix francoalemany

L'extrema dreta ha tret els seus millors resultats de la història en unes eleccions europees, però sobretot als dos grans països i més poderosos de la Unió Europea, Alemanya, França i Itàlia. Un cop molt dur simbòlicament per al projecte del bloc comunitari i especialment per als dos mandataris de l'eix francoalemany. Tant el canceller germànic, Olaf Scholz, com el president gal, Emmanuel Macron, han patit una forta davallada a les urnes i s'ha constatat la seva pèrdua de suport.

El partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) ha arrasat al país gal amb gairebé el 31,4% dels vots, vuit punts per sobre de 2019, el doble del que ha rebut la formació del president francès, Emmanuel Macron, que s'ha enfonsat fins al 14,6%, set punts menys que fa cinc anys. El president francès ha precipitat la convocatòria d'eleccions anticipades abans que el seu resultat continuï caient.

A Alemanya la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) assoleix el 14,9 de percentatge de vot i supera al partit socialdemòcrata del canceller, Olaf Scholz, que es queda al 13,9%. Així, el partit que lidera la coalició de govern germànica treu menys de la meitat que els democratacristians de la CDU (30%), que és la formació de la candidata del Partit Popular Europeu (PPE) i actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

A Itàlia, el 28,82%, de Giorgia Meloni, que supera el resultat que va obtenir fa dos anys en guanyar les eleccions generals italianes, situa la política d'extrema dreta com una altra de les figures claus en els pròxims anys a Europa.

Pel que fa a Àustria, la ultradreta guanya de forma folgada els comicis europeus i arribaria al 25,7% de suports. Amb el partit conservador tradicional sumarien més de la meitat dels vots, el 50,5%. En canvi, les esquerres han patit una forta davallada. Els socialdemòcrates arriben al 23%, però els verds es queden al 10,5%.

Als Països Baixos, tot i que l'extrema dreta també ha tret uns grans resultats, no ha quedat en primera posició, com en els seus darrers comicis estatals. El partit del xenòfob Geert Wilders hauria crescut fins al 17,7% dels vots, quatre punts menys que la coalició de partits d'esquerres neerlandesos, que arriben al 21,60%, segons les primeres projeccions. A les eleccions europees del 2019, el partit d'extrema dreta dels Països Baixos només va treure el 3,5% dels vots.