El candidat a les europees de l'AfD dimiteix arran del trencament amb Le Pen i Salvini
Unes declaracions de Maximilian Krah sobre les SS provoquen la separació del partit ultradretà alemany amb el lepenisme i la Lliga Nord
Brussel·lesEl cap de llista a les europees del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), Maximilian Krah, ha dimitit del comitè executiu de la formació en plena precampanya de les eleccions europees després de fer unes polèmiques declaracions sobre les SS del règim nazi. "No diria mai que tothom qui portava un uniforme de les SS era automàticament un criminal", va respondre aquest cap de setmana en una entrevista al diari italià La Repubblica.
De fet, arran d'aquestes paraules, el partit de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional, i el de Matteo Salvini, la Lliga Nord, van anunciar dimarts que deixarien de compartir grup europarlamentari amb la formació d'extrema dreta alemanya. Fins ara, les tres forces formaven part d'Identitat i Democràcia (ID), juntament amb el partit del guanyador de les últimes eleccions dels Països Baixos, Geert Wilders, o, entre altres, el partit Interès Flamenc.
Tot i que Krah ja no serà la cara visible de la campanya electoral a les europees de l'AfD, és el cap de llista de la formació i encara no se sap si renunciarà o no a l'acta d'eurodiputat. Tampoc queda clar si Le Pen i Salvini es quedaran dins d'ID, faran un nou grup europarlamentari o s'adscriuran al de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que fa temps que intenta seduir Reagrupament Nacional i liderar un gran partit europeu d'extrema dreta. En aquest sentit, fonts de Vox destaquen que aquest trencament entre l'extrema dreta francesa i l'alemanya pot ser un pas important cap a l'acostament entre Meloni i Le Pen que fa temps que es cou.
Meloni i Vox formen part de l'altre grup europarlamentari d'extrema dreta del Parlament Europeu, Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), al qual també està adscrit, per exemple, l'anterior partit de govern de Polònia, Llibertat i Justícia. Les enquestes estimen que ECR superaria els 70 dels eurodiputats i ID els 80. Aquests resultats serien els millors de la seva història i almenys una part de l'extrema dreta podria ser clau en la suma de majories del Parlament Europeu.
La mateixa candidata del Partit Popular Europeu (PPE) i actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha obert la porta a pactar amb partits d'ultradreta que siguin favorables a l'OTAN i de mantenir el suport a Ucraïna, i contraris al règim de Vladímir Putin. És a dir, entre altres, a la formació de Meloni, que es preveu que guanyi els comicis europeus de manera folgada a Itàlia.
En aquest sentit, Le Pen es vol distanciar de la ultradreta més radical, com l'AfD, i acostar-se a formacions que ja han tocat poder i que es veuen més moderades per Brussel·les. De fet, tot i que el motiu del trencament, segons Reagrupament Nacional i la Lliga Nord, són les declaracions del cap de llista a les eleccions de l'Eurocambra de l'AfD, fa temps que les tensions entre aquests tres partits van en augment. El mateix cap de campanya del partit lepenista, Alexandre Loubet, ha explicat que ja havien advertit l'AfD per anteriors escàndols. "Vam tenir converses honestes i no han après la lliçó", ha dit.
A banda de les declaracions sobre les SS, Krah és investigat per haver cobrat diners dels serveis secrets de la Xina, país que la UE qualifica de "rival sistèmic", i d'haver col·laborat amb el mitjà de propaganda prorussa Voice of Europe. A més, un dels seus exassistents europarlamentaris està acusat d'haver espiat per al règim asiàtic i de filtrar informació confidencial sobre les negociacions i debats de lleis que es feien a l'Eurocambra.
Aquestes acusacions, que ja han fet baixar lleugerament l'AfD a les enquestes, arriben en un moment en què la UE tem les ingerències de Rússia i de la Xina a les eleccions europees, sobretot pel que fa a la difusió d'informació falsa. En la mateixa línia, la Comissió Europea fa temps que expressa preocupació per l'elevat nombre d'espies xinesos que hi ha a Brussel·les, on hi ha la seu principal de gran part de les institucions europees i de l'OTAN.