L'extrema dreta europea treu pit i intenta forçar canvis interns als seus països

Hongria: Orbán diu que Europa ha girat cap a la dreta i "cap a la pau"

Viktor Orbán, el primer ministre hongarès i líder més favorable al Kremlin de la Unió Europea, ha llegit en clau pròpia els resultats de les europees i ha dit que "el panorama polític [de la Unió] s'ha desplaçat cap a la dreta i cap a la pau". "En els mesos vinents –ha dit en un comentari a la xarxa X– ens basarem aquests resultats per assolir els nostres objectius, ja que Hongria assumeix la presidència de la UE", ha afegit. Mentre que el partit governant d'Orbán va obtenir la majoria de vots a Hongria, els seus resultats, amb el 44,79% dels sufragis, han sigut molt inferiors al de les anteriors eleccions europees. Un nou moviment d'oposició, Tisza, un partit que es presenta com a anticorrupció, i de centredreta, va obtenir ahir gairebé el 30% dels vots.

Un candidat ultra a les eleccions al Regne Unit fa afirmacions equiparables a un ultra d'Alternativa per a Alemanya

La ultradreta continua causant tota mena de sorpreses i ensurts, tant a Europa com al Regne Unit, que s'encamina cap a les eleccions generals del 4 de juliol mirant-se de lluny la ressaca dels resultats de les europees. Però els mateixos símptomes es poden detectar a les illes que al continent. Si el candidat d'Alternativa per a Alemanya (AfD), Maximilian Krah, es va negar el mes passat a dir que tothom que portava un uniforme nazi de les SS era automàticament un "criminal", afirmació que li ha acabat costant l'expulsió del seu grup, avui s'ha sabut que un dels candidats del Reform Party, del xenòfob i populista Nigel Farage, va comentar fa un parell d’anys, en diferents xarxes socials i en una revista en línia, que hauria sigut “molt millor” per al Regne Unit que Londres hagués “acceptat l’oferta de neutralitat” d’Adolf Hitler en comptes de combatre’l a la Segona Guerra Mundial. No és l’única afirmació que ha causat indignació al país. El candidat Ian Gribbin també va qualificar les dones de “gènere esponjós”, una afirmació que fa servir el terme “esponjós” en slang per referir-se a algú que viu sense treballar. En conseqüència, segons aquest candidat, les dones haurien de ser “privades de l’assistència sanitària”. Els conservadors, que temem la mossegada del Reform Party a les urnes, i que encara els enfonsi més del que ja preveuen les enquestes, han sortit en tromba contra les afirmacions i també contra la disculpa expressada per la direcció del partit. Entre els seus comentaris, el candidat Ian Gribbin també es va permetre menystenir la històrica figura de Winston Churchill que, almenys a Anglaterra, no a tot el Regne Unit, gaudeix d’una ampla acceptació i popularitat entre l’opinió pública. El polèmic aspirant a seure als Comuns també ha elogiat reiteradament al president rus, Vladímir Putin.

Sánchez i Scholz seran els líders socialdemòcrates que negociaran els alts càrrecs de la UE

La família socialdemòcrata europea ha acordat aquest dilluns que el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, liderin les negociacions per part del Partit Socialista Europeu (PSE) sobre els noms que presidiran la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu.

Els socialistes ja han assenyalat en més d'una ocasió que aposten per l'ex primer ministre de Portugal António Costa com a president del Consell Europeu.

El 'youtuber' xipriota que també ha arribat a l'Eurocambra

El nou eurodiputat espanyol ultra, populista, racista, demagog i difamador professional conegut com a Alvise Pérez (Luis Pérez Fernández, Sevilla, 26 de febrer de 1990), que s'ha presentat amb la plataforma S'ha Acabat la Festa, no és l'únic subjecte polític antiestablishment que ha aconseguit entrar al Parlament Europeu. Un fenomen semblant l'ha protagonitzat a Xipre una estrella de YouTube de 24 anys, Fidias Panayiotou, que hi ha entrat com a independent. Famós per les seves bromes i clips per riure, Fidias, com se'l coneix a les xarxes, té 2,6 milions de seguidors. Els seus vídeos més vistos inclouen, per exemple, la missió d'abraçar un centenar de personatges famosos, concursos de menjar pizza i pujar als trens bala japonesos sense pagar bitllet. Tot i que no té experiència política –i s'autoconfessa "un professional de l'engany"–, la seva campanya ha atret un gran nombre de joves votants.

Nous resultats a l'Eurocambra, encara provisionals, a falta de les dades d'Irlanda

A falta encara de les dades de la república d'Irlanda, que envia a Brussel·les 14 diputats, els resultats –encara provisionals– de les eleccions europees d'ahir queden així: el Partit Popular obté 185 diputats (9 més que el 2019); els Socialdemòcrates, 137 (2 menys); els Liberals de Renovar Europa, 79 (23 menys, molt afectats per la baixada del partit de Macron); els ultraconservadors i reformistes, 73 (4 més), l'extrema dreta d'Identitat i Democràcia, 58 (9 més); Els Verds, 52 (20 menys; també molt perjudicats per la davallada dels alemanys); l'esquerra, 36 eurodiputats i, de moment, un grup de no adscrits de 45 europarlamentaris i 53 nous parlamentaris que, de moment, no tenen grup, i que caldrà esperar a la constitució dels grups per saber si s'hi integren en cap dels existents o engreixen els esmentats 45 no adscrits. Al voltant del 25 de juny es definirà la composició final de les diferents formacions i la constitució formal del Parlament Europeu tindrà lloc el 16 de juliol.

Els presidents de França i Alemanya recorden la massacre nazi d'Orador de Glana

A Orador de Glana, un poble de l'oest de França, els presidents alemany i francès, Frank-Walter Steinmeier i Emmanuel Macron, han commemorat l'aniversari d'una massacre nazi. Fa 80 anys, 643 persones, entre elles 247 nens, van ser assassinades pels soldats de les SS. El poble va ser destruït i anys després va ser reconstruït a prop. El president Steinmeier ha dit que "és adequadament l'endemà de les eleccions europees que dic: no oblidem mai el mal fet a Europa pel nacionalisme i l'odi. No oblidem mai el miracle de la reconciliació que ha fet la Unió Europea". Macron ha afegit: "És en aquesta memòria, a les cendres d'Orador, on hem de garantir que la força d'aquesta reconciliació renaixi". Les paraules de tots dos mandataris ressonen encara amb més força l'endemà d'unes eleccions europees en què la ultradreta ha pujat molt, especialment a Alemanya i França.

Orador de Glana, situat a 23 quilòmetres de Llemotges (Nova Aquitània), és avui un poble fantasma, testimoni de la pitjor matança de civils perpetrada per les tropes nazis a França durant la Segona Guerra Mundial. Després de l'assassinat de 643 persones –d'una població que no arribava als 1.600 habitants– i del foc que va calcinar les cases, Orador de Glana es va quedar tal com el van deixar les SS. "Se n'ha de preservar el record, perquè cal que mai més es repeteixi una desgràcia com aquesta", va dir el president Charles de Gaulle el 1945.

Durant l'ocupació alemanya, Orador era un municipi agrícola situat a la coneguda com a "zona lliure", que acollia un bon nombre de famílies catalanes i espanyoles republicanes exiliades. La majoria s'havien establert al poble a partir del 1940, quan s'hi va crear la Companyia de Treballadors Estrangers (ETC), els grups que va crear el ministeri de la Guerra francès per utilitzar els refugiats com a mà d'obra. En plena Segona Guerra Mundial, la vida al poble era relativament tranquil·la.

Àustria: la ultradreta ja parla d'una "nova era" en la política del país

El líder austríac del Partit de la Llibertat (FPÖ), Herbert Kickl, ha dit a una multitud de seguidors que la victòria del seu partit a les eleccions europees marca "una nova era en la política". El següent pas, ha dit, és la cancelleria. Àustria celebrarà eleccions parlamentàries a la tardor. Cap dels dos darrers líders de l'FPÖ, Hans Christian Strache i Jörg Haider, van ser capaços de triomfar. En un article al diari Der Standard, l'editor en cap, Gerold Riedmann, assegura que l'FPÖ s'ha convertit en un mosaic de ciutadans a qui els "preocupa la migració; que no creuen que Putin sigui tan dolent; que es van sentir humiliats per la política de vacunació contra el coronavirus i pensen que la protecció del clima és innecessària". Amb la majoria dels vots escrutats, l'FPÖ ha obtingut el 25,7% dels vots, just per davant del conservador Partit Popular amb el 24,7. Els socialdemòcrates han aconseguit el 23,3%, els Verds un 10,9%, i els liberals Neos el 10,1.

El PSOE qualifica Feijóo de "populista ultradretà confès"

La portaveu del PSOE, Esther Peña, ha afirmat que Alberto Núñez Feijóo "s'ha revelat com un populista ultradretà confès" i l'acusa d'haver promogut el naixement d'una nova candidatura a l'extrema dreta, la de l'agitador Alvise Pérez. "Li ha valgut la pena?", s'ha preguntat la dirigent socialista l'endemà de les eleccions europees. A Ferraz s'ha reunit aquest matí l'executiva federal encapçalada per Pedro Sánchez, que ha descartat una convocatòria anticipada d'eleccions a l'Estat. Al PSOE donen per acabat el cicle electoral de 2023 i 2024 i urgeixen el PP a renovar el Consell General del Poder Judicial després de més de 2.000 dies en funcions. En aquest sentit, Peña ha carregat contra el fet que el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, avanci resolucions judicials abans que es produeixin i que el TSJ de Madrid autoritzi els rosaris contra l'amnistia en jornada de reflexió, i ha aprofitat per contestar també a l'òrgan de govern dels jutges, que avui ha demanat "contenció" a Sánchez per la seva carta en què criticava el jutge Juan Carlos Peinado. "El CGPJ, en lloc de demanar contenció, hauria de cridar renovació", ha dit en roda de premsa.

Bèlgica: el primer ministre Alexander De Croo fa efectiva la seva dimissió

Alexander De Croo, el primer ministre de Bèlgica, ha comunicat la seva dimissió al rei Felip aquest migdia, després del decebedor resultat del seu partit, el liberal, a les tres eleccions celebrades diumenge al país, regionals, federals i europees. El seu partit, Open VLD, que es presenta a Flandes, només ha aconseguit el 5,51% dels vots a les eleccions de la UE, i ha passat de dos a un eurodiputat. "El rei ha acceptat la meva dimissió. El govern gestionarà el dia a dia i prepararà la transició cap a un nou equip", ha dit De Croo. "M'agradaria donar les gràcies sincerament als nostres votants i militants. Els resultats electorals són una decepció i n'assumeixo la responsabilitat". La coalició de set partits de De Croo ha estat en un equilibri molt precari des que es va formar, l'octubre del 2020, i ha tingut moltes polèmiques internes que amenaçaven la seva supervivència. El primer ministre, que s'expressa tant en flamenc com en francès en un país dividit lingüísticament, podria ocupar el lloc de Josep Borrell com a cap de política exterior de la UE en la imminent nova legislatura.

Romania: els Verds denuncien irregularitats en el recompte

El grup verd del Parlament Europeu ha denunciat aquest matí irregularitats en el recompte de les eleccions d'ahir. En una piulada, han dit: "Seguim de prop el recompte de les eleccions de la UE a Romania i el resultat del nostre eurodiputat Nicolae Ștefănuță, després de les denúncies d'irregularitats dels col·legis electorals, especialment a les ciutats universitàries. El vot de cada jove és important. Demanem eleccions justes i transparents a cada col·legi electoral de Romania".

Txèquia: el president, Petr Pavel, diu que cal tenir en compte "les veus d'extrema dreta"

El president txec, Petr Pavel, ha valorat els resultats de les eleccions europees assegurant que l'augment del suport a l'extremisme a Europa "no es pot ignorar". En una publicació a la xarxa social X, el president Pavel, un líder liberal, prooccidental i ferm defensor de donar suport militar a Ucraïna, assegura que Europa "ha de tenir en compte aquestes veus", i examinar per què el suport als partits nacionalistes conservadors d'extrema dreta va en augment. No obstant això, també ha afirmat que és poc probable que l'orientació bàsica de la UE en seguretat o democràcia canviï després d'aquestes eleccions. Els partits "antisistema" han obtingut al voltant del 30% dels vots a la República Txeca i ocuparan cinc dels 21 escons del país al Parlament Europeu. Van des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta, i hi ha partits d'un sol tema com The Motorists, que va guanyar en gran part per l'oposició al Green Deal de la UE i els seus plans per eliminar els cotxes de gasolina i dièsel. Tanmateix, fins i tot la principal oposició ANO –que fins ara ha format part de l'agrupació liberal Renovar Europa– empra cada cop més la retòrica euroescèptica de l'extrema dreta.

El ministre d'Exteriors d'Israel es burla de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz per la "derrota rotunda" a les eleccions

El ministre d'Exteriors hebreu, Israel Katz, ha assegurat que els electors espanyols "han castigat" la coalició de govern del PSOE i Sumar a les eleccions europees amb una "derrota rotunda", i ho ha atribuït al seu reconeixement de l'estat de Palestina. En un missatge a X, Katz ha publicat una fotografia generada amb intel·ligència artificial amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Yolanda Díaz, amb ous a la cara. "Resulta que abraçar els assassins i violadors de Hamàs no compensa", ha assegurat, en referència al recent reconeixement de Palestina com a estat per part del govern espanyol.

Suècia: cants racistes d'un eurodiputat d'extrema dreta la nit electoral

David Lang, un diputat dels Demòcrates de Suècia, d'extrema dreta, va ser enregistrat ahir a la nit per un periodista mentre cantava Ausländer raus, un mem en llengua alemanya que s'ha estès pels cercles d'extrema dreta del país. L'expressió significa "estrangers fora", i es repeteix en una cançó de festa anomenada L'amour toujours. Un seguit d'episodis de joves cantant la cançó ha causat recentment escàndol a Alemanya. L'excitació ultra racista dels joves explica, en part, els bons resultats d'Alternativa per a Alemanya, que ha quedat en segona posició i que és una força molt predominant a l'antic est. Lang va ser enregistrat durant un acte electoral a Estocolm. El seu partit va culpar de l'incident el consum excessiu d'alcohol i va dir que esperaven "un nivell més alt en el futur".

Alemanya: l'extrema dreta intenta rentar-se la cara

Maximilian Krah, el principal candidat de l'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), afectat per un escàndol que ha esquitxat un dels seus ajudants, acusat d'espiar per a la Xina, no s'asseurà amb els seus companys de partit un cop hagin assumit el càrrec a l'Eurocambra. El partit ha decidit expulsar-lo en una votació feta aquest matí. AfD ha aconseguit 15 parlamentaris, quatre més dels que tenien fins ara. Malgrat l'augment, la xifra no és tan alta com es preveia inicialment. Krah també va ser a l'epicentre de l'huracà quan el mes passat es va negar a dir que tothom que portava un uniforme nazi de les SS era automàticament un "criminal". Això va provocar l'expulsió d'AfD de l'eurogrup d'extrema dreta Identitat i Democràcia (ID). "Desitjo als meus col·legues recentment elegits [eurodiputats] tot l'èxit en el seu intent de reincorporar-se al grup d'ID sense mi. Crec que aquest és el camí equivocat i envia un senyal devastador als nostres votants, especialment als nostres votants joves", ha dit a les xarxes socials, confirmant la notícia de la seva expulsió.

Països Baixos: l'aliança progressista guanya un escó a costa de la ultradreta

Bones notícies per al bloc progressista dels Països Baixos. L'Aliança Laborista-Verd ha guanyat un escó més del que preveien els resultats ahir a la nit, i passa a nou eurodiputats en total: cinc per als socialistes i quatre per als verds. Mentrestant, l'extrema dreta Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders ha baixat a sis. El Partit de la Llibertat obté un important augment, d'un a sis eurodiputats, però pateix un retrocés en relació amb les generals de l'any passat, en què va quedar primer. "Juntament amb els excel·lents resultats d'altres partits europeistes, això demostra que una majoria als Països Baixos vol enfortir Europa i, certament, no destruir-la", ha dit Frans Timmermans, líder del Partit Laborista i excomissari europeu.

Alemanya: la CDU insta Olaf Scholz a seguir l'exemple d'Emmanuel Macron i convocar eleccions

El canceller alemanya, Olaf Scholz, està sotmès a una enorme pressió per seguir l'exemple d'Emmanuel Macron i convocar eleccions anticipades, després que el seu partit hagi patit una humiliant derrota a les eleccions europees, en què ha quedat fins i tot per darrere de la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya. "Aquest govern està bàsicament acabat i hem de fer el que ha fet França", ha dit Markus Söder, el governador conservador de Baviera. Söder ha afegit que el govern de Scholz "ja no té la confiança de la població, per això hauria d'haver-hi noves eleccions tan aviat com sigui possible". Els democratacristians de centredreta (CDU, el partit d'Ursula von der Leyen), la principal oposició al Parlament alemany, també han demanat al canceller que se sotmeti a una qüestió de confiança per comprovar si encara té el suport de "la seva inestable coalició" a tres bandes, amb els liberals i els Verds, que també han patit una severa derrota. Tot i la crida de la CDU, Olaf Scholz ni tan sols ha dedicat "un segon" a considerar la possibilitat d'unes eleccions avançades", segons el seu portaveu, Steffen Hebestreit. Les següents eleccions federals estan previstes per a la tardor del 2025. "Tenim la intenció de complir aquest calendari", ha dit Hebestreit.

Renovar Europa encara pot perdre quatre escons més

El grup liberal Renovar Europa, que ha perdut 22 escons en comparació amb els resultats del 2019, encara podria veure disminuïda la seva composició si finalment vota per expulsar el VVD holandès. La presa de la decisió va ser anunciada fa gairebé tres setmanes per la presidenta de la formació, la francesa Valérie Hayer, després que el partit centrista holandès hagués arribat a un acord de coalició a quatre bandes amb el partit d'extrema dreta Partit de la Llibertat (PVV), de Geert Wilders; el centredreta New Social Contract (NSC), i el Moviment Populista Camperol-Ciutadà (BBB). El VVD, que havia estat dirigit pel primer ministre sortint Mark Rutte durant gairebé dues dècades, ha quedat tercer a les eleccions europees, amb l'11,6% dels vots. Això es tradueix en quatre escons, un menys que fins ara. Així, Renovar Europa finalment podria quedar-se amb 26 escons menys: en total, 76. En principi, i a diferència del que havia dit Hayer, que la decisió tindria lloc aquest dilluns, el més probable és que no sigui fins a la reunió constitutiva del grup, el 25 de juny, quan s'acabi de prendre.

Irlanda: fracàs del Sinn Féin per les polítiques favorables a la immigració

Si bé el recompte de les eleccions europees encara continua a Irlanda, tot i que les eleccions a la República van tenir lloc divendres, les primeres projeccions dels resultats oficials –amb l'afegit dels definitius de les eleccions municipals, que també van ser divendres–, permeten esbossar un fracàs, ateses les expectatives, per als republicans del Sinn Féin, que aspiraven a capgirar el dictamen de les urnes com a pas previ per a l'intent de l'assalt als cels definitiu a les generals del març de l'any vinent. El Sinn Féin, que esperava inclinar la balança local de l'escena política irlandesa i que ha fracassat en el seu intent de conquerir més ajuntaments, podria aconseguir un eurodiputat. El suport al Sinn Féin ha caigut en picat a mesura que el partit continuava mantenint posicions fermes sobre més obertura a la immigració. A falta del recompte definitiu per a l'Eurocambra, Mary Lou McDonald, la colíder del partit a la república, ha dit que "s'aprendran lliçons" de l'experiència. Aquestes eren les segones eleccions locals i europees des que va prendre el relleu de l'històric líder Gerry Adams. Els dos partits de centre i de l'statu quo tradicional, que formen govern de coalició, el Fine Gael i el Fianna Fáil, mostren una resistència quasi imbatible.

El primer ministre portugès conservador impulsa la candidatura del socialista António Costa a la presidència del Consell Europeu

El primer ministre portuguès, Luís Montenegro, ha apostat per la possible candidatura del seu predecessor, el socialista António Costa, a la presidència del Consell Europeu. En declaracions fetes poc després que la seva coalició de centredreta –Aliança Democràtica (AD)– fos estretament avançada per l'oposició socialista a les eleccions europees d'ahir, Montenegro ha dit: "És possible que la presidència del Consell Europeu estigui destinada a un socialista. Si el doctor António Costa és candidat a aquest càrrec, l'AD i el govern de Portugal no només hi donaran suport, sinó que faran tot el possible perquè aquesta candidatura tingui èxit". Costa va renunciar bruscament com a primer ministre del país el novembre passat enmig d'una investigació de corrupció que implicava el seu cap de gabinet. Montenegro es va convertir en primer ministre a l'abril després que AD superés per poc les eleccions anticipades del març. Costa, doncs, podria fer la reaparició política a Brussel·les, ja que és un dels noms promocionats per substituir Charles Michel com a pròxim president del Consell.

Anna Grau deixa Ciutadans: "ha estat un any ple de decepcions polítiques i personals"

"He intentat donar el millor de mi pensant que el món era més net amb Ciutadans. Crec que ja no és així". Anna Grau ha anunciat a través d'una carta a la xarxa social 'X' que ahir es va donar de baixa com a afiliada de Ciutadans, partit que ha continuat amb la tendència de les passades eleccions i ha desaparegut del Parlament Europeu.

Amb un text i un vídeo on apareix llegint en veu alta, Grau explica que "ha estat un any ple de decepcions polítiques i personals" i ha acusat la direcció del partit d'anteposar els interessos personals als del col·lectiu i "d'expulsar i purgar" als que havien avisat d'aquesta patacada.