L'independentisme s'aferra a Europa per apaivagar la crisi del 12-M

BarcelonaDesprés de perdre la majoria absoluta al Parlament, Junts i ERC enceten la batalla per retenir la representació a Europa. Fa cinc anys els dos partits independentistes van obtenir bons resultats: Junts va aconseguir més de 900.000 vots i dos eurodiputats (que després del Brexit ara serien tres) en una candidatura encapçalada per Carles Puigdemont des de l'exili, i els republicans, més de 700.000 vots i tres eurodiputats –com ara, van compartir coalició amb EH Bildu i el BNG– amb una llista liderada per Oriol Junqueras des de la presó. Cinc anys més tard, els dos partits afronten els comicis en una situació ben diferent: l'independentisme acaba de patir una de les derrotes més sonades a les catalanes i la desmobilització de l'electorat sobiranista està marcant un canvi de cicle. Per això s'aferren a Europa per resistir en aquests comicis i apaivagar la crisi del 12-M.

Ara bé, els primers actes de campanya demostren que ho faran amb missatges i estratègies diferents, ja que la situació de Junts i Esquerra no és la mateixa: els de Carles Puigdemont van resistir ara fa dues setmanes, quan van aconseguir 35 diputats a la cambra catalana, mentre que els republicans van enfonsar-se fins als 20.

Junts s'agafa a la tasca de Puigdemont

Va ser Puigdemont qui el 2019 va portar Junts a la victòria als comicis europeus en ple judici sobre l’1 d’Octubre. Ara bé, des de llavors ha plogut molt i el context en què Junts afronta la cita a les urnes del 9 de juny és molt diferent: Puigdemont ja no és el candidat perquè va decidir jugar-s’ho tot a les eleccions catalanes i és l’exconseller Toni Comín qui encapçala la candidatura.

Per aquest motiu aquest dijous, en l'arrencada de la campanya electoral, Junts ha dedicat tots els esforços a cridar a la mobilització aferrant-se a la tasca de Puigdemont a l’exili. “Si algú té dubtes sobre si anar a votar, que miri què hem fet”, ha declarat l'expresident, de forma telemàtica, al míting a la plaça del Fort Pienc de Barcelona. “Som el comando Puigdemont”, ha resumit Comín.

Si a les catalanes el principal reclam era el retorn de Puigdemont ara ho és el rol de l’expresident i la resta dels exiliats a Bèlgica. “La decisió més difícil de la meva vida política va ser anar a l’exili i aguantar la posició”, ha declarat Comín, assegurant que malgrat les “circumstàncies adverses” tant ell com Puigdemont es van “arriscar” i "van prendre la decisió correcta".

En aquest sentit, bona part de míting de Junts ha estat conjugat en passat, repassant les “victòries” de l’exili: “Hi ha sacrificis a la vida que valen la pena”, ha continuat Comín, que ha situat l’amnistia com el triomf final d’aquest camí a l'exili després d’haver assolit les resolucions judicials contràries a l’extradició. “Ha arribat quan els nostres vots han estat decisius”, ha resumit, llançant un dard a Esquerra. Puigdemont, per la seva banda, ha insistit en la necessitat de “catalanitzar” l’agenda per contrarestar el PSOE des de Madrid. “Alerta amb l’espanyolització d’aquesta campanya [...]. Només nosaltres defensem la causa catalana”, ha acabat, criticant el seu principal rival a batre en aquests comicis a Catalunya: els socialistes.

L'estratègia republicana

Esquerra, al seu torn, parteix d'una situació difícil. El partit va patir una gran patacada el 12-M que l'ha sumit en una crisi interna per definir el seu futur estratègic i de lideratge. Els republicans encaren, doncs, una campanya complicada, en què s'han conjurat per silenciar la batalla interna almenys durant aquestes dues setmanes. La imatge de la tarda ha estat, de fet, veure el president del partit, Oriol Junqueras, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, fotografiant-se junts al míting tot i l'evident enfrontament entre les seves dues estratègies de futur.

El desig del partit és mobilitzar l'electorat que es va quedar a casa el 12-M –ERC va ser el partit de qui més electors no van anar a votar–, conscient, però, que en unes eleccions europees l'abstenció apunta a ser encara més alta. Com a les catalanes, Esquerra vol tornar a fer servir el fantasma d'una sociovergència per intentar que el seu electorat es mobilitzi. La seva tesi és que a Europa socialistes i juntaires han votat conjuntament en moltes qüestions, com el pacte migratori i els tractats de lliure comerç.

"A l'hora de votar al Parlament Europeu es posen molt d'acord i molt ràpid a l'hora de comprar discursos de la internacional reaccionària", ha afirmat la candidata a les europees, Diana Riba, des de Badalona –la ciutat on viu el número 4 de la candidatura d'Ara Repúbliques, Tomàs Molina–. El mateix lligam el partit el continua fent per a la investidura de Salvador Illa, tot i que ERC sigui el soci cobejat pels socialistes: "Si Puigdemont acorda la seva presidència amb el PSC, que és imprescindible, ERC no bloquejarem, però que es posin d'acord". En aquest sentit, Oriol Junqueras ha recordat que socialistes i juntaires han votat en contra del decret sobre el lloguer de temporada aquest dijous al Parlament.

L'actual eurodiputada Diana Riba és la número u de la candidatura i repeteix com a candidata –el 2019 va ser ella la cara de la lluita antirepressiva com a parella de Raül Romeva– i, el partit valora la seva tasca al Parlament Europeu aquests últims cinc anys. L'eurodiputada fa tàndem amb el meteoròleg Tomàs Molina, el fitxatge estrella dels republicans. El partit vol que el físic, que fins ara presentava el temps a TV3, sigui un dels reclams de la campanya i que serveixi per aprofundir en la lluita contra el canvi climàtic, tot i que en aquest primer míting n'ha parlat poc i ha deixat anar una proposta ben diferent: que TV3 enviï un representant a Eurovisió.