Més enllà de França i Alemanya... els països que val la pena seguir

BarcelonaAls països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

Hongria

El partit d'Orbán guanya, però l'opositor Tisza irromp amb força

Fidesz, el partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha guanyat les eleccions europees a Hongria, però amb menys suport. Amb prop del 100% escrutat, aconsegueix un 44,6% dels vots (8 punts menys que el 2019) i 11 eurodiputats (dos menys). El partit Tisza, del nou opositor Péter Magyar, ha irromput amb força i queda segon, amb un 29,6% dels vots i set escons, un gran èxit per a aquest dissident de Fidesz (liberal, proeuropeu i crític amb la corrupció) que va aparèixer a l’esfera política hongaresa fa tres mesos. 

Finlàndia

Patacada de l'extrema dreta i auge de l'esquerra alternativa

El Partit dels Finlandesos, d’extrema dreta, pateix la patacada més gran i queda sisè, amb un 7,6%, sis punts menys. A les eleccions estatals de l’any passat va ser segona força, a tocar dels conservadors, que també han guanyat a les europees (24,8%). Però el gran guanyador és L’Esquerra, que queda segona després d’avançar 10 punts, fins al 17,3%, per davant dels socialdemòcrates (14,9%). 

Els partits de l’esquerra alternativa són els que més creixen als tres països nòrdics. A Suècia, són els Verds i el Partit de l’Esquerra, mentre que l’extrema dreta perd dos punts i queda quarta. I a Dinamarca, l’Esquerra Verda (SF) queda primer, per davant dels socialdemòcrates i els liberals, els dos grans partits del país i membres de la coalició de govern, els més castigats. 

Polònia

La victòria de Tusk confirma el gir proeuropeu 

L’excap del Consell Europeu i actual primer ministre de Polònia, Donald Tusk, ha guanyat l’extrema dreta euroescèptica de l’exgovernant Llei i Justícia (PiS). Amb els resultats ja definitius, la Plataforma Cívica, de centre liberal, ha obtingut el 37,06% dels vots, davant del 36,1% del PiS, un avantatge inferior al que li auguraven les enquestes. Tot i que l’extrema dreta euròfoba de Confederació arriba al 12,1%, se certifica el gir proeuropeu polonès. Però cal tenir en compte que la participació ha estat baixíssima: menys del 40%.

Països Baixos

L’aliança de socialdemòcrates i verds venç l’extrema dreta de Wilders 

L’aliança formada pels socialdemòcrates i els verds (GroenLinks-PvdA) guanya l’extrema dreta de Geert Wilders, amb el 21,6% dels vots, segons la primera projecció facilitada pel Parlament Europeu. En plena formació del govern neerlandès (l’ultradretà va guanyar les eleccions del novembre, però ha hagut de pactar amb dos socis més i no el presidirà), l’electorat no dona un xec en blanc a la ultradreta. Els resultats suposarien un èxit del laborista Frans Timmermans, figura molt respectada de la Comissió Europea, amb l’aliança del centreesquerra i els verds. 

Bèlgica

De Croo plega pels mals resultats locals 

El primer ministre belga, Alexander De Croo, del partit liberal flamenc Open Vld, dimiteix pels mals resultats obtinguts a les eleccions federals i regionals, que coincidien amb les europees. De Croo, que no va poder contenir les llàgrimes durant la seva compareixença i va felicitar els guanyadors, del partit nacionalista flamenc N-VA, per davant de l’extrema dreta de Vlaams Belang. Els liberals francòfons, en canvi, sí que van aconseguir bons resultats. A les europees hi ha hagut gir a la dreta però no cap a l’extrema dreta, com havien pronosticat les enquestes.  

Portugal

Socialistes i conservadors tornen a empatar i l’extrema dreta es consolida

Poc després d’haver perdut el govern de Portugal, els socialistes guanyen les eleccions amb el 32,1% però superen per un punt els conservadors del primer ministre, Luís Montenegro (31,1%). L’extrema dreta de Chega serà per primer cop al Parlament Europeu amb el 9,8% i consolida el seu auge en un país que se n’havia salvat fins a aquest any, quan va irrompre amb força al Parlament de Lisboa. Els resultats reprodueixen l’empat tècnic de les eleccions del març, que es va resoldre amb la coalició de govern de centredreta. 

Àustria

Triomf esperat de l’extrema dreta a les portes de les eleccions de la tardor

Per primer cop l’extrema dreta guanya unes eleccions a Àustria. El Partit Liberal d’Àustria (FPÖ) –euroescèptic, xenòfob i pro-Putin– ha obtingut el 25,7% dels vots, per davant dels conservadors del canceller, Karl Nehammer (24,7%), pràcticament empatat amb els socialdemòcrates (23,3%). L’FPÖ, que va ser fundat als anys 50 per antics nazis, s’ha vist impulsat fins al tercer lloc al Parlament del país pel malestar amb la gestió de la pandèmia i la inflació. S’espera que guanyin força a les eleccions de la tardor.