L’independentisme arriba en estat de xoc a les urnes

BarcelonaNo ha passat ni un mes des del fiasco electoral de l’independentisme en les eleccions catalanes i, encara en un estat de xoc evident, Junts i ERC afronten el retorn de les urnes amb el peu canviat i lluny del focus de debat. A diferència de les del 2019, la independència i el referèndum han sigut actors secundaris d’una campanya europea on sí que s’ha sentit nítidament la reivindicació de l’ús del català a les institucions comunitàries –de moment es va poder sentir al debat estatal organitzat per RTVE–. La mala notícia és que no hi ha hagut cap avenç des de fa mesos i la perspectiva és que la dreta i l’extrema dreta –majoritàriament contràries a la incorporació de llengües subestatals– creixin significativament a l’Eurocambra.

Les enquestes no són benèvoles amb els dos partits, que considerarien tot un èxit repetir els resultats d’ara fa cinc anys, tot i que amb el Brexit i el creixement de la població ara pertoquin set eurodiputats més a Espanya. ERC podria camuflar la mala dinàmica gràcies al bon moment dels seus socis a la candidatura Ara Repúbliques, especialment Bildu i el BNG. A Junts, sense companyia fora del Principat, li serà més complicat. Tot i que va ser el partit sobiranista que va sortir més ben parat del 12-M, hi ha sondejos que li atorguen un sol escó al Parlament Europeu. Però, més enllà de la representativitat que assoleixin a Brussel·les, s'espera que el resultat a Catalunya d’aquestes eleccions segueixi el mateix patró que fa un any es va iniciar coincidint amb les eleccions municipals i, després, les espanyoles: no sembla el millor escenari per deixar enrere la desmobilització independentista, tot i que aquest diumenge l'abstenció també podria afectar l'unionisme si, com apunten les previsions –les peticions de vot per correu s’han reduït un 27%–, la participació se situa només al voltant del 40%. "Fa 80 anys milers de joves d’arreu del món no es van abstenir, van sacrificar les seves vides per derrotar el feixisme. Joves d’avui, mireu els ulls d’aquells joves que estan als cementiris i digueu-los que us abstindreu", va exclamar ahir el líder de Junts, Carles Puigdemont, des de Cotlliure.

La victòria del PSC sembla assegurada i el PP podria escalar fins a la segona posició a l’espera de saber si l’extrema dreta de Vox també fa un gran forat a Catalunya. Un gran resultat dels de Salvador Illa reforçaria la seva candidatura a la investidura davant la imminent acceleració de les negociacions, un cop es resolgui aquest dilluns com queda configurada la mesa del Parlament, en què l’independentisme encara té opcions d'aconseguir una majoria que controli els tempos de la legislatura, almenys durant els primers mesos.

Centrats en les negociacions

Han sigut, de fet, les negociacions per la mesa les que han monopolitzat l’interès dels partits catalans aquestes dues últimes setmanes. Contactes en secret que ningú ha volgut comentar per evitar perjudicar les seves expectatives electorals. ERC té oberta la porta de Junts i també la del PSC i es podria acabar quedant una presidència del Parlament que les urnes li havien posat molt difícil i que, a hores d'ara, ningú confirma que els hagin ofert. Encara hi ha temps perquè els dos partits apugin l’oferta i Laura Vilagrà, Marta Vilalta o una tercera opció, ocupi un lloc destacat en l’òrgan rector de la cambra. Abans, però, caldrà superar el tràmit de les europees, que arriben en un moment de crisi profunda en un partit que veurà com també dilluns dimiteix el seu president, Oriol Junqueras, però en el seu cas per intentar tornar contra la voluntat de la seva número 2, Marta Rovira, i la majoria de l’executiva que provisionalment pilotarà la formació fins a un congrés al mes de novembre.

Junqueras ha sigut l’encarregat de tancar els mítings del 9-J, acompanyant la cap de llista, Diana Riba, i el número 4, Tomàs Molina. El popular meteoròleg ha aportat el component més exòtic de la campanya i, més que propostes, hauran quedat moments com la seva idea de portar Catalunya a Eurovisió, la baixada en ràfting per la Noguera Pallaresa o, ahir en l’última jornada, el salt en paracaigudes, teòricament per reivindicar la qualitat de l’aire, malgrat necessitar una avioneta per fer-lo. "Nosaltres no anem a Europa a demanar Eurovisions, ni a fer ràfting ni a llançar-nos en paracaigudes", els ha criticat aquest divendres Aleix Sarri, número 3 de Junts. I és que aquesta campanya no s’ha estalviat una nova picabaralla constant entre juntaires i republicans.

Divisió perenne

Com ja van fer en les catalanes, des d’ERC han assenyalat les coincidències entre Junts i el PSC, dels quals diuen que comparteixen un mateix model de país. Esquerra també ha mantingut la seva aposta per la llei de claredat per exercir l’autodeterminació, que l’encara president del Govern, Pere Aragonès, va plantejar durant el seu mandat.

Per la seva banda, els juntaires han reivindicat les "victòries" de l’exili tornant a contraposar-les a l’estratègia de diàleg d’ERC, malgrat que l’aprovació de l’amnistia al Congrés al bell mig de la campanya va generar imatges d’unitat que feia anys que no es veien.

El candidat de Junts, Toni Comín, s’ha dedicat a voltar per Europa visitant ciutats diverses com Ginebra, Ljubljana, Venècia, Roma, Brussel·les i també la Catalunya Nord, indrets on reivindica haver "internacionalitzat el conflicte" des de l’exili. Ell, com també Carles Puigdemont, haurien de ser alguns dels principals beneficiats per l’amnistia, i aquest divendres ja diuen haver fet l'últim acte electoral fora de Catalunya. Si els jutges ho permeten.