El PSC arrasa en les europees a Catalunya amb Junts per davant d'ERC

L'independentisme passa del 49,8% dels vots el 2019 al 32,8% i perd gairebé un milió de vots

4 min
Javi López i Salvador Illa, ahir a la seu del PSC

BarcelonaEleccions al Parlament del 2021; municipals i espanyoles del 2023; de nou, catalanes el 2024 i ara també les europees. El PSC és el primer partit de la història de Catalunya que ha guanyat cinc eleccions de forma consecutiva. Tot apuntava en aquesta direcció quan fa tot just un mes els socialistes van guanyar amb claredat els comicis al Principat, però el component estatal d'aquestes eleccions europees no ha fet més que impulsar el partit de la mà de Pedro Sánchez. Un 30,6% dels vots ha aconseguit el PSC, dotze punts per sobre de Junts, el seu principal competidor també a les europees, i més de quinze per sobre d'ERC. "Som el partit socialista més fort de tot Europa", ha reivindicat Javi López, que seguirà cinc anys més d'eurodiputat. Al seu costat, Salvador Illa ha celebrat que el PSC s'hagi consolidat com "el primer partit de Catalunya" precisament la vigília de l'inici de la legislatura catalana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les cinc victòries que acumula Salvador Illa en els últims tres anys les intentarà fer valdre en les negociacions per a la seva investidura. L'objectiu del PSC és convèncer ERC que accepti fer-lo president per evitar la repetició de les eleccions, que probablement conduirien a una sisena victòria socialista. A partir d'aquest dilluns, ja sense la rèmora de les europees, totes les mirades es posaran sobre unes negociacions que, de moment, s'han centrat en la presidència del Parlament.

En les últimes europees, en ple auge de la repressió post 1-O (el judici contra els promotors del referèndum s'havia fet setmanes enrere) i amb Carles Puigdemont de candidat, els juntaires van aconseguir una victòria històrica amb el 28,6% dels vots que ara, amb Toni Comín de candidat, s'han reduït en més de deu punts. Fa un mes, però, amb Puigdemont de cap de llista a les catalanes, Junts va arribar al 21,6% dels vots, tot just tres punts més que en els comicis europeus. ERC, que ja va viure la seva particular patacada la nit electoral del 12 de maig, s'ha mantingut aproximadament en el mateix percentatge que en les catalanes–ha guanyat un punt–, i ha reduït la distància respecte als juntaires. Al conjunt de l'Estat, en coalició amb Bildu i BNG, han mantingut els tres escons del 2019.

La traducció del resultat és que l'independentisme no ha aconseguit que els comicis europeus actuïn com a punt d'inflexió d'una caiguda que va començar ara fa un any i contra la qual, de moment, no troben antídot. De fet, un dels motius principals de la davallada és la desmobilització del seu votant, fet que s'entén fàcilment amb el diferencial de participació entre Catalunya i Espanya: el 2019 els catalans van participar dos punts per sobre que la mitjana espanyola i, en canvi, ara ho han fet sis punts menys (43,5%). Toni Comín (Junts) i Diana Riba (ERC) seran els únics diputats de l'independentisme català a Europa, quan la passada legislatura n'hi van arribar a haver cinc. Del 49,8% del suport d'ara fa cinc anys al 32,8% d'ara, perdent gairebé un milió de vots (n'han retingut poc més de 800.000), tot i que les comparacions es fan difícils tenint en compte que el 2019 les europees coincidien amb les eleccions municipals.

Comín ha lamentat precisament l'abstenció diferencial i ha subratllat que aquest fet ha estat decisiu perquè Junts no aconseguís un eurodiputat més: "Ens hem quedat a 80.000 vots". Pel que fa a Riba, ha alertat que el pròxim mandat a Europa serà "molt difícil" per l'auge de l'extrema dreta. Ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras han pres la paraula, tot i que sí que han acompanyat els seus candidats en les compareixences.

Fins ara, el rècord de victòries consecutives el tenia CiU (empatada amb el PSC), però no la de Jordi Pujol sinó la d'Artur Mas. L'antiga federació nacionalista va guanyar les eleccions catalanes del 2010 –les que li van permetre recuperar la presidència de la Generalitat–, van repetir l'any següent en les eleccions municipals i també en les espanyoles i van tancar el cicle amb la victòria a les catalanes del 2012 –tot i caure 12 escons. Els comicis següents van ser les europees del 2014, on va ser ERC qui es va emportar la primera posició amb Josep Maria Terricabras de candidat.

L'extrema dreta triplica els resultats

Catalunya no se salva de la tendència a Europa i a Espanya i l'extrema dreta quadruplica els resultats que va obtenir el 2019. D'una banda, Vox, que s'ha enfilat al 6,2% dels vots –fa cinc anys només en va obtenir el 2%– i, de l'altra, la candidatura de l'activista anti-Sánchez, Alvise Pérez, que amb la seva candidatura S'ha Acabat la Festa ha arribat al 2,8%. L'auge de l'extrema dreta probablement haurà frenat les expectatives del PP que, tot i això, segueix la seva tendència a l'alça a Catalunya. 330.000 vots (13,77%) li han servit per consolidar-se en la quarta posició, a només 25.000 vots de distància d'ERC.

Per darrere ha saltat la notícia a l'esquerra. La pugna entre Sumar i Podem s'ha acabat decantant pel partit d'Irene Montero per només 8.000 vots de diferència i en els dos casos amb percentatges per sota del 5%. La pitjor notícia per als comuns després de la patacada electoral a les catalanes. Amb un 0,6% dels vots (13.000), Ciutadans ha posat punt final a la seva aventura a les institucions, de nou, com el 12-M, per sota del Pacma.

stats