Meloni té un pla per replicar la seva Itàlia a Europa

La primera ministra converteix les eleccions europees en un plebiscit sobre el seu govern

3 min
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dimecres a Lampedusa.

RomaLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, és l’única cap de govern que es presenta com a cap de llista pel seu partit a les eleccions europees. "Escriviu Giorgia i canviarem Europa" és l'eslògan amb què la líder de Germans d'Itàlia aspira a reforçar el mandat que li van atorgar els italians fa gairebé dos anys, i accelerar així un ambiciós programa de reformes, que inclou introduir l'elecció directa del primer ministre a la Constitució i limitar els poders del cap de l'estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'aposta és arriscada: transformar unes eleccions al Parlament Europeu en un plebiscit sobre la gestió al capdavant del govern i legitimar així un ampli paquet de reformes ultraconservadores, qüestionades per l'oposició, els sindicats i fins i tot la magistratura. Però les últimes enquestes demostren que Meloni encara manté part del consens que la va convertir en la primera dona al capdavant d'un executiu al país transalpí.

Germans d'Itàlia es manté al capdavant en intenció de vot amb el 27%, superant els seus principals rivals, el Partit Democràtic (PD) i el Moviment Cinc Estrelles. La líder socialdemòcrata, Elly Schlein, també es presenta com a cap de llista pel seu partit, fet que converteix aquests comicis en el primer cara a cara entre les dues dones més influents de la política italiana, ja que Schlein va ser elegida secretària del PD després de les eleccions generals.

De fet, la hipòtesi d'un debat televisiu entre totes dues abans dels comicis va animar la campanya electoral fins que la televisió pública italiana el va cancel·lar quan l'organisme que regula les comunicacions al país transalpí va criticar l'absència de la resta de partits.

Però Meloni no només s'enfrontarà a les urnes amb l'oposició, també s'enfrontarà amb els seus socis a la coalició governamental: la Lliga de Matteo Salvini i la Forza Italia del desaparegut Silvio Berlusconi, ara en mans d'Antonio Tajani. Tots dos són ministres i vicepresidents de l'executiu, però només Tajani es presentarà com a candidat del seu partit per intentar completar el sorpasso a la Lliga, convençut que les candidatures fictícies dels líders polítics impulsen l'afluència dels electors en uns comicis que històricament tenen una elevada abstenció.

"Ocupem l'espai que va de Meloni a Schlein", va defensar recentment Tajani, que a diferència de Meloni i Salvini mai no ha renegat d'Europa ni de la moneda única. “Nosaltres som cristians, liberals, reformistes, europeistes i atlantistes”, va subratllar. Tot i això, l'actual canceller italià és probablement conscient de la seva limitada capacitat de mobilització, cosa que explicaria que, tant als cartells electorals com als mítings, l'ombra del difunt Cavaliere continuï més que present. “Berlusconi aconsegueix més vots mort que Tajani viu”, diuen les males llengües a Roma.

Un general masclista

I, mentrestant, el líder de la Lliga, que viu les seves hores més baixes, ha aconseguit escampar el mal humor entre els seus correligionaris, tot i no ser cap de llista. En el seu lloc, Salvini ha col·locat Roberto Vannaci, un general masclista, homòfob i racista, que l'estiu passat es va convertir en líder de vendes amb un llibre autopublicat en què carregava contra immigrants i homosexuals. El seu debut a la campanya electoral no va defraudar: va definir Mussolini com “un estadista” i va proposar classes separades per als infants amb discapacitat.

L'objectiu gens dissimulat de Salvini és intentar evitar una hemorràgia de vots cap a Germans d'Itàlia, però l'estratègia podria acabar accelerant la batalla interna pel lideratge del seu partit. De fet, els presidents leguistes del nord del país ja van anunciar que no votaran per Vannaci, que ha estat, a més, suspès de l'exèrcit.

Els comicis poden tensionar la coalició governamental, “tot i que a les europees, en què cada partit es presenta per separat, les diferències poden modificar el poder negociador de les formacions, però no posen en perill els acords polítics”, sosté el politòleg Alberto Vannucci. L'aliança política a Itàlia, on dreta i ultradreta governen unides, no només no està en perill, coincideixen a assenyalar els analistes, sinó que podria servir d'inspiració per al pròxim Parlament Europeu.

Quan falta una setmana perquè es posin les urnes, Meloni no descarta obrir les portes als Conservadors i Reformistes (ECR), el grup al qual també pertany Vox, als ultres d'Identitat i Democràcia (ID) de Salvini i la francesa Marine Le Pen. "Vull intentar una tasca carregada de desafiaments però fascinant: repetir a Europa el que s'ha fet a Itàlia, unint partits compatibles en la seva visió malgrat tenir matisos completament diferents, i enviant l'esquerra a l'oposició", va dir la primera ministra en una entrevista recent. Sobre la líder de la ultradreta gal·la, va assegurar que “està fent un camí interessant”.

stats