El municipi català on els seus habitants no van a votar

El 70% dels veïns s'han abstingut en les últimes conteses electorals

3 min
El Mirador del Penedès, una de les urbanitzacions del Montmell

BarcelonaAls veïns del Montmell que els toca estar en una mesa electoral la jornada se'ls fa llarga. Més enllà de les hores que s'hi han d'estar, la poca afluència de votants a les urnes fa que el temps passi lent. Aquest municipi del Baix Penedès és el més abstencionista de Catalunya. Ho va ser a les últimes eleccions al Parlament, quan només 525 habitants dels 1.425 censats van exercir el dret a vot, amb una participació del 36,8%, més de vint punts per sota de la mitjana catalana d'aquell dia (57,9%). Entre els pocs votants que van acudir a la convocatòria electoral, a més a més, dos van votar en blanc i cinc van votar nul. A les del 2021, que es van celebrar en plena pandèmia, la participació encara va ser més baixa i només van votar 425 veïns (32,5%), també el poble amb menys percentatge de votants.

Menys persones, concretament 388, van anar diumenge al centre cívic, punt de votació, per donar suport a alguna de les candidatures que concorrien a les europees, amb una participació que va tocar fons amb menys del 26,9% del cens. Tot i la baixa assistència a les urnes, les Valls de Valira (Alt Urgell) va desbancar el Montmell del primer lloc, però només per set dècimes (26,2%).

Juan Molina és un dels que es van abstenir diumenge i la seva abstenció és significativa perquè havia estat regidor del PSC. "Tinc 57 anys i és el primer cop que no voto i no serà l'últim", avisa, i assegura que bona part de la seva família tampoc va passar per les urnes: "La gent està cremada i cada cop creu menys en la política". Les problemàtiques locals expliquen el desencís. "Les urbanitzacions estan fetes una merda i passen els anys i no s'arreglen i la gent veu que no serveix de res votar". El Montmell acull tres petits nuclis i fins a vuit urbanitzacions alegals que no estan asfaltades ni tenen clavegueram. "Algunes urbanitzacions estan situades lluny del centre cívic on es vota, i que calgui fer aquest esforç perquè tot segueixi igual fa que molts veïns passin", afegeix.

L'alcalde, José Roldán, ho subscriu: "A la gent li fa mandra recórrer 25 minuts en cotxe per votar en unes eleccions, siguin les catalanes o les europees, que els afecten menys. Però a les municipals sí que s'arriba al 50%". Roldán, que es va presentar amb un partit vinculat al PDECat, també destaca un altre factor: el descontentament amb la política. Ho veu de la mateixa manera l'exregidor socialista. "Fa un mes de les eleccions catalanes i encara no hi ha Govern, aquí no hi ha qui governi, és un despropòsit, hauria de governar qui guanya. Si costa que dues persones es posin d'acord, ¿com ho faran tres o quatre partits?", es pregunta davant de la situació d'incertesa a la Generalitat.

El poble que més ha crescut de Catalunya

Un altre factor que explica l'absentisme a les urnes és el creixement demogràfic que ha experimentat els darrers vint anys, en què ha passat de poc més de 400 habitants a gairebé 2.000. De fet, és el poble de Catalunya que més ha crescut, en percentatge, amb un 362,5%. El motiu? Que el preu de l'habitatge està molt per sota de les localitats veïnes perquè les urbanitzacions no tenen serveis. "Han vingut molts europeus o gent que només té interès a plantar marihuana, que han trobat un lloc barat", critica Lucía Pombo, que regenta un celler. L'alcalde diu que el perfil de persones que han arribat, "de classe treballadora", és més abstencionista que la gent gran, i admet que l'elevat atur (19%) també pot desincentivar l'electorat.

El regidor d'ERC, Jordi Garcia, coincideix en el seu diagnòstic: "És una població amb un nivell socioeconòmic baix a qui no li interessa la política i que veu que, passi el que passi a Catalunya, aquí res canvia". En aquest escenari de desafecció, el dirigent republicà subratlla que sí que s'ha mobilitzat un electorat que abans no anava a votar: "Els votants de Vox venien en massa a les catalanes, era un vot de protesta contra l'amnistia i Puigdemont". La formació d'extrema dreta va passar a ser la segona força més votada, amb més d'un 20% dels vots a les europees. "Les ocupacions han disminuït, però als grups de WhatsApp dels veïns de les urbanitzacions alguns ho aprofiten per fer propaganda de Vox", lamenta Sonia del Amo, de l'associació GatoGat. Ella, a diferència de bona part dels seus veïns, sempre vota: "I si no ho tinc clar sempre hi ha el Pacma", conclou rient.

stats