L’onada verda recula i posa en perill la lluita climàtica a l’Eurocambra

BarcelonaL'onada verda de les passades eleccions europees està en clar retrocés. Fa quatre anys, les manifestacions dels joves contra el canvi climàtic van fer pujar 22 escons els Verds-ALE i van portar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a recollir el guant amb una aposta decidida pel Pacte Verd Europeu. Però des de llavors, la pandèmia primer i la guerra d'Ucraïna després han desplaçat completament les prioritats europees. I les manifestacions de Fridays for Future han estat eclipsades per les dels agricultors, que protesten –en part– contra una aplicació de les polítiques mediambientals europees que creuen que els penalitza.

La pujada de la dreta i l'extrema dreta que pronostiquen les enquestes ha portat la mateixa Von der Leyen a refredar la seva aposta climàtica. I els estats membres s'han enfilat al carro: en l'agenda estratègica 2024-2029 del Consell Europeu –en què els estats fixen les prioritats de cada legislatura– l'eix de les polítiques climàtiques ha desaparegut. Els quatre eixos de l'agenda 2019-2023 eren els drets socials i llibertats civils, l'economia, la lluita contra el canvi climàtic i els valors europeus. Ara, segons el document filtrat –que s'està negociant encara i s'ha d'adoptar al juny–, els eixos prioritaris de la legislatura vinent serien tres: la seguretat (on inclouen defensa, però també fronteres i immigració), l'economia (on hi ha una breu menció a la neutralitat climàtica) i els valors democràtics.

Com han votat els partits europeus fins ara sobre aquest tema?

Amb una Comissió i un Consell molt menys disposats a prioritzar la lluita climàtica, caldrà veure si l'aritmètica de la futura Eurocambra li permet oferir resistència. La xarxa d'ONG climàtiques Climate Action Network (CAN) ha avaluat l'actuació de tots els grups parlamentaris europeus en matèria mediambiental i climàtica revisant totes les votacions de la legislatura passada sobre aquest tema. La conclusió és que el partit que ha votat més a favor de propostes contra la crisi climàtica, contra la contaminació i en favor de la natura ha estat el grup Verds-ALE (el 92%), on hi ha Sumar i ERC, seguit del Partit de l'Esquerra Europea (84%), amb Podem, i l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (70%), on estan representats el PSC i el PSOE. El PP Europeu només hi ha votat a favor en el 56% dels casos i l'extrema dreta d'Identitat i Democràcia, al final del rànquing, només en un 6%.

De totes les formacions de l'estat espanyol, la que més ha votat a favor d'aquestes polítiques ha estat ERC, seguida de Podem i, en tercer lloc, Catalunya en Comú, segons CAN, tot i que els rànquings canvien una mica si es mira concretament les votacions sobre canvi climàtic (ERC al capdavant), sobre contaminació (ERC) o sobre defensa de la natura (Catalunya en Comú).

On som?

Amb el nou Parlament Europeu esgotarem pràcticament la dècada clau per posar en marxa la transició energètica i ecològica, segons els científics. La bona notícia és que en la legislatura que acaba ja s'han posat algunes bases. L'any 2021 es va aprovar la llei climàtica europea, que fixa l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la UE un 55% de cara al 2030 (respecte al 1990) i d'arribar al zero net el 2050.

Fins ara, la Unió Europea ja ha reduït un 32% les emissions respecte al 1990. Però ha sigut en més de vint anys. Caldrà baixar els 23 punts restants en només cinc anys, i això vol dir, segons la mateixa UE, que cal "triplicar la reducció mitjana anual" d'emissions de l'última dècada. Però amb les mesures que hi ha ara sobre la taula només s'arribarà al 40% de reducció el 2030 i no s'assolirà la neutralitat climàtica el 2050, segons admet l'últim informe europeu.

Què queda pendent?

Per garantir la baixada del 55%, la pilota és ara a la teulada dels estats, que han de presentar a la UE els seus plans climàtics el 30 de juny. A més, entre els deures pendents del Pacte Verd europeu hi ha aprovar l'objectiu del 90% de reducció d'emissions per al 2040 –i fixar mesures per garantir-lo en el sector energètic però també en mobilitat i edificis– i aprovar una regulació dels residus alimentaris i tèxtils, de la contaminació per microplàstics i de la restauració de sòls, entre d'altres. El consell científic assessor de la UE sobre canvi climàtic reclama també que la reforma de les taxes energètiques que s'ha d'aprovar inclogui l'eliminació total dels subsidis als combustibles fòssils.

El Pacte Verd ja ha aprovat una taxa fronterera al carboni, que grava els productes produïts fora de la UE en funció de la quantitat de CO₂ que han emès en la seva producció. Molts experts reclamen que aquesta taxa s'apliqui també als productes locals, com l'única forma de forçar les empreses a reduir la seva empremta de carboni. Però la composició de l'Eurocambra que pronostiquen les enquestes no farà fàcil un acord sobre aquesta mesura.