Macron convoca eleccions legislatives anticipades a França després del triomf de l'extrema dreta

ParísEls resultats històrics de l'extrema dreta de Marine Le Pen a les eleccions europees, amb el 31,3% dels vots, han provocat un terratrèmol polític a França. El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat per sorpresa aquest diumenge, amb una declaració institucional des de l'Elisi, quan només es coneixien els sondejos a peu d'urna –que a França són bastant fiables–, la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives. La primera volta serà el 30 de juny i la segona el 7 de juliol, pocs dies abans de la celebració dels Jocs Olímpics de París. La coalició que liderava el partit de Macron ha obtingut la segona posició però amb només el 14,6% dels vots, amb el 100% escrutat.

"No puc actuar com si no hagués passat res. No hi ha res més republicà que donar la veu al poble sobirà", ha justificat Macron. "La decisió és seriosa, difícil, però sobretot és un acte de confiança", ha afegit durant la seva breu declaració institucional, amb gest seriós. La dissolució anticipada de l'Assemblea Nacional no és inèdita, però tampoc és habitual. L'última vegada va ser el 1997 sota la presidència de Jacques Chirac, però aquesta és la primera vegada que un president dissol l'Assemblea Nacional després d'unes eleccions europees. “Estigueu segurs d'una cosa: la meva única ambició és ser útil al nostre país que tant estimo, i servir-vos. França necessita una majoria clara per actuar amb serenitat i concòrdia”, ha assegurat.

"Només puc donar la benvinguda a aquesta decisió", ha afirmat una Le Pen eufòrica després de la declaració del president de la República. El partit havia demanat precisament la dissolució de l'Assemblea. La victòria aquest diumenge del Reagrupament Nacional (RN) és indiscutible.

El 31,3% obtingut per la llista encapçalada per la mà dreta de Le Pen, Jordan Bardella, és un percentatge aclaparador que feia 40 anys que cap partit francès no aconseguia en uns comicis europeus. És un resultat que confirma l'auge dels partits d'extrema dreta a Europa i a França. "És una autèntica emoció veure com aquesta bonica força popular s'aixeca arreu del país", ha declarat la líder d'extrema dreta, donant el tret de sortida a la campanya electoral de les legislatives.

Macron, que surt fortament debilitat d'aquestes eleccions, ha reconegut que el resultat dels partits del bloc presidencial "no és bo" per als que defensen el projecte europeu. "Els partits d'extrema dreta que, en els últims anys, s'han oposat als molts avenços que ha fet possible la nostra Europa, progressen arreu del continent", ha lamentat el president. El seu entorn ha explicat a la premsa francesa que el partit presidencial, Renaixement, anirà a les eleccions "per guanyar".

La decisió del president de la República és d'alt risc. Si Le Pen aprofita l'embat de les europees, Macron es podria trobar amb una nova Assemblea encara més fragmentada, amb menys diputats de la majoria presidencial i amb més de l'extrema dreta, un fet que complicaria encara més la governabilitat i portaria més inestabilitat a la política francesa. Per contra, si li surt bé la campanya electoral contra l'extrema dreta, podria aconseguir el seu objectiu: obtenir la majoria absoluta a l'Assemblea. L'inquilí de l'Elisi la va perdre en les últimes eleccions legislatives, el juny del 2022. En qualsevol cas, amb un sistema electoral de doble volta, en què a cada diputat l'escull la seva circumscripció, el resultat és difícil de preveure.

Salt espectacular

El que queda clar és que Le Pen surt reforçada de les eleccions europees, que havia plantejat com un plebiscit entre ella i Macron. El salt del RN és espectacular: ha passat del 23,3% del 2019 –va quedar segon, només unes dècimes per darrere de la coalició de Macron– al 31,3%. La líder del RN ja mira cap a les eleccions presidencials del 2027. "Estem preparats per exercir el poder si els francesos ens atorguen la seva confiança", ha assegurat la líder d'extrema dreta. Per a Bardella, el resultat també podria ser un trampolí per al 2027 –sobretot si Le Pen és inhabilitada en el judici que hi haurà a la tardor pel suposat frau en els contractes dels assistents del partit a l'Eurocambra– o per al 2032. Bardella només té 28 anys.

La commemoració aquesta setmana del 80è aniversari del Desembarcament de Normandia, en què els líders mundials no s'han cansat de recordar cap on condueixen els feixismes, no ha servit per frenar el creixement desmesurat de l'extrema dreta. Si se sumen els vots del RN i de l'altre partit d'ultradreta, el partit d'Éric Zemmour, Reconquesta (5,4%) –amb la llista europea encapçalada per la neboda de Le Pen, Marion Maréchal–, a França l'extrema dreta ha obtingut gairebé el 38% dels vots. És absolutament inèdit.

Amb el 100% escrutat, per darrere de Le Pen i del bloc presidencial, la tercera posició l'ha obtingut el Partit Socialista francès (13,8%), seguit de La França Insubmisa (9,8%). A la dreta, Els Republicans han obtingut el 7,2% dels vots, mentre que els ecologistes s'han quedat amb el 5,5% i acaben superant per una sola dècima l'extrema dreta de Zemmour.