Es pot votar dues vegades a les eleccions europees?

BarcelonaLa Natàlia –nom fictici per preservar-li l'anonimat– és una de les catalanes que viu a Bèlgica a qui no li han arribat a temps les paperetes per a les eleccions del 9 de juny. No podrà votar per cap candidatura espanyola. Però el seu cas té una particularitat. Viu a Brussel·les des de fa anys i té la doble nacionalitat, cosa que li possibilitaria, en teoria, votar tant a Bèlgica com a Espanya en les eleccions europees. De fet, és el que va fer ara fa cinc anys, en els comicis del 2019. Ara bé, la legislació europea prohibeix aquest doble vot i els ciutadans que votin dues vegades s'arrisquen a sancions que depenen de cada país. Però la realitat és que és difícil controlar-ho i és cada país qui n'és el responsable.

L'article 9 de l'acta relativa a l'elecció dels eurodiputats de l'any 1976 estableix que "ningú no podrà votar més d'una vegada a l'elecció dels diputats al Parlament Europeu". Fonts de l'Eurocambra asseguren que la Comissió Europea i els estats membres treballen "estretament amb un sistema d'informació per evitar que els ciutadans votin dues vegades". De tota manera, és cada estat qui hauria de sancionar les persones que votin en dos països. La LOREG, per exemple, estableix a l'article 142 que es pot castigar amb penes de presó de sis mesos a dos anys, multa de sis mesos a dos anys i inhabilitació especial d'un a tres anys. Ara bé, caldria que algú ho denunciés. En canvi, en altres països com França, quan el país detecta que un ciutadà pot votar en dos països diferents, li envia un advertiment.

En el cas de la Natàlia, ella no va sentir que fes res malament fa cinc anys quan va votar dues vegades, perquè no sabia que estava prohibit. De fet, subratlla que se sent catalana i belga a la vegada i que, per tant, se sent orgullosa de votar als dos països. Va ser arran del Procés que va començar a participar activament en les eleccions catalanes perquè volia ajudar a impulsar el moviment independentista. El seu vot, explica, seria per a Junts perquè considera que és una manera de denunciar la repressió. A Bèlgica vota sempre perquè en aquest país és obligatori, però en aquest cas ho fa tenint en compte "altres preocupacions" més enllà de l'eix nacional.

Les paperetes que no han arribat a Bèlgica

Sigui com sigui, el que és cert és que hi ha hagut desenes de catalans –el departament d'Exteriors no en té la xifra exacta perquè no es pot saber fins que es fa l'escrutini– que s'han quedat sense votar en aquestes eleccions perquè les paperetes no han arribat a temps. És el cas de la Natàlia, que va rebre la documentació fa quinze dies per poder votar, però les paperetes no li van arribar fins dijous, quan el termini per poder votar era el 5 de juny. Denuncia també que s'hauria de poder votar al consolat el mateix diumenge, 9 de juny.

La consellera d'Exteriors en funcions, Meritxell Serret, va fer una petició a la Junta Electoral Central (JEC) per demanar ampliar el termini per a aquests ciutadans (es tracta dels residents temporals a l'estranger) perquè poguessin votar malgrat el retard en el servei de distribució postal. Però l'òrgan electoral va desestimar la petició perquè va assegurar que no era el responsable del retard en la distribució de les paperetes. Serret va qualificar la resposta de "decebedora".