PP i Vox: els rivals a les urnes que ja tenen la pista d'aterratge perquè la dreta governi Europa

BarcelonaLa batalla europea ha començat, però a la dreta de Pedro Sánchez hi ha estratègies antagòniques per afrontar-la. Mentre el PP planteja els comicis com un nou plebiscit al president espanyol i fa un tot o res contra l'amnistia, Vox no recull el guant i critica la tradicional gran coalició de populars i socialistes a Brussel·les: l'agenda contra la immigració, l'islam i el pacte verd europeu són les prioritats de l'extrema dreta.

El tret de sortida de la candidatura liderada per Jorge Buxadé ja ha deixat clar que serà el PP més que el PSOE la diana dels seus dards. El primer espot electoral recorda una intervenció de l'eurodiputat i número quatre de la candidatura del PP, Esteban González Pons, en què defensa els pactes entre socialistes i populars a Europa. Vox pretén situar els populars com a còmplices del PSOE i de Sánchez a les institucions comunitàries que han "empobrit" els ciutadans europeus i recorre a l'atac directe, fugint de qualsevol interpretació de les eleccions en clau espanyola. El PP és soci dels socialistes a Brussel·les (Vox no deixa de repetir que han votat el mateix en un 90% de les ocasions) i, a més, no és prou contundent contra l'amnistia, assegura l'extrema dreta. El mateix Santiago Abascal ha criticat que, tot i manifestar-se dissabte passat contra la llei, els populars no hagin impedit que torni al Congrés per ser definitivament aprovada, obviant que no tenien eines legals per fer-ho.

El PP ha posat el focus sobre Sánchez, però es defensa dels atacs de Vox. Alberto Núñez Feijóo ha criticat els d'Abascal per no ser "europeistes" i també per esquivar el plebiscit estatal. De fet, per a Feijóo les europees són claus per forçar Sánchez a dimitir i avançar les eleccions generals. Però aquesta estratègia també té una altra lectura: els populars han dissenyat un pla per créixer pel centre (i no tant per la dreta), convençuts que en les recents eleccions catalanes ja van fer canviar d'idea nombrosos exvotants socialistes (uns 12.000 segons els models estadístics, tot i que el creixement del PP es va basar sobretot en la desaparició de Cs i en la captació d'exvotants de Vox).

El que va demostrar el 12-M, però, és que Vox i el PP poden créixer alhora perquè, malgrat que tinguin un percentatge elevat de votant fronterer, poden apel·lar a diferents capes de la societat: Vox, per exemple, s'ha especialitzat en captar el votant dels barris més pobres, i, amb l'excepció de Catalunya, això també inclou una part del món rural. L'extrema dreta va a les eleccions europees a carregar contra l'agenda del 2030 i contra el "globalisme" –tot i representar precisament un moviment globalitzat– i propugna una Europa "de les pàtries sobiranes" en què es prioritzi "el camp" i "la creu" en oposició de "la mitja lluna", en referència a l'islam.

Creixement diferenciat

La candidata del PP a les europees, Dolors Montserrat, aspira, doncs, a eixamplar els vots pel "centredreta", en contraposició a un PSOE "venut als independentistes" per l'amnistia. El combat contra l'amnistia, de fet, fa temps que el PP l'està jugant també a Europa. Una lògica que Vox rebutja perquè la UE no va evitar "el cop del 2017" ni que Carles Puigdemont fos eurodiputat.

Els populars confien en guanyar les eleccions i posar distància respecte al PSOE –les enquestes així ho apunten–, i Vox també té vent a favor i podria superar el 10% dels vots en els comicis europeus, doblant o gairebé triplicant els seus tres eurodiputats. I això que s'han trobat un inesperat rival electoral en l'agitador Alvise Pérez, un influenciador a l'òrbita del partit que podria obtenir un representant. Amb la previsió de la caiguda de Cs també hi ha un pastís per repartir en el flac dret: sobretot el PP s'ha nodrit dels seus eurodiputats, com Adrián Vázquez, però Vox no renuncia a aquests vots i ha situat Juan Carlos Girauta com a número tres.

Punt d'unió PP-Vox

No coincideixen en el caràcter plebiscitari dels comicis i tampoc en un gruix de les prioritats d'Europa, però estan condemnats a entendre's. I ja tenen pista lliure per fer-ho en la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Feijóo l'ha lloat en campanya dient que "defensa l'estat de dret, és proeuropea, va votar a favor del pacte migratori" i "no és homologable a Orbán [president hongarès]" ni tampoc a Vox: "No són el mateix", va dir des dels micròfons d'Onda Cero.

Ara bé, Meloni és un referent de l'extrema dreta (pro-OTAN i anti-Putin, és cert), i fins i tot va assistir a l'aquelarre organitzat ara fa uns dies per Vox a Madrid, on també va participar el president argentí, Javier Milei. Fins i tot Vox forma part del Grup de Conservadors i Reformistes de Meloni al Parlament Europeu.

On també es troben Vox i el PP és en la defensa d'una reforma de les euroordres de detenció per "agilitzar el seu compliment i "evitar que pròfugs de la justícia campin al seu aire", en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont. Les eleccions europees seran decisives per definir el potencial d'aquesta aliança que el PP europeu està disposat a explorar a partir del pròxim 10 de juny.